dilluns, 26 de novembre de 2012

Crònica de la visita a la Juderia de Sagunt, 25-11-12



Aquest diumenge, el Col.lectu pel Patrimoni ha organitzat la visita a la Judería de Sagunt. És sabut per tots que  la Nostra ciutat ha estat un  lloc molt visitat per totes les cultures i civilitzacions, potser perque s’hi troba en una cruïlla de  camins,; és per això que la cultura jueva, motiu de la nostra visita d’avui,ens ha deixat la seu petjada, en aquest call ( la Judería) tan meravellós.
 
  Els jueus van ser expulsats pels reis catòlics en 1492. No obstant això, molts es van convertir al Cristianisme per tal de romandre a la Península. Aquests van ser els conversos. Hi hagueren moltes families morvedrines que hi varen ser com els Cucaló,Vives, Gaeta, Berenguer que formaren part de la vida institucional i social de  Morvedre ocupant llocs de responsabilitat.

  La visita d’avui ha estat guiada per Manuel Civera, amic del Col.ectiu, apassionat per Sagunt i savi en la qüestió jueva perque és un estudiós d’aquest tema.

  Eren les deu en punt i la plaça ha començat a omplir-se, cada vengada hi havia més gent, per tant li hem donat el micro a Manolo i hem començat la visita. Ell s’ha col.locat al cantó de l’Ajuntament que dona al carrer d’Abril, ens ha fet notar la casa de la Plaça de la Pescatería on està la mà dins d’un cercle,( el cercle volía dir que eren jueus els seus  moradors), la qual cosa vol dir que era la casa dels prestamistas( perque és la mà esquerra) i  des d’allí ens ha indicat el lloc de les portes de la ciutat medieval, referint-se a la perspectiva: des de la porta de la ciutat, se controlava en línia recta l’esglèsia de Santa Maria  i la Casa dels Berenguer, seu de l’antiga aljama de Morvedre.

 Acabada aquesta primera explcació hem anat a la Casa dels Berenguer, l’antiga aljama.
 En un matí núvol d’hivern, era una glòria estar al pati renaixentista dels Berenguer i escoltar a Manolo que desgranava tota la seua saviesa , diria més, hi era un privilegi, encara que el personal també era conscient i escoltava en un silencia quasi reverencial. 

 En aquesta casa, estava l’escola jueva, el micvé dels homes i el de les dones. Només se conserva el de les dones i alli dins ens hem posat per escoltar l’explicació. El micvé era el lloc de purificació. en el cas de les dones jueves, per purificar-se de les menstruacions o després del part. En eixir del micvé ens hem anat fins al carrer Rams, que segons Manolo hi era el de Ramó, però segurament s’ha degenerat la paraula fins arribar a la grafía actual.

 Més avant ens hem dirigit  al carrer Sang Vella, fins al lloc de l’antiga sinagoga, avui la casa de la familia Ariza, tot i fent notar que el que se considerava per Chabret i altres historiadors com la sinagoga (l’actual casa de Pilar Ariño) no era tal, sino que allí s’ubicaren els peraires ( que varen ser el germen de la confraría de la Sang). 
En eixir del carrer Sang Vella, hem enfilat a la casa de la familia Rabí,  (la casa del costat encara te la marca de la mazuzà o ranura on se col.locava un fragment del Pentateuc)  i després a l’ermita de la Sang, situada al carrer Sang Nova,  tot i fent notar la importància de la sang en la cultura jueva.
 Hem baixat després a lloc de la carnissería jueva, avui l’actual museu històric i més tard, pel carrer dels Dolors a l’ermita dels Dolors, antiga ermita de Sant Andreu, que manà construir Andreu Aguiló (convers) senyor de Petrés i que manà hi ser  enterrat, anys més tard s’hi va anomenar dels Dolors perque era pas de la tercera estació del Calvari vell.
La visita ha acabat quasi a la una del migdia. Personalment crec que ha estat de les millors visites i de les millors explicacions, no sols per la qualitat de les explicacions de Manolo, oferint-nos de primera mà una información molt valuosa sino per que la gent també tenia moltes ganes de saber i d’escoltar. S’hi palpava en l’ambient, no se notava el vol d’un mosca.

Crec sinceramente que el personal ha gaudit, ha disfrutat, ha aprés una part de la història de Morvedre per molts desconeguda. Tots agraïm aquesta activitat, que a més, ha estat de bades.

   Algun día hi haura que fer un reconeixement públic a totes aquestes persones savies, com Manolo Civera, que ens oferixen el seu saber per amor a l’art, per amor a la ciutat i als ciutadans, que ens il.lustren i nodreixen els nostres coneixements. El paper del Col.lectiu   és demanar la seua actuació , barat a rés, perque som conscients de que no s’estima allò que no es coneix. Nosaltres oferim un pas cap al coneixement del patrimoni del nostre poble, volem ajudar a estimar-lo, cuidar-lo, respectar-lo.
 La propera visita serà ja al mes de gener. Prèviament posarem al Blog la programació de l’any 2013. Felicitem les noves incorporacions al Col.lectiu i esperem que continúen. Nosaltres seguirme lluitant en la recerca del coneixement del nostre poble.
 
 Finalment volem demanar-li perdó a Manolo Civera perque hem oblidat donar-li una botelleta d’aigua,   ens hem adonat que al final, Manolo, no podies quasi ni parlar i és aleshores quan s’hem enrecordat de l’aigua però la cosa ja no tenia remei. No obstant això ha estat un oblit imperdonable. Prometem corregir l’oblit i que no ens passe mai més.
 Reiterem les gràcies a Manolo Civera i a totes les persones, ciutadans i ciutadanes que han vingut. Fins la propera visita.