Ha faltat el nostre Company Isidre Peris Torres. Hi era el vice-president del Col·lectiu pel Patrimoni, un home bo, lluitador pel seu poble, vital, compromès amb el Patrimoni, i totes les tasques que tingueren que vore amb la nostra ciutat, a la que concebia de la mar a la muntanya i s’havia acabat. Isidre era, dins del Col·lectiu, el pont entre la nostra associació i les institucions municipals com l’Ajuntament, o altres. Eixa feina la complia perfectament, sempre de bona gana, de seguida. Sempre te recordaré amb Mari Carmen, la teua muller, sempre junts a tots els llocs.
Un dia te vaig parlar de l’UJI i te vas apuntar, vas disfrutar els divendres de classe, semblava que allí en primera fila junt amb Mari Carmen, volies empapar-te de tota la ciència que el professorat ens impartia.
Vares viure la vida plenament, com a tu t’agradava, això em semblava envejable i no m’amagava de dir-t’ho. Tu et reies i em deies: “ja te tocarà”. Tenies il·lusió per la vida i per tots els esdeveniments que hi havien al poble.
Recorde l’emoció que sentires en rebre el premi d’Onda Cero per al Col·lectiu, del dia que anàrem a parlar en Santiago Grisolía i Jesús Huguet, al Consell Valencià de Cultura, les ganes que treies no sé d’on per lluitar, per millorar la ciutat i fer-la visible. Han estat moltes les vivències compartides i són molts els records.
No puc treure’m del cap aquella vesprada, que en acabar la reunió del Col·lectiu, quan se n’anàvem a casa, jo parlava del meu respecte per la mort. Isidre, amb la serenitat que donen els anys, em digué que no tenia gens de por. Considerava que estaria dormint, “i quan dorm, no m’entere de res. Donçs igual”. Eixa era la seua manera d’afrontar-la.
La seua il·lusió era que férem les visites guiades, igual que Pepe Francés. Ara mateix els imagine passejant i conversant de Sagunt, l’esport que més els agradava practicar als dos.
Espere, de debò, que no ens mormoles Isidre, que estigues orgullós del Col·lectiu i ens guies des d’allà on estigues. Continuarem en la tasca mampresa que tanta il·lusió et feia, estigues tranquil.
En nom del Col·lectiu pel Patrimoni, descansa en pau, company.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada