dimarts, 21 d’octubre de 2014

Crònica de la visita del 18-X-14 a la Casa Guarner



Aquest dissabte 18 d'octubre, de 2014 el Col·lectiu pel Patrimoni ha visitat la Casa Guarner de Benifairó de les Valls.

Com saben,encara que el costum és fer les  visites diumenge pel matí, en aquesta ocasió, per raons alienes a la nostra voluntat, hem hagut de ralitzar-la en dissabte.

 Ha estat Amadeu Ribelles gran coneixedor de la Casa i amic de D. Lluis, el que ens ha  conduit la visita.

Primerament , la gent ha entrat per la porta de les cavalleries i una vegada assseguts, l'hem presentat tot dient la nostra màxima: no es pot estimar allò que no es coneix i a continuació ha estat Amadeu el que ha començat a  explicar  amb gran profussió de  dades les circumstàncies tant de la casa com del personatge, Lluis Guarner, no debades ell va ser l'impulsor de la rehabilitació de la Casa quan mort D. Lluis, s'intentà amb gran encert, conservar l'esperit i l'ànima de la Casa conforme haguera volgut  el seu antic propietari.

 Qué és aquesta Casa? Doncs, hi va pertànyer a la familia Mussoles des d'el segle XVI, perque des d'aquells temps  foren durant molts anys els  adiministradors dels comptes de Faura- els Vives de Canyamàs-. D'aquesta familia procedeix D. Lluis Guarner  Pérez-Mussoles, nascut a 1902 i mort a 1986.

 Els Mussoles eren una familia benestant, propietaris de terres, una familia típica de la burgesía rural valenciana. Guarner estudià Dret i Filosofia i Lletres.a Valencia  De ben jove va demostrar la seua inclinació cap a la literatura i la poesia i guanyà la flor natural  als  jocs florals de Valencia. 

De ben jove. Guarner és l'exemple d'intelectual valencià, home de lletres, escriptor, poeta, estudiós del Cantar de Mio Cid, amic de Wenceslao Querol i de Teodor Llorente, amant de la bellesa, catedràtic d'institut que acabà la seua vida professional a l'institut  Camp de Morvedre de Sagunt.

 En acabada l'explicació mentre estavem asseguts l'immensa majoria, s'han recitat poesies de l'autor i a continuació hem passat als jardins.

 El Jardí  és una amalgama estètica i eclèctica plena de figures i restes que D. lluis hi anava posant amb paciència , la qual cosa dona  a entendre com era el personatge. 


Hi veiem des d'un Sant Miquel en ceràmica, una fonteta que sembla reanixentista per  sota  de l'escala per a pujar a la casa des d'el jardí, un  racó envoltat de buganvílies que  feien l'ombra en les vesprades de l'estiu, que servien per a establir la bona conversa, font d'inspiració literaria en la majoria de les vegades ...una làpida romana, una estela funeraria,una creu de cementeri sobre una pedra de molí d'oli, una pila baptismal, una dama d'Elx, un bust de Querol...

Es succeeixen passadissos i amagatlls que semblen racons ideals per als amants, una bassa plaer de les granotes per la nit i una gran varitetat d'arbres: lledoners, magraners, caquis,maganolis, llimeres, taronges,  canyes indies, nesrprers... tot primorosament colocat.

A les 80 o 100 persones que caminavem pel jardí ens embolicava la bellesa i el trinat de les aus. La sensació de pau era total.

Mentrestant l'Amadeu continuava incansable glosant  i descrivint el jardí , les especies vegetals  i les restes que s'anavem trobant pel camí amb el megàfon a la mà.

Jo pensava que no era gens extrany que Guarner escrivira poesia en una casa com aquesta i en un jardí tan bonic.

Després hem entrat a la Casa. Com que erem molta gent hem hagut de fer dos grups per  tenir més cura i poder atendre millor les explicacions. L'escala que porta al primer pis te una balausrtrada procedent d'un convent de dominics que replegà D. Lluis. 
 
Al damunt d'una taula  hi ha un cap de franciscà que és un estudi de Benlliure, al sostre l'escut dels Mussoles que arribaren a ser barons de Campolivar.

Aquest recinte correspon pels mobles i el pis de terra a una casa senyorial dues habitacions típiques de  finals del XIX per a accedir mes tard al menjador i  sala d'estar de D. Lluis, amb uns vitralls que donen al jardí bellíssims...

Després hem passat a la bilblioteca i salonet per a conversar i filosofar, que era un priviliegi que sols podien tenir aquelles families benestatns on sols els seus membres s'ho podien permetre , una minoria elitista enmig d'un poble quasi analfabet..

A l'entrada de la Casa- casa a dos mans, hi han dues habitacions, una d'elles és el despatx de D. Lluis i l'altra hi conté part de la bilioteca de  Francisco Ibars,marmessor de D. Lluis. Al centre hi ha una llar amb els atifells propis de l'epoca i dues alacenes amb porcellanes valuoses.


Tots els mobles han estat restaurats i tenen molt de valor doncs són de bones fustes.També trobem cuadres i un retrat  a l'oli de D.Lluis amb la toga de Doctor.

 Les persones han atés amb molt de respecte i atenció totes les explicacions.

És molt d'agrair que un dissabte a la vesprada a les 5 te trobes de 80 a 100 persones ansioses per escoltar i vore aquesta casa i per conéixer  un personatge que ens fa encara més importants a tots els valencians. Esperem que la fundació Bancaixa i ara Bankia continue  cuidant-la i respectant-la. Ho desitgem de debò.

Finalment volem agrair a l'Amadeu Ribelles la seua aportació al Col·lectiu , per les explicacions tan valuoses, donat el seu coneixement del personatge, arribaren a ser amics i confidents i  això se notava. Tots pensem que ha estat un encert encarregar-li aquesta tasca, que generosament ens ha brindat sense demanar res a canvi. Volem posar de manifest que no ens hem enrecordat de donar-li ni aigua la qual cosa ha estat imperdonable per la nostra part. Mea culpa.

Gràcies Amadeu i gràcies a tots per haver vingut.


Recordem a tots i totes que el proper 19 de novembre el Col·lectiu ha organitzat una conferència que impartirà D. Carmen Aranegui, catedràtica d'Arqueologia de la Universitat de Valencia  amb el titol “La II guerra Púnica y las murallas de Sagunto”. L'acte tindrà lloc al Consell Agrari a les 7 de la vesprada.