11/XI/2018 RUTA D'ÚRSULA

Amics i amigues del Col.lectiu,

Vos informem que la propera visita serà la ruta d'Úrsula, el diumenge 11 de novembre a càrrec d'Amadeo Ribelles. 

Com sempre a les 10 del matí des de la casa dels Berenguer. 

Vos esperem!!

El Col.lectiu

CRÒNICA VISITA ALS SENYORIUS DE LA VALL DE SEGÓ 28/X/2018

Malgrat el fred posterior a la pluja, a La Vall de Segó ens dirigirem el diumenge passat un bon grapat de persones per escoltar a Carme R. Torrejón, la nostra guia eixe dia i col·laboradora en el Col·lectiu. Ens esperava al poble de Faura per començar el nostre recorregut per les diferents terres que posseïren els antics senyors de la zona.

Començà la visita explicant que, tot i que en l’actualitat en són sols 5 els pobles que conformen les Valls, antigament eren molt més, entre ells Almorig, que és la placeta on començà a explicar. Poc més que 5 o 11 cases de moros habitaven aquestes antigues alqueries islàmiques en el moment de la Conquesta de Jaume I. Així, alguns dels senyors que van participar en les campanyes militars van rebre aquestes terres per part del rei per explotar-les (sempre amb la mà de conreu dels moriscs) i per guanyar poder i privilegis. Car, el que representen aquests palaus rurals, com puga ser el cas del Palau dels Monsoriu a Faura, que després l’adquiriren els Vilarrasa i també els Vives de Canyamàs, són la presència virtual, si ens permet l’expressió, d’un senyor que, més que viure allí de continu tenia, aquestes residències per controlar la zona.

 

Després de veure el palau de Faura, que tot i que està restaurat conserva molts elements originals i ens pot donar la idea de com serien aquestes cases senyorials a l’època medieval, ens dirigirem a veure el palau que posseïren els Vives de Canyamàs a Benifairó. Els Vives de Canyamàs van ser una de les famílies més poderoses al Sagunt medieval, on tenien diverses cases. A més a més de Sagunt i Benifairó, també van ser senyors d’altres alqueries com Garrofera o Quémalo. El palau de Benifairó, tot i que es construiria a partir d’un altre edifici d’època medieval, és plenament del segle XVII. Malgrat ser més modern, es conserva en pitjor estat. Possiblement, una de les causes siga l’expulsió dels moriscs, que és quan anaren perdent possessions, i per tant mà d’obra per part d’aquests, o potser no es degué acabar. El cert és que, segons ens va mostrar Carme, es conserva encara un inventari de peces decoratives i de marbres procedents de Gènova que s’encarregaren a artistes d’allí, ja que quan Juan Vives de Canyamàs va servir a Felip II, Felip III i Felip IV va establir llassos econòmics per poder portar-se a Benifairó els escultors que decoraven els palaus genovesos amb marbres blancs i negres de Carrara i altres regions. Hauria de haver sigut un palau esplendorós.

D’allí ens n’anàrem a un lloc on la gent tenia moltes ganes d’entrar-hi: la torre de Benavites. Després de fer dos grups, ja que el nombre de persones era considerable, muntarem als més de 22 metres d’altura i quatre pisos per poder gaudir, no sols de la decoració i curiositats que amaga aquest edifici, sinó de les espectaculars vistes que des d’allí es tenen de tota la vall. Eixe dia el mar es veia espectacular.

I ja tan sols ens quedaven dos llocs a visitar: el palau de Quartell, que tot i estar dedicat als Orbe en la façana (família provinent del País Basc) també va pertànyer als Vives de Canyamàs. Actualment, tant aquesta casa com el palau de Benifairó i el de Faura són de l’actual Comte de Faura.

Una vegada en Quart, Carme ens explicà que el palau senyorial del baró de Quart, que després passaria ser també el Comte d’Almenara, estava situat entre l’actual plaça del Pòpul i la de Sant Miquel. Aquest és el centre de la vila i el seu urbanisme encara ens ho diu. A continuació ens dirigirem a l’actual església de Sant Miquel, i dic actual perquè en principi l’església amb aquesta advocació és la que ara és la Casa de la Cultura, ja que l’església actual primer va ser l’edifici de culte que estava associat al Convent dels Servites. Un orde mendicant, que arribà des d’Itàlia per edificar allí el que seria el convent i nou seminari.

I ací, i abans d’anar-nos-en a casa, ens esperava el museu que hi ha situat al cor de l’església, que va aparéixer fa pocs anys i que ningú contava encara que estigués. Allí estan encara els cadirats de fusta del cor, una maqueta de com era el convent i un museu de tot el que posseïen els religiosos a Quart. Entre les millors peces que hi ha cal destacar una escultura de sant Peregrí, patró dels Servites, que possiblement s’emmarca dins del taller de l’escultor Vergara, un dels millors artistes del barroc valencià.

La visita no defraudà, i, tot i que va ser extensa (a causa dels desplaçaments) creiem que la gent va gaudir, i va conéixer coses que desconeixien, segons ens van contar.

Moltes gràcies a tots i totes per vindre i recordeu: conèixer és estimar i valorar, la millor manera de conservar el que tenim ara i perquè perdure.

09/XI/18 “Aspectos modernos del mundo antiguo”

Amics i amigues del Col·lectiu,

Continuem amb la nostra activitat. El divendres 9 de novembre a les 19 hores tindrà lloc al Consell Agrari la conferencia “Aspectos modernos del mundo antiguo” impartida per José Luís Navarro, catedràtic de grec i professor honorari de la Universitat Autònoma de Madrid.

Vos esperem!

28/X/2018 Visita "Els senyorius de la Vall de Segó"

Amics i amigues del Col.lectiu,

La propera setmana tenim una nova ruta Pas a Pas. Aquesta vegada ens en anem a Les Valls de la mà de Carme Rosario Torrejón amb aquesta ruta que tindrà lloc el proper diumenge día 28 d'octubre a les 10 del mati: "Els senyorius de la Vall de Segó"

Mentre la Vila de Morvedre romania baix la tutela reial, les antigues alqueries islàmiques es van anar cedint als nous senyors vinguts amb Jaume I. 

Escuts heràldics, propietats, cases-palau, cadascuna amb una personalitat pròpia, van configurar el germen dels pobles actuals de Les Valls. 

En aquest recorregut coneixerem el Palau dels Villarrasa a Faura, les propietats dels Vives de Canyamàs a Benifairó, la casa-torre de Benavites, els elements del control de l'aigua a través dels molins així com l'urbanisme de l'antiga Baronia de Quart i el paper dels Servites en la zona.

La visita és gratuïta i começarem des de Faura per acabar en Quart. 
Durada aproximada: 2’30h.

Vos esperem el diumenge 28 d'octubre a les 10:00 del Mati a les portes del celler de Faura. 
Cal vehicle per a desplaçar-se.

MEDALLES DE PLATA “Ciutat DE SAGUNT” 6 OCTUBRE 2018

Avui, al Port de Sagunt, al teatre Begoña, s’han concedit les Medalles de Plata, concedides per l’Ajuntament de Sagunt. S’hi tracta de la màxima distinció que atorga el Consistori de la nostra ciutat.

En esta ocasió, les medalles han estat concedides a Arturo González, Carmen Aranegui i Carmen Leal.

Ha estat un acte molt solemne, elegant, emocionant.

El Col·lectiu pel Patrimoni, havia reivindicat la dita Medalla per a Carmen Aranegui, pels seus esforços en la nostra ciutat respecte de la Arqueologia i cura de les restes i per la quantitat d’hores que ha passat estudiant i investigant la nostra ciutat.

Hi estaven els regidors, els portaveus, la diputada Teresa García, la ciutadania, els familiars etc… era un acte molt emocionant per a tots.

M’ha tocat presentar a Carmen, fer-li la laudatio , que per a mi era una gran responsabilitat.

Hem eixit del pas el millor que hem sabut, però molt contenta, perquè sempre he apreciat molt a Carmen i sé dels seus esforços per a la nostra ciutat. Gràcies Carmen.  

Moltes gràcies a la ciutadania i sobretot a l’Ajuntament de Sagunt per haver reconegut a uns ciutadans que tant s’ho mereixen.

Ací teniu el laudatio de Carmen Aranegui:

Sagunt, 6 d'octubre de 2018

Senyor alcalde de Sagunt, regidors i regidores, senyora diputada, senyor Arturo González, senyora Carmen Leal, i senyora Carmen Aranegui, ciutadans i ciutadanes, molt bon dia.

He de confessar-los la meua emoció, per tenir l’oportunitat de presentar Carmen Aranegui a tots vostès, tot i que m’inunda una gran responsabilitat, tractant-se d’una persona tan coneguda i reconeguda en el món de l’arqueologia, tant a nivell nacional com internacional.

Carmen Aranegui ha estat professora de la Universitat de València des del anys 70. Va defensar la seua tesi doctoral “La ceràmica ibèrica valenciana” en 1972. És catedràtica d'Arqueologia des de 1986 a la Universitat de València. Actualment és catedràtica emèrita.

La conec molts anys, era la meua professora d'Arqueologia allà pels anys setanta. Crec que totes les estudiants d'aleshores admiràvem aquella jove professora, tot i pensant que havia traspassat el sostre de vidre. Hi era una pionera. Va ser professora a la Universitat amb menys de trenta anys!!! Recorde aquella jove Carmen caminant al costat del Sr. Miquel Tarradell, el seu mestre, pels passadissos de la Facultat d’Història... Records congelats a la memòria...

Però Carmen no sols ha impartit classes, ha creat escola a la Universitat. Ha investigat, ha dirigit excavacions importantíssimes a

Lixus, a Ifach, a la Serreta, a Cabezo Lucero, a Llíria, al Grau Vell de Sagunt, etc. Ha estat una gran treballadora...

Així mateix, és una de les màximes especialistes a nivell mundial sobre el ibers. Ha estat representant d’Espanya en l’exposició sobre els ibers a París, Barcelona i Bonn. També ha estat la directora arqueològica del projecte de restauració i rehabilitació del Teatre Romà.

Els diré que va dirigir excavacions arqueològiques des de l’any 70 al Grau Vell de Sagunt, on va encetar un camí molt important, on veritablement s’hi ha abocat, descobrint una via d’estudi d’un indret que abans dels 70 romania inexplorat i semi abandonat, demostrant la relació entre Sagunt i la mar, les relacions econòmiques des del segle VI a. de C. Tot molt ben documentat a la seua obra “Sagunto, oppidum, emporio y municipio romano”. La tesi del llibre descobreix l’aparició d’un oppidum i un autèntic empori comercial, gràcies al Grau Vell. Per tant es van produir influències i relacions econòmiques entre Eivissa, Empúries i Roma, i demostra com la navegació de cabotatge era importantíssima allà pel segle VI a. de C.

Té una extensa bibliografia dedicada bàsicament a les seues excavacions, on és molt palès el mètode i el rigor científic. Podem citar: “Saguntum i el mar”, ”Excavaciones al Grau Vell de Sagunt”, “La dama de Elche. Dónde, cuándo y por qué”, “Lixus. Del mito a la Historia, “Els romans a les terres valencianes”, ”El sucronensis sinus a les terres valencianes”, “Els ibers valencians, del mite al Kitsch”. Va coordinar la “Guía de los monumentos romanos y el Castillo de Sagunto”. Com veuran, és una bibliografia intensa, que comprèn temes ibèrics i romans, i desmitifica conceptes i obri camins.

Però la seua trajectòria professional s’ha abocat a Sagunt, comprèn tota classe d’estudis, i la seua gran tasca s’ha centrat al nostre Grau Vell. Crec que Carmen coneix millor que ningú aquest indret.

Tot i això, no podem oblidar el perfil humà, l'amabilitat, la senzillesa en el tracte, la disponibilitat i sobretot l'estima pel nostre poble, disposada a assessorar, ajudar, escoltar. Per això, sempre he pensat que la gran passió de Carmen és Sagunt.

Els camins encetats per Carmen, sobretot al Grau Vell, han despertat la curiositat de tècnics en altres matèries com l’arquitectura i obrin possibilitats de restauració, rehabilitació i recreació d'aquest paratge ubicat a la partida de Gausa. És gràcies a ella, als seus estudis i excavacions, que s’ha pogut preservar una zona de protecció arqueològica submarina.

Aquest cabdal científic ha provocat que l'Ajuntament de Sagunt l’haja nomenat presidenta de la Comissió Científica del Consell de Patrimoni de la Humanitat, pels seus mèrits i esforços en la nostra ciutat.

Ha estat tan evident que la professora Aranegui és la investigadora que més hores i més esforços ha dedicat a Sagunt, que el Col·lectiu pel Patrimoni Saguntí i la Universitat de València ho han volgut reconèixer demanant a l'Ajuntament la medalla de plata de la ciutat per a Carmen Aranegui, petició que ha estat atesa.

És per això que en aquest solemne acte el Consistori li concedeix la medalla de plata de la ciutat, tot i agraint-li la tasca realitzada.

Gràcies, Carmen, en nom de la ciutat de Sagunt.