Feliç any nou!

El Col·lectiu vos desitja un Feliç any nou amb el dibuix de Diego Martí García. Accèssit en la categoria de 10 a 12 anys a la primera edició del nostre concurs. 

Bon Nadal!

      El Col·lectiu vos desitja Bon Nadal amb el dibuix de Héctor García Minguillán, que va obtindre el 1r premi de la categoria 
(8-9 anys) la passada edició del nostre concurs de dibuix.

Crònica de la conferència d'Ana Noguera “El Patrimonio: Raíces para el futuro” del 29/XI/2017

29 de novembre de 2017

Conferència d’Ana Noguera

El dia 29 de novembre hem tingut una conferencia impartida per la Senyora Ana Noguera, membre del Consell Valencià de Cultura i doctora en filosofia. El lloc era el de costum, el Consell Agrari de Sagunt.

Ha estat una conferencia molt enriquidora on el títol era: “El Patrimonio: Raíces para el futuro”.

La ponent ha anat marcant tot allò que és patrimoni, assenyalant que és tot allò que heretem. Ha estat molt curiós com ha senyalat com a patrimoni la ciència, qüestió que normalment és obviada i que també constitueix un patrimoni molt important per a la Humanitat.

Ens ha donat una visió diferent del concepte de patrimoni i, com hem d’evolucionar el nostre percepció de patrimoni per incloure tots els descobriments científics i tecnològics de l’últim segle. Ens ha parlat de com moltes gravacions audiovisuals i radiofòniques, sobre tot d’emissores locals s’han perdut perquè en aquell moment no es considerava patrimoni. Ens ha destacat com ara es conserven a museus moltes d’aquestes gravacions que ja formen part de la nostra història més recent.

L’aproximació al tema ha sigut innovadora i la qualitat de la ponent ha fet que tots els assistents eixirem replantejant-nos conceptes que ja creiem assolits.

Crònica de la visita "La ruta dels bombardejos a Sagunt" del 10/XII/2017

LA RUTA DELS BOMBARDEJOS A SAGUNT

10 desembre de 2017

Aquest diumenge, hem fet la ruta dels bombardejos. Es tractava de commemorar el bombardeig que hi hagué a Sagunt un 22 de desembre de 1937, en plena guerra civil.

 Hi va ser un dimecres, dia de mercat a Sagunt, quan l’aviació italiana, aliada dels franquistes, vingué de les Balears i bombardejà contra població civil quan eixia de treballar dels magatzems de taronja. Hi va ser una massacre, van morir 34 persones , joves la majoria,  més de 100 ferits i també  xiquets. L’impacte en la població va ser terrible, no hi havien ambulàncies ni infraestructura adient, de manera que pujaren als ferits en carros a l’hospital que hi havia a la plaça del mateix nom. Allò més terrible era que hi havien més ferits que carros i no existia a l’hospital material sanitari per atendre a tanta gent…. Desgraciadament els bombardejos contra la població civil eren freqüents a la nostra ciutat. Es tractava de crear por. 

Sagunt era objectiu de l’aviació feixista perquè és un cruïlla de comunicacions: via del nord, via d’Aragó, Alts Forns que constituïen la fàbrica número 15, d’armament per a la República, per tant tots els die hi havien bombes al nostre poble, bé al nucli del Port o a Sagunt de manera que finalment la població abandonà pràcticament la ciutat, perquè se sentia amenaçada.

La visita ha estat guiada per José Ramón Carbonell, expert en el tema de la guerra civil. Carbonell ens ha portat una sèrie de fotografies on podíem veure com estava el poble en aquella època.

Hem començat la visita a l’estació, perquè va ser per allí on caigueren les bombes el dia 22 de desembre i l’hem iniciat amb una poesia de Santiago Bru i Vidal, on el nostre poeta recorda el fet…”Era un dia de sol. Era dimecres. El dia de “mercat” per al meu poble”….

Després hem anat visionant la trama urbana en aquell moment, per pujar  poc a poc pel Camí Real. Anàvem contemplant les fotografies i comparant-ho amb l’actualitat. Després hem anat a l’Ajuntament on ens han deixat vore el refugi que hi ha dels temps de la guerra civil. Ha estat molt curiós i emocionant.

 Una vegada vist el refugi, teníem cita amb el Col·legi Cronista on ens havien de passar un documental: “La mort ve del cel,” sobre els bombardejos. El saló d’actes de Cronista, estava a gom, no en cabien més, de manera que han hagut que fer dos “passes” perquè tothom el poguera vore.

Es tracta d’un documental on l’Ajuntament ha col·laborat amb l’ajuda d’experts en el tema de la guerra civil, com Antonio Ortiz, Baños, Albert Forment, José Ramón Carbonell, Juan. F. Gómez, Palomar, tot coordinat per Juan.F. Gómez.

M’ha crida’t l’atenció el nombrós personal. És molt evident que la gent vol saber quines coses passaren al poble durant aquells anys de guerra. Hi és una historia que s’ha silenciat i ja està be de tapar, d’amagar allò que va ocórrer.

Volem agrair a José Ramón la seua deferència per explicar aquells fets i a l’Ajuntament per haver col·laborat en aquest documental tan interessant.

El documental estarà penjat en You Tube i el títol és: “La mort ve del cel”.

10/XII/2017: Els Bombardejos de la Guerra Civil Espanyola a Sagunt

Amics i amigues,

El proper 10 de desembre realitzarem l’última visita de l’any: “Els Bombardejos de la Guerra Civil Espanyola a Sagunt”, ruta guiada per José Ramón Carbonell, investigador del tema.

Es concentrarem a l’estació de RENFE de Sagunt a les 10 hores. Després pujarem al col·legi Cronista Chabret, per vore un documental sobre els bombardejos, realitzat per l’Ajuntament de Sagunt.

Vos esperem!

29/XI/2017: Conferència: "Patrimonio: raíces para el futuro"

Amics i amigues,

El dimecres 29 de novembre podrem gaudir de la conferència "Patrimonio: raíces para el futuro" oferida per Ana Noguera, membre del Consell Valencià de Cultura. L'acte tindrà lloc al Consell Agrari a les 7 de la vesprada.

Vos esperem!

El Col·lectiu

22/X/17: UN DIUMENGE MODERNISTA

UN DIUMENGE MODERNISTA

22-10- 17

El darrer diumenge 22 d’octubre, el Col·lectiu pel Patrimoni ha visitat els ”Edificis  singulars de Sagunt  de finals del XIX i principis del XX” de la mà de Carme Rosario, Llicenciada en Història de l’Art i experta en el tema.

Carme és amiga del Col·lectiu, guia turística, està acostumada a parlar en públic i a fer explicacions pedagògiques i clares, de manera que ha estat un plaer escoltar-la .

Començàrem per l’edifici de l’Ajuntament, on Carme se va  estendre un poc, perquè ha tingut algunes variants i costà bastant temps finalitzar-lo. Hi és un edifici de Vicent Gascó en origen.  

El Modernisme és un moviment artístic que es gesta a finals del XIX i es dona al segle XX. Es caracteritza per la revaloració del treball artesanal front a la deshumanització de la producció industrial. En Espanya hi va tenir una magnífica expansió, sobretot a Catalunya, on el màxim exponent  és Gaudí. 

Els elements estructurals i ornamentals estan inspirats  en motius vegetals de tipus orgànic, originaris de l’art Nouveau francés: formes redones, branques vegetals entrellaçades, predomini de la línia corba... però també de motius més rectilinis i geomètrics de la Sezession vienesa. Els materials constructius són el ferro (se recupera el treball de forja artística) i altres que ja no s’utilitzaven pràcticament (almenys en un sentit artístic), com la rajola i el taulell. Hi predomina la llibertat imaginativa, traure l’art de les normes convencionals fins a eixe moment.   

En definitiva, anàvem buscant edificis de caire Modernista a Sagunt, perquè eixe és l’estil vigent a principis del XX. Després hem anat a la Casa Melià, avui inexistent, més tard, per Capità Pallarés, per vore dos cases més de caire historicista amb elements modernistes , amb els taulellets de rigor, i la casa de la família Blat de 1908, molt gran però menys rica en motius modernistes. Hem tornat a la glorieta on ens ha explicat l’edifici de la Societat de Caçadors, (casa on nasqué el compositor saguntí Joaquín Rodrigo), amb motius més historicistes, sobretot neoclàssics. 

Carme ens deia que la Casa era un signe de poder, per tant qualsevol família  adinerada-burgesa representava, en lloc d’un escut, més propi dels nobles, les inicials de la família. Quants més motius, modernistes en este cas, n’hi han, més poder, més prestància.

Després ja mamprenguérem, el Camí Reial  cap avall. Ens hem aturat ens dues cases dels anys trenta, amb uns pocs motius però remarcables, per anar a la casa que ocupa la família Ripollés, veritablement modernista, amb els taulellets i garlandes típiques d’aquest estil. Hem seguit per vore la casa de la família Ferrer, al cantó de l’Olleria, molt deteriorada, però amb uns balcons veritablement modernistes. 

Hem continuat per vore finalment  un edifici, antigament propietat de la família Bono, que va ser un antic Café a la part de Baix. Hi és una casa de dos pisos amb taulells verds, balcons  corbats,  mènsules, medallons etc…

Ací ha acabat la visita. Hem aprés molt. Sobretot a mirar coses i cases que ens havien passat desapercebudes.

Moltes gràcies Carme.

Moltes gràcies a tots i totes per haver vingut.

La propera activitat serà la conferencia de Ana Noguer: “EL PATRIMONIO: RAICES  PARA EL FUTURO” al Consell Agrari 7 vesprada , el 29 de novembre.

NO FALTEU!!!

22/X/2017: Edificis singulars a Sagunt de principis del segle XX

Amics i amigues,

El proper diumenge 22 d’octubre el Col·lectiu organitza la visita guiada “Edificis singulars a Sagunt de principis del segle XX”. Ens acompanyarà en aquesta "singular" visita la llicenciada en historia de l’art i membre d’Aguicam i del Col·lectiu, Carme Rosario.

El punt de trobada serà la porta de l'Ajuntament a les 10 del matí.

Convidem a totes les persones que desitgen vindre.

No falteu!

18/X/2017: Assemblea Col·lectiu pel Patrimoni Saguntí

Amics i amigues,

Vos informem que el dimecres 18 d’octubre a les 7 de la vesprada celebrarem la nostra assemblea amb els socis.

L’acte tindrà lloc a la Casa de Cultura.

El Col.lectiu

Crònica de la visita a la ciutat industrial del 24/IX/17

Amics i amigues,

El passat diumenge 24 de setembre vam gaudir d’una visita pel nostre patrimoni industrial gràcies a Antonio Ortiz, historiador i professor de geografia e història a l’institut María Moliner. El punt de trobada ha sigut l’aparcament dels cinemes Alucine i el bon temps ens ha acompanyat, inclús massa, al llarg de la jornada. La seua explicació s’ha basat en 4 punts, l’origen de la població i la siderúrgia; la ciutat jardí; l’església de Nostra Senyora de Begoña i el barri obrer.

En quant a l’origen es situa entre els anys 1902 i 1907 amb la creació del moll i la “via de ojos negros” que transportava de forma directa el ferro des de les mines de Terol. Aquesta via de ferrocarril va ser creada per Ramón de la Sota per a tindre una via directa fins la mar. Antonio ens ha recordat la importància d’aquest empresari durant tots els negocis importants que es van produir al període de la Restauració, no només a Espanya, sinó inclús a Europa.

De la siderúrgia, els elements que es conserven són: el taller general, el forn alt número 2, el magatzem (futur museu industrial), diferents edificis assistencials al centre cívic, l’església de Begoña, la Ciutat jardí i el barri obrer.

La seua explicació ha començat amb el taller general, un gran edifici conformat per dos grans naus central i dos més menudes laterals. Ramón de la Sota volia un edifici emblemàtic i ho va aconseguir. Es pensa que el dissenyador va ser l’ingenier Luís Cendoya i, a pesar de la singularitat de l’edifici i de les passades inversions, actualment trobem un edifici inutilitzat.

En quant a l'alt forn número 2, és el més alt dels existent a l’època i l’únic que es conserva. Va ser clau a la lluita produïda al 83 pel tancament de la fàbrica. La seua restauració va aconseguir el premi “Europa nostra” com a referent industrial. Es va crear una sala d’exposicions i d’audiovisuals i es podia visitar fins el seu punt més alt, de quasi 30 metres.

L’estructura està rodejada de vies de tren d’aquell període on es pot veure l’any de fabricació de cadascuna d’elles. A l’interior trobem dos vagonetes, una d’elles plena d’escòria. A l’exterior també trobem un motor hidràulic en desús. 

Les vies de tran al voltant de l'estructura tenen l’objectiu de crear un recorregut des de l’alt forn fins el magatzem. Aquest projecte, desgraciadament, no es va finalitzar mai i tampoc es possible visitar l’alt forn actualment.

Seguint el recorregut que deuria fer aquest tren, passem per davant del magatzem i arribem fins a l’Alameda, lloc de trobada dels joves de l’època precedida per l’església de la Nostra Senyora de Begoña. L’estil d’aquest temple, construït per l’arquitecte Ricardo de Bastida, mescla el neobarroc a l’exterior i l’estil renaixentista a l’interior. Aquesta fusió d’estil és el que es coneix com estil historicista. No ens ha sigut possible visitar l’interior per la celebració d’un ritu ortodox, doctrina amb la qual es cedeix parcialment el centre.

La següent parada ha sigut a la ciutat jardí, precedida per una filera d’eucaliptus que protegia de les fumagueres produïdes per la via de tren adjacent als càrrecs directius que allí vivien. L’estat actual no correspon a la majestuositat que recorden els nostres pares i iaios. S’ha perdut gran part de la vegetació i les reformes d’algunes vivendes només ha sigut exterior.

Es vam endinsar en el que van ser aquells jardins, cosa impensable quan es trobava habitat i vam arribar fins a la gerència , on els treballadors feien totes les gestions administratives. Una de les qüestions que més preocupava als que ateniem les explicacions és la localització i l’estat de tota la documentació que allí es trobava, autèntiques joies del període industrial. Actualment, part de l’edifici es utilitzat per la “Unión musical porteña”.

Finalment hem visitat el barri obrer, cases cedides, amb un lloguer, per obligació als treballadors, ja que per llei devien tenir accés a una vivenda, educació i sanitat. Són cases dels anys 20 creades per la companyia siderúrgica del Mediterrani. Totes tenen una estructura similar amb el seu jardí, uns 120 metros de vivenda i un pati al fons. Seria interessant, ha compartit Antonio amb nosaltres, conservar alguna com a casa museu per explicar la vida a l’època.

Com a bonus de la visita alguns acompanyarem Antonio fins al centre cívic, el vestigi millor conservat del període industrial. Gràcies a que aquest edifici que començà com a hospital per als obrers ha tingut un ús continuat, el seu estat de conservació i el dels jardins és un clar exemple de conservació del patrimoni. Ens ha comentat el que deurien sentir els obrers al obtindré una bona assistència sanitària i poder gaudir de la recuperació a estos jardins d’estil anglés.

No hem d’oblidar que la història de les fàbriques és recent i molts dels habitants de la nostra ciutat, o els seus pares i iaios, han sigut treballadors d’aquesta industria siderúrgica. Durant el trajecte al centre cívic, un dels membres de patrimoni ens ha explicat el procés de refredament del metall aprofitant el monument industrial d’una de les rodones de l’Avinguda 9 d’octubre.

Allí hem donat per finalitzada la visita. Li volem donar les gràcies a tots els assistents per el seu interès i sobre tot a Antonio perquè ens ha apropat d’una manera molt amena a la nostra història més recent. És d’agrair que un estudiós de la matèria com ell ens haja regalat part del seu temps amb les seues explicacions.

24/IX/2017: Visita guiada a la ciutat industrial

Amics i amigues, 

Després de les vacances estivals tornem a la rutina i reprenem les visites guiades. En aquesta ocasió vos esperem el proper diumenge 24 de setembre per a fer una visita pel nostre patrimoni industrial de la mà del professor Antonio Ortiz.

El punt de trobada serà el cinema Alucine a les 10 del matí.

No falteu, vos esperem amb moltes ganes de tornar a compartir una temporada de cultura amb vosaltres.

20-21/IX/2017: UNIVERSITAT D'ESTIU SAGUNT. PATRIMONI DE LA HUMANITAT

Amics i amigues,

Vos passem l'informació d'aquest curs que es celebrarà a Sagunt els dies 20 i 21 de setembre. Es tracta d'una iniciativa de la Univesitat de València i el vicerector de participació i projecció territorial Jorge Hermosilla, la Diputació de València i l'Ajuntament de Sagunt per la candidatura de Sagunt a l'UNESCO.

Podeu trobar tota la informació a l'enllaç http://projeccio.uv.es

04/VIII/17: ISIDRE PERIS

Amics i amigues:

Ha faltat el nostre Company Isidre Peris Torres. Hi era el vice-president del Col·lectiu pel Patrimoni, un home bo, lluitador pel seu poble, vital, compromès amb el Patrimoni, i totes les tasques que tingueren que vore amb la nostra ciutat, a la que concebia de la mar a la muntanya i s’havia acabat. Isidre era, dins del Col·lectiu, el pont entre la nostra associació i les institucions municipals com l’Ajuntament, o altres. Eixa feina la complia perfectament, sempre de bona gana, de seguida. Sempre te recordaré amb Mari Carmen, la teua muller, sempre junts a tots els llocs.

Un dia te vaig parlar de l’UJI i te vas apuntar, vas disfrutar els divendres de classe, semblava que allí en primera fila junt amb Mari Carmen, volies empapar-te de tota la ciència que el professorat ens impartia. 

Vares viure la vida plenament, com a tu t’agradava, això em semblava envejable i no m’amagava de dir-t’ho. Tu et reies i em deies: “ja te tocarà”. Tenies il·lusió per la vida i per tots els esdeveniments que hi havien al poble. 

Recorde l’emoció que sentires en rebre el premi d’Onda Cero per al Col·lectiu, del dia que anàrem a parlar en Santiago Grisolía i Jesús Huguet, al Consell Valencià de Cultura, les ganes que treies no sé d’on per lluitar, per millorar la ciutat i fer-la visible. Han estat moltes les vivències compartides i són molts els records.

No puc treure’m del cap aquella vesprada, que en acabar la reunió del Col·lectiu, quan se n’anàvem a casa, jo parlava del meu respecte per la mort. Isidre, amb la serenitat que donen els anys, em digué que no tenia gens de por. Considerava que estaria dormint, “i quan dorm, no m’entere de res. Donçs igual”. Eixa era la seua manera d’afrontar-la.

La seua il·lusió era que férem les visites guiades, igual que Pepe Francés. Ara mateix els imagine passejant i conversant de Sagunt, l’esport que més els agradava practicar als dos.

Espere, de debò, que no ens mormoles Isidre, que estigues orgullós del Col·lectiu i ens guies des d’allà on estigues. Continuarem en la tasca mampresa que tanta il·lusió et feia, estigues tranquil.

En nom del Col·lectiu pel Patrimoni, descansa en pau, company.

Crònica de la visita a les ermites del 18/VI/17

El darrer diumenge, 18 de juny, vam visitar les ermites de Sagunt de la mà de Natxo Corresa. Natxo és llicenciat en Història de l’Art i persona molt entesa en tot allò que pertoca a la restauració i al patrimoni.

En primer lloc, després de la presentació de l’especialista que ens anava a il·lustrar sobre el tema, començarem per anar al Calvari. Feia un matí calorós però tots pujàrem amb l’ànim positiu i la veritat és que gaudirem , una vegada dalt, de la fresca i de les explicacions de Natxo. El Calvari actual, situat en un lloc de privilegi, és del segle XIX. La ubicació és preciosa, des d’allí podem veure la mar , el poble, l’horta… i allí fan “les creus”, els diumenges de la Quaresma, puja el Natzarè el Divendres Sant i se representa la Passió. 

Natxo ens explicà que abans hi havien dins de l’ermita algunes imatges i se celebrava la novena de Santa Rita i allí estava la imatge tot l’any. Ara esta a Santa Maria. Hi va ser pintat a finals del XIX pel pintor Santiago Rusinyol. Quant a la restauració li va semblar be i ens explicà algunes tècniques per a fer-la.

Acabada l’explicació del Calvari baixarem a Sant Blai o la Magdalena. En realitat és una ermita molt menuda on hi han ex-vots. Hi està Santa Maria Magdalena, que és una imatge molt antiga, Sant Blai, patró de la gola i les malalties del pit…

Ens contà que l’ermita és el resultat de la concessió per part del veïnat d’una mica de terreny, com la família Farinós, que quan arriba el 2 de febrer, Sant Blai, organitza la benedicció de les coquetes. És una de les tradicions més estimades per part de la ciutadania de Sagunt.

També tenim allí una imatge de Santa Llúcia(patrona de la vista) i un exvot consistent en unes ulleres al costat.

Després anàrem a l’ermita de la Sang. Natxo explicà un poc d’història medieval per poder contextualitzar la Setmana Santa i la relació amb els jueus i entendre allò de la Sang Vella i la Sang Nova i ens desmitificà algunes coses. L’ermita de la Sang, hi és una edificació barroca, ricament decorada i jo diría que mimada per la Setmana Santa i pels confrares, que la cuiden i l’obrin tots els diumenges pel matí. Vam vore el lloc on està la Vera Creu que ha quedat preciós i les imatges o “passos”.

Passarem després a l’ermita dels Dolors, possiblement la més menuda pero molt cuidada pel veïnat i Tere, la “meua”, veïna i cuidadora de l’ermita ens contà tot el que fan per conservar-la i mantenir-la. Després, passant per l’antic forn de les Penyetes,(antigament de Muzquiz), anàrem a Sant Miquel, també barroca. Segons Natxo, s’han emprat unes tècniques de restauració molt correctes, deixant vore els “grafitis” i ens explicà el motiu pel qual l’ermita te una forma ovalada, i és perquè per allí baixen les aigües. Vam contemplar la creu de la Trinitat a un cantó i és degut a la proximitat a l’antic convent de la Trinitat.

D’allí partirem a l’ermita de Sant Roc i de la Mare de Déu dels Desamparats. Ens hi va fer notar que el terra de l’ermita era de Nolla. I ací vam acabar ja l’excursió.
Natxo, es va estendre en copioses explicacions, no de bades és llicenciat en Art i expert en el tema.

Totes les ermites són barroques, terme que vol dir, engany, és a dir, hi és un estil molt ampul·lós, que empra materials no molt nobles però que donen la impressió de que ho són, d’ahí el seu nom.

Feia molta calor i era diumenge de Corpus, no vingué molta gent per això. Hi érem uns cinquanta, als que cal agrair la seua assistència.

Finalment, el Col·lectiu, vol agrair a Natxo Corresa la seua generositat perquè no ens cobra res, com tots els entesos que venen, i entrega en les explicacions. Tota aquesta gent mereix un reconeixement per part de l’Ajuntament i també de la ciutadania i com no de nosaltres que els utilitzem.

En nom del Col·lectiu moltes gràcies.

La propera visita serà el 24 de setembre a la Ciutat Industrial. Mireu el Blog per assegurar-se.

Que tingueu tots i totes un bon estiu!!!!