dimecres, 22 de maig del 2013

CRÒNICA DE LA VISITA DEL 19-05-13: EL CASTELL DE SAGUNT I LA GUERRA DE L’INDEPENDÈNCIA


Aquest diumenge, el Col.lectiu, de la mà de Paco Herraiz (més conegut per Paco Tino), hem fet la ruta de la Guerra de l’Independència. Paco és un apassionat d’aquest esdeveniment i se sap tots els llocs, els noms i cognoms de la gent i els militars que intervingueren, on estaven les bateries i els canons, quànta gent hi havia, quants soldats varen morir, etc… Aquest tema no te ningún secret per a ell i s’apassiona en parlar-nos dels fets ocurreguts, ho viu.

  
 
Primerament, una vegada dalt, que per cert hem pujat a la velocitat d’un raig (si ,Paco,) ens hem encaminat al Fòrum.   Allí ha començat l’explicació, tot i fent una generosa introducció al tema, per anar des d’allí a la part oriental del Castell , entrant per la Porta d’Almenara.
 Les vistes eren meravelloses i seguiem l’explicació divisant la Mediterrània, el Grau Vell, el Port de Sagunt, és més, com que era un dia molt clar veiem fins el Montgó.

D’allí hem anat a la Plaça de Sant Ferràn perque ens dirigiem a la part occidental, encara que abans hem pujat al que era l’hospital de l’exèrcit francés.
Més tard ja hem anat al dos de Maig i a la Ciutadella, passant abans pel cementeri dels francesos. Per a tot açò hem baixar i pujat  i baixat moltes vegades per camins de cabres, plens de punges i figues paleres. Però l’afició i la passió tot  ho pot. No s’ha lesionat ningú.
Al final hem anat a l’última plaça del Castell (quants anys feia que no passava per allí¡) i Paco incansable, seguia explicant el tema. A la fi ens ha contat la rencició d’Andriani front a Suchet. Una rendició amb honors, cosa extranya en aquell general francés.M’ha agradat molt l’explicació sobre la rendició. Era com si estiguera mirant-ho. 
Aquest fet de la rendició D’Andriani és el que Paco vol que es represente al mes d’octubre de 2013  si l’Ajuntament dona el vist-i-plau . sols falta això perque la gent del museu militar de València i l’OTAN hi estan d’acord.
Sería una llàstima que no es poguera fer.
 En resum, ha estat una visita molt profitosa i bellísima pels paisatges que hem pogut contemplar, encara que l’aire era molest. Hem recorregut el castell de banda a banda. Jo m’he cansat molt, han estat  3 hores i mitja sense aturar-nos, només per sentir l’explicació un moment i a seguir. Hi han trams que estan molt perillosos i caldría arreglar-los. S’ha notat la feina dels voluntaris que van en Paco a netejar el Castell “gratis et amore”. A totes aquestes persones hi hauria que fer-los un homenatge per la seua generositat.
Aquest passatge de la guerra de l’Independència, més conegut com la “Guerra del Francés”, és un fet que molta gent desconeixía.Ens ha explicat el motius de ser Sagunt un escenario més de la guerra. Justament els exèrcits s’enfronten en Sagunt per ser una cruïlla de camins: domina la carretera que va a Catalunya i comença a Sagunt  el camí de Terol. Aleshores era el lloc ideal.
Des d’ací felicitem a Paco  per la seua explicació i per l’ajuda que ens presta tan generosament i li donem les gràcies.

Gràcies també a tota la gent que ha vingut. Com sempre repetirme allò de que “NO ES POT ESTIMAR ALLÒ QUE NO ES CONEIX.”