dilluns, 12 de març de 2012

VISITA A L’ALBACAR DEL CASTELL DE SAGUNT 11/03/12

  
El darrer diumenge visitarem l’albacar del Castell de Sagunt, una zona molt poc coneguda pels visitants. La visita va ser guiada per l’amic Quico Fernández, que ens va explicar de manera sistemàtica i pedagògica la zona i  que sempre està a punt per oferir-mos el seu saber de manera totalment desinteresada.


Feia un día espléndid, sol radiant, día primaveral, la gent en ganes de conéixer zones ignotes del nostre castell, i amb una marxa increíble. Erem unes 100 persones. Ningú de l’Ajuntament, la qual cosa demostra el seu interés. Sense comentaris.

Començarem des de la porta de l’Ajuntament a les 10  en punt. Paco Tino i Vicent Villar(pare) encapçalaven la marxa i feien com els ciclistes gregaris, que porten una marxa ràpida i provoquen que  la resta de ciclistes  no perguen el ritme, de manera que arribà un moment en que haguerem de cridar-los a l’ordre perque  alguns pensavem que ens “agarrava algo”… Ens feren cas, per que si no ja estariem a l’hospital.

  Arribàrem a la zona i Quico ens expicà tota la sèrie de monuments que n’hi havien  a l’albacar i com la proliferació de piteres tapa els monuments i els erosiona, la qual cosa és una llàstima. Sería molt important que aquells que estàn disposats a fer neteja gratuitament , tingueren el permís de l’Ajuntament. Sabem que Paco Tino puja tots els dies  a netejar (gratuitament) la zona  ibera que està a l’entrada en la falda de la montanya del Castell.

Una vegada en el forum baixàrem per una escala que a mi em donava una mica de por perque tinc vertigen encara que finalment vaig baixar amb molta prevenció. 

 

Alguns no tenien cap problema i anaren pel mur sense ninguna por. A mi em començà a bategar-me el cor pel vertigen i haguí de pujar. Quico ens explicà que allí baix està la cisterna a la qual no s’hi pot baixar però se sap que alguns si ho han fet i és preciosa.



 Una vegada feta la visita pujaren tots al forum i  esmorzaren. Després isquerem del Castell i baixarem per la falda de la monatanya i per darrere de casa Bonaque anarem pel camí de ronda per dirigir-mos a la part oriental del Castell per una “sendeta” que ja, ja…



Al final no vaig ser capaç de continuar  per culpa del vertigen, però és que aquesta vegada  la excurssió ha estat forteta, encara que la penya te una marxa total i ningú es queixa.

Nosaltres continuarem fent les visites malgrat tot… perque pensem que no es pot voler allò que no es coneix, i estem molt contents per l’acollida del personal. Moltes gràcies.