divendres, 2 de setembre de 2011

PEPE FRANCÉS, IN MEMORIAM

Vaig conéixer a Pepe Francés al principi dels vuitanta, quan ell presidía la junta de l’APA del col.legi Villar Palasí. Des d’aleshores ja em semblá una persona totalment volcada en la causa de la societat civil, una persona compromesa en colaborar i ajudar en que les coses isqueren el millor posible en un temps de debilitat democràtica, on calien persones entregades que, a la fí, afavoríen les millores socials.

Después li vaig perdre la pista. Sé que ell estava molt involucrat en la seua falla- la falla Santa Ana- de la que hi era “l’alma mater”. Segurament i gràcies a ell , la falla evolucionà molt positivament de manera que avui podem dir que és una falla modèlica.

Era una persona que vivia apassionadament el tema del patrimoni en la nostra ciutat. Es tornarem a vore quan fundarem el “Col.lectiu pel patrimoni”, del que hi era vicepresident. En honor a la veritat, Pepe era l’impulsor, el motor q ue anava davant dient-nos el camí a seguir… Sempre estava disposat a fer de tot, a ajudar, a parlar en qui fós, la seua activitat en el Col.lectiu era frenètica. De vegades ens marmolava perque algunes coses tardaven en fer-se. Però sempre de bon tò, sense enfadar-se, discretament i nosaltres li obediem sense dir ni “mu”. Tenía raó i l’autoritat moral per a fer-ho.

En aquest moment tan dur em venen al cap la gran quantitat de coses que se feren gràcies a ell, com parlar am alguns empresaris per aconseguir ajuda econòmica, recordar-nos els terminis de l’Administració per demanar subvencions, demanar data per parlar amb l’alcalde o condejals-ell anava on fora, sense complexes- publicar el seu llibret de “Sagunt pas a pas” que tanta il.lussió li va fer i que tants saguntines i saguntines tenen i lligen, organitzar l’activitat per a que no destruiren el Teatre Romà, organitzar les visites guiades… .Quàntes vegades s’indignava per l’actitud de l’Administració envers del patrimoni històric¡ … Quant volia Pepe al seu Castell¡

I ara, ens hem quedat desolats, perque ens ha deixat i ens ha causat una gran dolor i estem desconcertats. Se n’ha anat discretament com era ell, sense fer soroll, pensant que toranría, perque es posaría bé….

Ens posa molt tristos el pensar que quan s’inaugure l’Espai Morería, o la Domus dels Peixos, o el Centre de Visitants del Castell,ell no estarà, encara que jo crec que des d’allà on estiga ens vorà i s’en riurà i segur que exclamarà: Per fí¡.

Pepe, ara que més que mai anem a continuar en la tasca que varem mamprendre junts: la reivindicació del nostre patrimoni i la seua posada en valor. A més també farem allò que tant t’agradava: mostrar el patrimoni als nostres conciutadans.

Pepe descansa en pau. Mai t’oblidarem.

Conxa Cardo. Presidenta del Col.lectiu pel patrimoni