dilluns, 21 d’octubre de 2013

Crònica de la visita del 20-10-13: L’ALT FORN

 
Avui, el Col.ectiu pel Patrimoni, contiuant en la dinàmica establerta des de fa algun temps, ha reanudat les visites guiades al patrimoni de la ciutat  i en esta ocasió hem anat a l’Alt Forn.
Com tots saben l’Alt Forn , és un testimoni clarissim de la  història industrial de la ciutat. És un monument del Patrimoni Industrial que ha estat mol acuradament rehabilitat, i és per això que a l’any 2012  aquesta restauració ha rebut el premi “Europa Nostra”. Hi és un monument molt estimat pels ciutadans que encara recorden la seua  vida  laboral en la ciutat i  on hi han treballat.L’Alt Forn va ser construit per l’ingenyer Roberts
El patrimoni industrial forma part del patrimoni cultural de la ciutat, hi és Història viva, era el nostre deure  poder mostrar-lo i explicar-ho a la ciudatanía. Per això el nostre company Javier García es va posar en contacte amb els membres de la Fundació del Patrimoni Industrial de Sagunt per tal de  tenir una explicació i un visió aclaridora del que hi va significar i de les conseqüències que varen provocar el desmantellament de la Siderúrgia a la ciutat en 1984 amb l’última colada i del greu problema social que s’anunciava.
A les intal.lacions siderúrgiques hi havien tres alts Forns, dels quals sols en queda un.
He de dir que la gent esperava impacient per vore el monument i els amics de la Fundación ens han fet passar a la sala de recepción de visitants per vore, en primer lloc, unes fotos, per tal d’explicar la història de la siderúrgica saguntina.explicades per José Vila i després un vídeo.

Doncs bé, tot començà a principis del XX quan Ramón de la Sota, un navier basc, comprà les mines de ferro de Ojos Negros i Setiles i per a transportar el mineral hagué de construir un ferrocarril que arribara al port més pròxim i  que estava en la costa saguntina. Des d’ací s’enviaria el mineral a Gran Bretanya. El ferrocarril tenía una extensió de 220 quilòmetres. S’hagueren de véncer moltes dificultats orogràfiques. S’hi va formar una companyia, també propietat de Sota:la Companyia minera de Sierra Menera. D’aquesta manera tan simple començà tot. 

A resultes de la necessitat internacional de ferro, comencen a construir-se les instal.lacions siderúrgiques, de manera que la primera colada va ser al 1923.


 Aquesta moguda, va significar una gran transformació social i urbanística, perque impicà un  canvi espectacular en les mentalitats, costums i actituds i, de moment, per als ciutadans que treballaven a la fàbrica una incertesa laboral immensa: vagues,manifestacions, botigues tancades en solidaritat, tallada de carreteres, van ser la tònica durant molt de temps.

 José Vila, ens ha explicat tot allò que es refería a l’alt forn i després, com que erem molta gent, s’han fet dos grups per poder-lo visitar. En un des grups anava Jose Vila i a l’altre Juan V. Beltràn director actual de la Fundación.

Molta gent s’ha emocionat al contemplar les instal.lacions, seguramente li ha fet recordar temps passats . Tots voliem saber i aprendre alguna cosa del passat del nostre poble. M’ha impressionat  el crisol de l’alt forn que és son se feia la combustió del ferro i allí n’hi havien uns operaris que ho controlaven amb un tratge d’amianto ( que ara està prohibit) i que tant ha contaminat a moltes persones fins produir-los la mort. Jo m’en recordava de Pepe Francés que hi va ser contaminat  Pobre.
Al final li hem donat les gràcies a Jose vila i Juan V. Beltràn. Estem molt agraïts per la seua amabilitat i bones explicacions i esperem tornar un altre dia. Crec que la gent ha quedat contenta. 

Nosaltres estem molt satisfets per l’acollida de les persones a les visites i esperem  poder realitzar-ho durant molt de temps, perque no es pot estimar allò que no es coneix.
La propera visita serà el diumenge 24 de novembre. El tema és la “Ruta d’Ursula”.
Gràcies a tots i totes per la vostra acollida.