dimarts, 12 de març de 2013

UN PATRIMONI VIU. LES ERMITES DE SAGUNT 10-3-13

Aquest diumenge 10 de març, hem iniciat, de la mà experta de Nacho Corresa i amic del Col.lectiu, la ruta de les ermites de Sagunt. 

Nacho Corresa és llicenciat en Història de l’Art i Màster en Conservació del Patrimoni, de manera que no podiem estar en millors mans.
Hem començat la visita des de la porta de l’Ajuntament i des d’allí ens hem dirigit  a l’ermita de Sant Roc i de la Mare de Déu dels Desemparats.

Allí estavem tots i totes i també els membres de la junta de la Mare de Déu que ens han obert la porta i han estat acompanyant-nos. Nacho ens ha explicat les característiques de l’ermita, remontat-se  a l’época de les pestes, d’ahí la presència de Sant Roc, el sant al qui s’encomanen tots els que tenen llagues o nafres.Ha comparat les característiques de les ermites valencianes amb les d’altres zones.L’ermita està molt cuidada. Hi és barroca.
 
Després hem anat a l’ermita de Sant Miquel, prop d’allí. Aquesta és una ermita que esta justament enfront de l’antiga porta de la Vila. 
Més enllà de la porta estava la muralla que circundava tot el Carrer Major.Més avall a l’actual Cami Reial , no n’hi havia res. és per això que Sagunt tenía set portes en les muralles per poder-hi entrar. De manera que si algú volía anar del convent de la Trinitat a l’ermita de Sant Miquel, havía de creuar  per l’arrabal de la Trinitat i  entrar per la porta de la Vila per accedir-hi.Aquesta ermita com quasi totes les altres es va fer per voluntat popular i de de Jeroni Barta, comte de Soto Ameno, noble que ocupava la casa pairal que estava prop de l’ermita, al carrer Major.S’anomena de Sant Miquel perque està dedicada a aquest Sant,representat xafant a un dimoni molt lleig, donant a entendre que la maldat és lletja mentre que la santedat és  representada per Sant Miquel, és la bellesa.
A l’ermita hi ha una inscripció al dintell exterior:
desta puerta no puede pasar Luzbel, porque dentro esta Miguel”.. 1749.
 Aquesta ermita és ovalada i ha estat pintada i arreglada  des de fa poc. Pertany a l’época del Barroc, com quasi totes. Algú ha preguntat si “Peregrinatio art a les ermites” ha fet alguna cosa per la restauració de les ermites  i Nacho ha contestat que si és  promoció si que les promociona però les arregla poc, en tot cas els “llava la cara” pero no te cura dels seus problemes estructurals.

Hem continuat cap a l’ermita dels Dolors, i com tot,el patrimoni d’aquestes ermites és viu, perque són els veins els que cuiden, netegen, arreglen i posen a punt, fins i tot en aquesta especialment, són els veins qui posen un “monument” el dia de Dijous Sant. 
Si no fora per ells les ermites ja estarien a terra. Ells tenen les claus i les conserven  i les  van passant de generació en generació.Aquesta és una ermita molt menuda, barroca i amb poques “floritures”, però molt estimada pel veïnat. Enfront està l’antic “forn de  de les penyetes” que al segle XVIII fou de Miquel de Muzquiz i  al dintell exterior podem veure encara el seu escut.
 D’allí hem anat a l’ermita de la Sang, la Sang és l’ermita més estimada pels saguntins. És la que conté totes les andes de la nostra Setmana Santa. És també la més gran. Segons Nacho en la mesura queho va necessitar s’anaren comprant alguns corrals i s’afegiren a l’ermita. Hi està molt arreglada, molt restaurada, gràcies a les majoralies que van fent la festa anys rere any i la deixen d’allò més polida. El seu estil és el Barroc.
Com que hi havía gent esperant-se a una altra visita guiada ens hem anat .
A continuació hem anat a l’ermita de Sant Blai i la Magdalena que també és molt estimada pel poble de Sagunt per allò de les coquetes de Sant Blai, patró de les malalties de la gola.
 A més de Nacho, han prés la paraula, Dionis i Maruja, dos veins. 
 La familia de Dionis, ja fa dos cents anys,  va cedir un troç de sa casa perque es fera una ermita de la Magdalena que en orige estava al Castell. Més tard arribà Sant Blai procedent del convent de la Trinitat arran de la Desamortització de Mendizàbal, de manera que sembla que el pobre Sant Blai està d’okupa. També n’hi ha una image molt menuda de Santa Llúcia, que és la que  hi te més valor per la seua antiguetat.
 Maruja ens ha  referit algunes contalles de quan va baixar la Magdalena a l’ermita i ens ha convidat amablement a que tornem quan vullgam.Ella te la clau i guarda i cuida l’ermita com ningú.També és barroca aquesta ermita.
M’emociona l’estima  d’aquestos veins al seu patrimoni i que ningú els el toque!.
Em contava Dionis, emocionat, com organitzen el Sant Blai tots els anys, demanen les cadires a la Sang busquen el capellà per fer la benedicció de les coquetes i de l’oli i per la Missa de Sant Blai, s’ocupen i es preocupen per tot.. fins i tot l’any 2012 tingueren cinq centes persones en la Missa…i això que diu que feia molt de fred…
En acabar la visita,m’he quedat mirant la corda de tocar la campana i Dionis m’ha dit: “Vols tocar la campana? No ho he dubtat, m’he posat a tocar-la i a estirar les cordes rabiosament.
 Sonava la campana de manera que li he dit a Dionis, “ara mateix venen els veins pensant que ha passat alguna cosa!.. i m’he aturat…Però el goig de tocar-la ha estat impressionant.

Finalment hem anat a l’ermita del Bon Succés. No hem pogut vore-la perque la dona que tenia la clau s’ha mort i no hem pogut averigüar qui la té ara. 
No obstant això. Hem esta a la porta i allí, Nacho ens ha contat les caracteristiques  arquitectòniques i el meu cosí Paco Caballer ens ha explicat la tradició que conta com vingué al Grau Vell la mara de Déu del Bon Succés.
 
Ja era quasi la una del migdia i des d’el carrer sentiem l’olor de les paelles que s’estaven cuinant en alguns dels corrals del voltant.. tots teniem fam…
Havia Sigut un matí complet, un especialiste ens havia il.lustrat en l’art de les ermites i alguns  altres com Dionis, Maruja i Paco Caballer, havien afegit la resta…
Donem les gràcies més efussives a Nacho Corresa per la seua amabilitat, per donar-nos la visió d’un expert en art tot i explicant-nos les caracteristiques tècniques d’aquestes ermites que tant s’estimem, perque  com tots sabeu no es pot estimar allò que no es coneix. Eixa és la tasca del Col.lectiu pel Patrimoni.
  
Algun dia haurem de fer un reconeixement públic a totes estes persones que sense demanar res a Canvi, ens ensenyen i ens il.lustren sobre el patrimoni del nostre poble. Gràcies per tot.
 
Sabeu que el dia 24 de març anem a vore la Domus Baebia, però  avisem que només hi caben 50.

La propera eixida oficial és el 21 d’abril que farem la Trobada del Castell. Ja sabeu que cal que hi anem tots i totes.Algú ha d’assabentar-se del valor del nostre Castell. És precis que li donem ressò a allò que és tan nostre i està tan descuidat. Anem al Castell el 21 d’abril!

Fins aviat!