Aquest diumenge 24 de novembre hem fet una nova ruta anomenada:
“Morvedre, escenari imaginari de la Celestina”. visita que ha dirigit Manolo Civera expert en el tema.
En realitat es tractava d’explicar les coïncidències entre la Celestina i el procés d’Ursola Villarroya, muller
morvedrina del segle XV casada amb
Jaume Erau, home ric i terratinent, també de Morvedre, però que segons les cròniques
, era xicotet i lleig.és per això que
Na Ursula el rebutjava i prefería al seu amant i mestre Joan Argent.
Doncs bé, sembla ser, segons el procés judicial que hi hagué, que Ursula
i Joan Argent tingueren un affaire amorós, molt ardent, amb la conseqüent
gelosía del marit per acabar més tard en un procés judicial on Na Úrsula isqué ben lliurada, però no Na Caterina l’alcavota.
Manolo ha tractat d’evidenciar les
coïncidències entre els fets ocorreguts
a Morvedre i els personatges comparant a Na Caterina, que era l’alcavota
i ama i concubina del pavorde
Camarelles que era el propietari de
l’escola on treballava el Joan Argent, amb la Celestina, a Joan Argent
amb Calixto, per una sèrie de raons , el tal Joan era falconer amant de les
aus, i una vegada li s’escapà el falcó i anà a parar al corral d’Ursula. Eixe
va ser el primer encontre. Ell diu que paregut a la Celestina.Per
suposat ha comparat Na Úrsula amb Melibea. Hi han altres coïncidències com el
carrer de L’Ardiaca ( Arcediano en castellà i popularment conegut com el carrer
de la Moneta)
i en la Celestina
hi ha un carrer de l’Arcediano, i altres personatges com els amics de Joan
Argent que serien pareguts als servents del Calixto de la Celestina.
Tot açò són les teories de Manolo. Ell vol
posar de manifest que la
Celestina podría haver estat l’escenari de la Celestina. Jo, tot
siga dit, no sé si la teoría o tesi de
Manolo és correcta o no, pero he de dir,
que ha estat una visita molt agradable.
L’explicació i el recorregut ha partit de les
escales de l’església de Santa Maria, davant de la plaça Major que segons Manolo ha estat el testimoni de tot, allí se
feien els bous, era el mercat i s’ajusticiava als condemnats.
Després hem anat
pel Carrer Major a l’ermita de Sant Miquel i des d’allí hem baixat al carrer
dels Horts per aturar-nos al que era el convent de la Trinitat.
D’allí hem anat
carrer dels Horts amunt a la glorieta ( on estava l’antic convent de Sant
Francesc per anar pels carrers de la Cort i d’Abril on se suposava que estava l’Hostal
i la pressó. Molt prop d’allí esta també l’Almodí. Hem enfilat pel carrer de la Moneta(Ardiaca Andreu) per
anar després a la part posterior de Santa Maria, i ens explicat les
caracteristiques de l’església i de la proximitat amb el carrer de l’Ardiaca.
Després a la plaça de Sant Tomeu on
està la finestra gòtica, per on s’asomava na Ursula i mirava al Joan, per
entrar més tard a casa de Manolo, que segons ell hi és la d’Ursula.
Hem accedit al pati de la casa i
allí he llegit les cançons de cec que Manolo va escriure fa un temps on
s’expliquen de manera irònica els amors dels personatges. Al final, li hem
demanat a Na Úrsula que es manifestara i hem escoltat un sorollet de plats, que
no sabem si era ella o algú que ens volía asustar.Ahi queda això.
He de subratllar la passió en que Manolo ens
parlava de la protagonista, semblava que la conexia de tota la vida, per això
hem titulat al principi Crònica d’una
visita o la passió de Manolo.
