dijous, 14 d’abril de 2016

Crònica de la XII Trobada al Castell





Diumenge 10 d’abril hem celebrat la XII Trobada, ja són anys. Aquesta vegada ha estat triomfal, n’erem pràcticament cinc cents, el dia va ser gloriós, feia un sol i un oratge immillorable, la gent acudia a la plaça Major i esperava, impacient, xarràvem i reiem mentre els Germans Caballer entonàven la dolçaina i el tabal. 

 
Nosaltres miràvem  per si ens faltava alguna cosa i feiem memòria, tot i procurant que res s’escapara del nostre control. Alfons tardava i estàvem nerviosos… la gent  estava contenta.. Al final erem una gentada inmensa que des de dalt semblava un reguer que s’escorría pel camí del Castell. La pujada era una glòria: xiquets, pares mares, avis, gent major  somrients, conversant, fent l’esforç d’arribar a la meta sempre al compàs de la música que ens  alegrava el camí. L’aigua ja estava dalt, i Eliseu i Celia ja hauríen obert les caixes i   tret les ampolles d’aigua per donar-les al personal. 
 
Tot estava en ordre. Portàvem la pancarta molt orgullosos i crec sincerament que la gent esta contenta. Començàrem a donar l’aigua i no acabàvem  mai, cada vegada més gent. Açò era mel, el camí estava de gom a gom… Alegria, satisfacció!!!. Jo recordava Pepe Francés. Crec, sincerament, que si haguera estat el diumenge hauria plorat, però d’alegría, de satisfacció. Nosaltres, d’alguna forma, estem seguint el camí que ell ens va marcar i ahir va ser  un dia molt gran. Quina llàstima no estar al seu costat. 
 
Crec que el 10 d’abril de 2016, marcarà una abans i un després. El camí, la concienciació, el sentiment de la cura del patrimoni, ja està encetat, la gent comença a creure i a sentir que el patrimoni, el Castell en aquest cas,  hi és cosa  de tots.
 
  Hem entrat al Castell i cadascú s’ha assegut on ha pogut. L’Associació Saguntum Civitas ens ha oferit una recreació romana a preu céro. Hi és la seua contribució generosa, de franc, en pro del patrimoni de Sagunt. Si tots férem igual, Sagunt ja estaría en el mapa. Hem fet  lloc per als romans  que veníen darrere, uns 15 minuts després. Mentrestant, la gent havia començat l’esmorzar… Finalment, hem escoltat un so que procedía d’un instrument musical, com una espècie de trompa. S’anunciava doncs, l’arribada dels romans. Hi anàven entrant, majestuosos, soberbis, arrogants. Hi estàven en sa casa, dones, xiquets, milites,centurions, senator. El personal guardava un silenci respectuós, encuriosit, perque açò, no havía passat mai!. Els romans, en formació, ens escoltàven!!!

 A continuació, pregàrem silenci, i jo comencí a parlar, per presentar a l’Alfons Muñoz,   l’encarregat de fer el discurs de la XII Trobada. Hi va fer un pregó molt sentit, tot i recordant la visió de xiquet que venia d’excursió des de València i es quedava bocabadat imaginant coses fantàstiques i somiava en batalles i guerres…Fins que arribà un moment en que la vida el va portar a Sagunt i començà a estimar el Castell, aquell monument que va vore en l’infantesa i tant el va colpir. Avui, després de tants avatars vitals, estava fent una glosa del Castell i del patrimoni de Sagunt. Qué coses te la vida!.

La gent escoltava respectuosament,i en acabar l’Alfons , el Gremans Caballer han tocat la Moixeranga i s’ha fet el silenci. Ha hagut un aplaudiment fort i sentit. Després hem avisat dels actes que se faríen a continuació. 

 Era el torn dels romans. Començava la recreació. Hi consistía en fer una precatio, a Marte, Isis i Diana,  en la Curia, és a dir, una ofrena als deus per haver concedit a Sagunt la titularitat de capital valenciana de la romanització. La gent seguía l’acte molt encuriosida, tampoc això, s’havía vist mai al Castell. Les mil.lenàries pedres del Castell rebíen, després de molts anys, rogatives, ofrenes, milites i senator. Crec que les pedres tremolàven. De debò.

 Després de tota aquesta parafernàlia, els romans i tot el seguici, han tornat a les casernes i ha estat el moment de fer les rutes guiades pel Castell. Prèviament havíem avisat de la recentment constituïda Associació de Guíes del Camp de Morvedre. Ells s’han oferit dessinteressadament  per fer les rutes. Quan dic dessinteressadament, és veritat. Tant els guíes com Saguntum Civitas  han treballat de franc, amb generositat. Han vingut a reunions, han  fet suggerències, hem pactat els actes…Tot en  armonía, sense demanar res a canvi. Ells saben que nosaltres, gaudim de molt bona voluntat, però no esl podem oferir res més.

 Jo pensava en la societat civil. La generositat i l’entrega de la societat civil, és allò que impulsa els avanços de la societat, allò que genera els canvis i  empenta als governants i els posa en evidència…

Gràcies a tots!!!