Amics i amigues,
Des del Col.lectiu pel Patrimoni Saguntí vos desitgem un feliç any nou. Per a començar el nou any junt amb vosaltres el diumenge 15 de gener visitarem la Domus Baebia.
Per a aquesta visita ens trobarem a les 10 del matí a la porta de l'Ajuntament.
Vos esperem
Benvinguts al Blog del Col·lectiu pel Patrimoni Saguntí
divendres, 30 de desembre del 2016
divendres, 23 de desembre del 2016
14/XII/2016: CONSTITUCIÓ DEL CONSELL ASSESSOR DE PATRIMONI DE LA HUMANITAT
LA CONSTITUCIÓ DEL CONSELL ASSESSOR DE PATRIMONI DE LA HUMANITAT
14 DESEMBRE 2016
El darrer dimecres 14 de desembre, a les set de la vesprada, es va constituir a l’Ajuntament de Sagunt, al Saló de Plens, el Consell Assessor de Patrimoni de la Humanitat, presidit pel senyor alcalde de Sagunt Quico Fernández.
En primer lloc es va pasar un vídeo on Federico Mayor Zaragoza, explicava el sentit de ser patrimoni de la Humanitat i finalment deia que Sagunt tenia prou mèrits per a ser-ho.
Després, el senyor alcalde va fer un discurs solemne, de benvinguda, al Consell, tot i desitjant que es fera realitat, entre tots, el que allí ens reunía: ser Patrimoni de la Humanitat.
Al saló de Plens, romaníen asseguts als seients dels concejals, representants de les Universitats, de València, Castelló i Alacant. Hi havía representació del Consell Valencià de Cultura, de la Generalitat Valenciana i de les associacions cíviques que treballen pel patrimoni. Un altre grups estava representat pels investigadors i estudiosos locals.
Crec sincerament que va ser un acte molt important on s’enceta un camí il.lusionant i esperançador, segurament llarg, on tots i totes, hem d’estar units per un objectiu comú i treballar de valent per tal d’aconseguir que la nostra ciutat tinga el relleu que es mereix i finalment la UNESCO ens declare Patrimoni de la Humanitat.
A més de quedar constituit el Consell s’anomeraren dos comissions: la Comissió Científica formada per la Universitat i el Consell Valencià de Cultura, presidida per Carmen Aranegui, catedrática emérita d’Arqueología de la Universitat de València i la Comissió Cívica formada per les distintes associacions, presidida per l’escriptor i periodista Fernando Delgado.
ALEA JACTA EST
14 DESEMBRE 2016
El darrer dimecres 14 de desembre, a les set de la vesprada, es va constituir a l’Ajuntament de Sagunt, al Saló de Plens, el Consell Assessor de Patrimoni de la Humanitat, presidit pel senyor alcalde de Sagunt Quico Fernández.
En primer lloc es va pasar un vídeo on Federico Mayor Zaragoza, explicava el sentit de ser patrimoni de la Humanitat i finalment deia que Sagunt tenia prou mèrits per a ser-ho.
Després, el senyor alcalde va fer un discurs solemne, de benvinguda, al Consell, tot i desitjant que es fera realitat, entre tots, el que allí ens reunía: ser Patrimoni de la Humanitat.
Al saló de Plens, romaníen asseguts als seients dels concejals, representants de les Universitats, de València, Castelló i Alacant. Hi havía representació del Consell Valencià de Cultura, de la Generalitat Valenciana i de les associacions cíviques que treballen pel patrimoni. Un altre grups estava representat pels investigadors i estudiosos locals.
Crec sincerament que va ser un acte molt important on s’enceta un camí il.lusionant i esperançador, segurament llarg, on tots i totes, hem d’estar units per un objectiu comú i treballar de valent per tal d’aconseguir que la nostra ciutat tinga el relleu que es mereix i finalment la UNESCO ens declare Patrimoni de la Humanitat.
A més de quedar constituit el Consell s’anomeraren dos comissions: la Comissió Científica formada per la Universitat i el Consell Valencià de Cultura, presidida per Carmen Aranegui, catedrática emérita d’Arqueología de la Universitat de València i la Comissió Cívica formada per les distintes associacions, presidida per l’escriptor i periodista Fernando Delgado.
ALEA JACTA EST
dimarts, 6 de desembre del 2016
Crònica de la conferencia del 02/XII/16: El valor del patrimoni
El divendres 2 de desembre de 2016, vam tenir la conferencia del professor Joan Feliu, de la Universitat de Castelló, al Consell Agrari de Sagunt.
Joan Feliu, és professor d’Art a la Jaume I de Castelló i a la Universitat Internacional Valenciana.
És gestor del Museu d’Art Contemporani “Vicent Aguilera Cerni” de Vilafamés.
Director de MARTE, Fira Internacional d’Art Contemporani.
És un profu
nd coneixedor de la cerámica valenciana.
Escriptor, crític d’Art i comissari d’exposicions.
Investigador especialitzat en la gestió cultural i l’Art Contemporani.
Doncs bé, vam assistir a la conferencia del professor Feliu que va començar fent les següents parts:
SÍNTESI DE LA CONFERENCIA
A la primera part ens parlà dels “Gabinets de les meravelles”, o col.leccions privades que tenien les persones nobles o de bona posició económica, era un signe de “estatus”, com per exemple la col.lecció que tenia Godoy, que més tard, va passar al Museu del Prado.
Després, parlà del patrimoni com a exemple de civilització, per exemple: la colonització anglesa, que en la seua expansió, creara en Europa museus d’antropología. La gent començà a acudir als Museus i la cultura se popularitza.
A la tercera part, ja ens parlà del patrimoni com a cultura, tot i fent les subsegüents divisions: Patrimoni Natural, ( la Natura) i Patrimoni Cultural on intervé la mà de l’home, per a després fer una altra divisió: patrimoni moble i patrimoni immoble: conjunts i llocs.
Dins del patrimoni a protegir està l’immoble o bens immobles com el patrimoni arqueològic, zones arqueològiques, jardins històrics, patrimoni subaquàtic, patrimoni industrial, itineraris culturals, patrimoni documental, Reserves de la biosfera, Paisatges culturals, Patrimoni geològic, i patrimoni paleobiològic.
A la quarta part, ja ens va dir que el patrimoni se conserva gràcies a les inversions i és per això que hi ha que obrir-les als economistes per tal de fer un estudi de rendibilitat. Que hi ha que restaurar per a rehabilitar i que restaurar per restaurar no serveix per a res si després no te un manteniment i se li busca rendibilitat. Hi hauria que connectar diversos punts dins d’un jaciment o lloc arqueológic singular per a fer-lo més rendible i crear una imatge de marca que identificara eixe lloc.
Per a rendibilitzar un lloc arqueològic o ambiental o de qualsevol tipus de patrimoni hi ha que fer un estudi composat per economistes, advocats, arquitectes, sociòlegs, gestors culturals, professionals de l’art… que estudiaràn la viabilitat i el futur d’eixe lloc per tal de fer-lo rendible, és a dir, que tinga un retorn econòmic.
Aleshores, d’on han de venir els diners per a eixes inversions? El professor Feliu contestà radicalment que de l’empresa privada, mitjançant incentius, desgravacions, etc…
Finalment ens contà que la gestió del patrimoni és responsabilitat de tots i que gestionar la cultura és un acte intel.lectual i social.
Que quan la gent valora el patrimoni és quan exigeix la seua conservació.
Que conservar el patrimoni ens fa feliços.
I amb eixa frase, tan significativa acabà el seu parlament.
Sols ens queda donar-li les gràcies per la seua amablilitat. Com tots els conferenciants, ens ha prestat la seua saviesa sense demanar es a canvi.
GRÀCIES
Joan Feliu, és professor d’Art a la Jaume I de Castelló i a la Universitat Internacional Valenciana.
És gestor del Museu d’Art Contemporani “Vicent Aguilera Cerni” de Vilafamés.
Director de MARTE, Fira Internacional d’Art Contemporani.
És un profu
nd coneixedor de la cerámica valenciana.
Escriptor, crític d’Art i comissari d’exposicions.
Investigador especialitzat en la gestió cultural i l’Art Contemporani.
Doncs bé, vam assistir a la conferencia del professor Feliu que va començar fent les següents parts:
SÍNTESI DE LA CONFERENCIA
A la primera part ens parlà dels “Gabinets de les meravelles”, o col.leccions privades que tenien les persones nobles o de bona posició económica, era un signe de “estatus”, com per exemple la col.lecció que tenia Godoy, que més tard, va passar al Museu del Prado.
Després, parlà del patrimoni com a exemple de civilització, per exemple: la colonització anglesa, que en la seua expansió, creara en Europa museus d’antropología. La gent començà a acudir als Museus i la cultura se popularitza.
A la tercera part, ja ens parlà del patrimoni com a cultura, tot i fent les subsegüents divisions: Patrimoni Natural, ( la Natura) i Patrimoni Cultural on intervé la mà de l’home, per a després fer una altra divisió: patrimoni moble i patrimoni immoble: conjunts i llocs.
Dins del patrimoni a protegir està l’immoble o bens immobles com el patrimoni arqueològic, zones arqueològiques, jardins històrics, patrimoni subaquàtic, patrimoni industrial, itineraris culturals, patrimoni documental, Reserves de la biosfera, Paisatges culturals, Patrimoni geològic, i patrimoni paleobiològic.
A la quarta part, ja ens va dir que el patrimoni se conserva gràcies a les inversions i és per això que hi ha que obrir-les als economistes per tal de fer un estudi de rendibilitat. Que hi ha que restaurar per a rehabilitar i que restaurar per restaurar no serveix per a res si després no te un manteniment i se li busca rendibilitat. Hi hauria que connectar diversos punts dins d’un jaciment o lloc arqueológic singular per a fer-lo més rendible i crear una imatge de marca que identificara eixe lloc.
Per a rendibilitzar un lloc arqueològic o ambiental o de qualsevol tipus de patrimoni hi ha que fer un estudi composat per economistes, advocats, arquitectes, sociòlegs, gestors culturals, professionals de l’art… que estudiaràn la viabilitat i el futur d’eixe lloc per tal de fer-lo rendible, és a dir, que tinga un retorn econòmic.
Aleshores, d’on han de venir els diners per a eixes inversions? El professor Feliu contestà radicalment que de l’empresa privada, mitjançant incentius, desgravacions, etc…
Finalment ens contà que la gestió del patrimoni és responsabilitat de tots i que gestionar la cultura és un acte intel.lectual i social.
Que quan la gent valora el patrimoni és quan exigeix la seua conservació.
Que conservar el patrimoni ens fa feliços.
I amb eixa frase, tan significativa acabà el seu parlament.
Sols ens queda donar-li les gràcies per la seua amablilitat. Com tots els conferenciants, ens ha prestat la seua saviesa sense demanar es a canvi.
GRÀCIES
Crònica del premi del 01/XII/16: PREMI ONDA CERO A LA INICIATIVA SOCIAL
Amics i amigues,
Hem començat el mes de desembre de manera il.lussionant, amb alegría, ens han donat el premi Onda Cero a la Iniciativa Social. Ha estat un impacte emocional per a nosaltres. Tants anys de lluita, de maldecaps, de brega continuada, han estat reconeguts per Radio Sagunto, de la cadena Onda Cero que ens ha tingut en compte. Per a nosaltres ha estat sorprenent, mai t’ho esperes. Treballes per la teua ciutat simplement perque te l’estimes, sense esperar res més enllà, de manera que quan ens cridaren Palmira i Maria José, les periodistes d’Onda Cero Sagunto va ser una sorpresa molt agradable.
He de dir que estem molt contents, molt agraïts, a tothom li agrada rebre un premi, hi és una manera de reconèixer una tasca i aquest ho era. Només rebre la noticia, vaig recordar a Pepe Francés, la seua imatge em vingué a la memoria, què content s’haguera posat!!! Me l’imagine venint a les reunions del Col.lectiu dient-nos “Xé, ens han donat un premi…”!! tot i explicant-nos tots els detalls de la telefonada, de la conversa, del que faríem, del que no faríem….En fí, records molts vius. No et podem oblidar, Pepe.
Doncs bé, uns dies abans anarem a Onda Cero Sagunto i Palmira ens va entrevistar a Isidre Peris, vicepresident, Celia Paniagua, secretaria, i a mi, Conxa Cardo, presidenta.
Tots estavem contents, tinguerem una conversa-entrevista molt cordial, on varem explicar les tasques del Col.lectiu, des de la seua fundació fins ara. Tot eren felicitacions i nosaltres un poc en els núvols d’alegría.
I vingué el gran día, l’ú de desembre, hi anarem tots als salons Mar Blau de Canet, jo volia que estiguerem tots, tots els que portem el Col.lectiu i assistim a les reunions vespertines dels dimecres, allí estàvem: Mari Carmen Arnau, Rosa Mari Pardo, José Luis Alfaro, Antonio Ibáñez, Carmen Rosario, Inma Llorens, Celia Paniagua, Isidre Peris i jo. Gaspar Lluesma, Carmen Valera, Pilar Cuenca i Maria José Tarazona no pogueren vindre. Jo un poc nerviosa, havia de llegir el discurs i mai m’havia vist en un acte tan multitudinari.
Vam ser els segons en rebre el premi, cosa que jo vaig agrair, d’eixa forma, el nerviosisme passava de seguida. Quan ens nomenarem vaig eixir i comencí a llegir de la millor manera posible.
Vull confessar que els companys m’havien advertit que llegira fort, pausadament, sense por. Els vaig fer cas.
Per a que tothom ho sàpiga ací vos passe el discurs
Bona nit
En nom del Col.lectiu pel Patrimoni Saguntí, moltes gràcies per aquest premi que ens fa molta il.lussió. Com saben, som una associació cívica humil, però molt implicada. Sorgirem a la palestra per la situació de desidia i abandó en que es trobava el patrimoni fent-se la següent pregunta: Com és possible que una ciutat que ho te tot: patrimoni històric i industrial estiga tan abandonada, tan deixada? Des d’aleshores, allà en 2003, ens proposarem sensibilitzar, concienciar, reivindicar, donar a conèixer… perque no es pot estimar allò que no es coneix. Començàrem a lluitar en tots els llocs on calguera per tal d’aconseguir posar-lo en valor. Eixe, era i és el nostre objectiu. És per això que hem parlat amb totes les institucions, tant estatals com autonòmiques o muncipals etc... i hem anat sense complexes, amb fermesa i claredat per reclamar la dignitat d’un patrimoni vastíssim i tot allò que li pertoca a aquesta ciutat. Ha estat una dinàmica apassionant.
Vostés, saben que tenim un actiu, que donaría una gran rendibilitat i molts llocs de treball si els responsables polítics se comprometeren. A la fí, tot és una qüestió de voluntat.
Agraïm als associats, a la ciutadanía que fidelment acudeix a les rutes guiades i conferències, als col.laboradors i conferenciants que ens presten la seua saviesa generosament, per tal d’explicar qualsevol monument, ruta o tema. La força de la societat civil és infinita i a molta gent li sobra entusiasme, voluntat i ganes.
Volem dedicar el premi al nostre amic i company, Pepe Francés i Duato, que de manera entusiasta començà el “Sagunt Pas a Pas” ja fa dotze anys i ja no està entre nosaltres. Pepe, des d’allà on estigues, va per tu!
Gràcies
Després de tota l’entrega de premis, passarem a fer la “picadeta” que Onda Cero, ens oferia.
De nou, gràcies a Onda Cero. Gràcies a tots i totes.
Hem començat el mes de desembre de manera il.lussionant, amb alegría, ens han donat el premi Onda Cero a la Iniciativa Social. Ha estat un impacte emocional per a nosaltres. Tants anys de lluita, de maldecaps, de brega continuada, han estat reconeguts per Radio Sagunto, de la cadena Onda Cero que ens ha tingut en compte. Per a nosaltres ha estat sorprenent, mai t’ho esperes. Treballes per la teua ciutat simplement perque te l’estimes, sense esperar res més enllà, de manera que quan ens cridaren Palmira i Maria José, les periodistes d’Onda Cero Sagunto va ser una sorpresa molt agradable.
He de dir que estem molt contents, molt agraïts, a tothom li agrada rebre un premi, hi és una manera de reconèixer una tasca i aquest ho era. Només rebre la noticia, vaig recordar a Pepe Francés, la seua imatge em vingué a la memoria, què content s’haguera posat!!! Me l’imagine venint a les reunions del Col.lectiu dient-nos “Xé, ens han donat un premi…”!! tot i explicant-nos tots els detalls de la telefonada, de la conversa, del que faríem, del que no faríem….En fí, records molts vius. No et podem oblidar, Pepe.
Doncs bé, uns dies abans anarem a Onda Cero Sagunto i Palmira ens va entrevistar a Isidre Peris, vicepresident, Celia Paniagua, secretaria, i a mi, Conxa Cardo, presidenta.
Tots estavem contents, tinguerem una conversa-entrevista molt cordial, on varem explicar les tasques del Col.lectiu, des de la seua fundació fins ara. Tot eren felicitacions i nosaltres un poc en els núvols d’alegría.
I vingué el gran día, l’ú de desembre, hi anarem tots als salons Mar Blau de Canet, jo volia que estiguerem tots, tots els que portem el Col.lectiu i assistim a les reunions vespertines dels dimecres, allí estàvem: Mari Carmen Arnau, Rosa Mari Pardo, José Luis Alfaro, Antonio Ibáñez, Carmen Rosario, Inma Llorens, Celia Paniagua, Isidre Peris i jo. Gaspar Lluesma, Carmen Valera, Pilar Cuenca i Maria José Tarazona no pogueren vindre. Jo un poc nerviosa, havia de llegir el discurs i mai m’havia vist en un acte tan multitudinari.
Vam ser els segons en rebre el premi, cosa que jo vaig agrair, d’eixa forma, el nerviosisme passava de seguida. Quan ens nomenarem vaig eixir i comencí a llegir de la millor manera posible.
Vull confessar que els companys m’havien advertit que llegira fort, pausadament, sense por. Els vaig fer cas.
Per a que tothom ho sàpiga ací vos passe el discurs
Bona nit
En nom del Col.lectiu pel Patrimoni Saguntí, moltes gràcies per aquest premi que ens fa molta il.lussió. Com saben, som una associació cívica humil, però molt implicada. Sorgirem a la palestra per la situació de desidia i abandó en que es trobava el patrimoni fent-se la següent pregunta: Com és possible que una ciutat que ho te tot: patrimoni històric i industrial estiga tan abandonada, tan deixada? Des d’aleshores, allà en 2003, ens proposarem sensibilitzar, concienciar, reivindicar, donar a conèixer… perque no es pot estimar allò que no es coneix. Començàrem a lluitar en tots els llocs on calguera per tal d’aconseguir posar-lo en valor. Eixe, era i és el nostre objectiu. És per això que hem parlat amb totes les institucions, tant estatals com autonòmiques o muncipals etc... i hem anat sense complexes, amb fermesa i claredat per reclamar la dignitat d’un patrimoni vastíssim i tot allò que li pertoca a aquesta ciutat. Ha estat una dinàmica apassionant.Vostés, saben que tenim un actiu, que donaría una gran rendibilitat i molts llocs de treball si els responsables polítics se comprometeren. A la fí, tot és una qüestió de voluntat.
Agraïm als associats, a la ciutadanía que fidelment acudeix a les rutes guiades i conferències, als col.laboradors i conferenciants que ens presten la seua saviesa generosament, per tal d’explicar qualsevol monument, ruta o tema. La força de la societat civil és infinita i a molta gent li sobra entusiasme, voluntat i ganes.
Volem dedicar el premi al nostre amic i company, Pepe Francés i Duato, que de manera entusiasta començà el “Sagunt Pas a Pas” ja fa dotze anys i ja no està entre nosaltres. Pepe, des d’allà on estigues, va per tu!
Gràcies
Després de tota l’entrega de premis, passarem a fer la “picadeta” que Onda Cero, ens oferia.
De nou, gràcies a Onda Cero. Gràcies a tots i totes.
divendres, 25 de novembre del 2016
01/XII/16: EL COL.LECTIU REP EL PREMI A LA INICIATIVA SOCIAL DE ONDA CERO SAGUNTO
Amics i amigues,
El dijous 1 de desembre el Col.lectiu rebrà el Premi a la Iniciativa Social de part de Onda Cero Sagunto. La entrega de premis es realitzarà a les 20 hores en Jardines de Mar Blau, al polígon de Canet d'en Berenguer.
Estem molt il.lusionats i és un premi que compartim amb tota la ciutadania de Sagunt.
Vos informarem de l'acte en la pròxima entrada.
Gràcies a tots
02/XII/16: Conferència EL VALOR DEL PATRIMONI
Amics i amigues,
El divendres 2 de desembre el Col.lectiu organitza la conferència El valor del Patrimoni. El ponent serà Joan Feliu, profesor de la Universitat Jaume I de Castelló.
La conferència tindrà lloc a les 19 hores al Consell Agrari.
Us esperem.
dijous, 10 de novembre del 2016
Crònica de la visita del 6/XI/16: La ciutat medieval
Haviem
quedat a les 10 a la porta de l’església del Raval o del Salvador i quan hem arribat hem vist la porta de gom a gom. Jo pensava que la gent
estava eixint de Missa, pero no, estaven esperant el començament de la visita.
Després
de les presentacions de rigor i de citar el tema de la visita, hem entrat a
l’església. De sobte semblava una allau. Més de dues centes persones omplien el
temple.
Carme
ha començat dient les característiques de l’església, la Reconquesta de Jaume
I, la data de la fundació, l’estil (gòtic) de l’any 1304. Hi és una de les esglésies més antigues del Pais Valencià
oberta al culte. Hi és una església que va manar construir Jaume I per tal de
cristianitzar els musulmans que poblaven eixa zona, per les caracteristiques
que hi presenta s’anomenen esglésies de reconquesta.
La
gent atenía molt seriosament, després de l’explicació hem passat a la sagristía
i hem vist els cementeri de l’església.
D’allí,
pel carrer Josefa Daroqui, hem anat al carrer Major per vore el lloc de la Porta Ferrissa. Morvedre medieval estava
envoltat de muralles, per tant hi havien unes quantes portes com la Porta Nova, la Porta de les Granotes,la Porta
de Terol.. la Porta Ferrissa. Poc a poc van ser enderrocades
per construir l’eixample de la ciutat. Sols romanía la Porta Ferrissa que va ser enderrocada al 1946.
Carme
ha explicat com hi era recurrint a les fotocòpies que havia repartit previàment
a la gent.
Després,
carrer de la Muralla, estret i solitari on encara poden veure’s restes de
muralla medieval i la torre de guaita. Hem tornat al carrer Major, seguint el
perímetre de la muralla i ens hem dirigit a l’ermita de Sant Miquel i a la Casa
Barta, antic palau del Comte de Soto Ameno, avui reconstruit i convertit en
pisos, encara que guarda l’armonía i semblança d’un palau. D’allí, al que queda
del palau del Delme, residència del bisbe i també del rei quan venía a
Morvedre.En pasar l’ermita de Sant Roc hem girat pel carrer En Jou, un carrer
estret, on s’ubica la casa pairal de la familia Vallebrera allà pel segle XV,
on figura l’escut heràldic al dintell.
Hem
continuat fins el carrer del Castell, passant pel carrer del Dolors, ( abans de
Cucaló, una de les families més antigues que vingueren a Morvedre en temps de
Jaume I) i Cubertorer, cognom d’una de les families nobles del Morvedre
medieval.
Carme
ha fet referència a l’edifici del Museu Històric, tot i explicant que no era
una casa qualsevol a l’Edat Mitjana, per la seua grandària i que deuría ser una
casa amb alguna activitat pública. Hem baixat seguint per les cases pairals
dels Vives de Canyamàs i del duc de Gaeta per dirgir-nos a la plaça Major on
Carme explicava que abans de ser construida l’església hi era una Mesquita.
L’esglèsia es va construir damunt. Es tracta d’una esglèsia gòtica en una
principi, però l’última part ( la que dona a l’oest) és barroca.
Seguint
pel carrer de Cavallers, hem passat per la casa dels Borràs ( actual Funcació
Bancaixa) i hem entrat en la dels Mallent, que encara conserva tota
l’estructura d’una casa senyorial medieval. Després la Casa dels Armengol, per
continuar fins carrer Mur de Santa Anna on acabava la muralla de la ciutat
medieval . Des d’allí hem pogut vore les restes de torres de la muralla que encara romanen.
He
de confesar que m’ha sorprés la visita per varies raons,una és l’interés de la
gent que ha seguit les explicacions, la soltura de Carme en les explicacions.
Hom notava que dominava el tema de sobra. Després, la gran quantitat de
personal que ha vingut i finalment l’aplaudiment sincer que el personal li ha
oferit a Carme de manera entusiasta. Tots estaven molt satisfets.
Des
d’ací, felicitem a Carme per la seua generositat, per la seua saviesa:ha sabut mantenir
l’atenció de la gent durant les dues hores de la visita i ens ha fet reconéixer llocs dels que no sabíem el seu significat.
Aquesta
tasca ens fa estimar, cada vegada més, el nostre poble i assaborir racons i
edificis que ens passaven desapercebuts.
Per
tant s’acompleix l’objectiu del Col.lectiu: el coneixement de la nostra
història perque ningú pot estimar allò que no coneix
Gràcies Carme i gràcies a tots per haver vingut.
La
propera activitat del Col.lectiu és una conferència que tindrà lloc al Consell
Agrari el dia 1 de desembre a les 7 de la vesprada a càrrec
de Joan Feliu, professor d’Art a la Universitat Jaume I de Castelló. El
tema de la conferència és “El valor del patrimoni”.
dimecres, 2 de novembre del 2016
6/XI/16: "La ciutat medieval"
Amics i amigues,
El proper diumenge 6 de novembre , el Col.lectiu pel Patrimoni realitzarà una visita guiada de la mà de Carme Rosario.
El proper diumenge 6 de novembre , el Col.lectiu pel Patrimoni realitzarà una visita guiada de la mà de Carme Rosario.
Es concentrarem a l'Església del Salvador a les 10 del matí i des d'allí iniciarem la visita.
Convidem a totes les persones que desitgen vindre.
Us esperem
dissabte, 1 d’octubre del 2016
EL GRAU VELL: UN PARATGE OBLIDAT
El
darrer diumenge, 25 de septembre, el Col.lectiu pel Patrimoni organitzà una
visita al Grau Vell de Sagunt. En eixa activitat, no sols ens hem trobat amb el
suport de Marc Ferri, investigador i professor d’Història que ens ha parlat de
l’època medieval, sino que a més a més , ha intervingut Carla Flors, arqueóloga
muncipal i experta en el món romà, a més de col.laboradora en les campanyes
d’excavacions dirigides per la catedrática de la Universitat de València,
Carmen Aranegui. Però a més, hem tingut la participació de Pepa Balaguer,
arquitecta, professora de l’Escola d’Arquitectura de València i autora del projecte de
rehabilitació i restauració de la Torre i Bastió del Grau Vell i finalment ha estat
amb nosaltres, l’alcalde de Sagunt, Francesc Fernàndez,persona apassionada per
les restes arqueològiques.
El diumenge començà accidentat. En el camí cap
al Port de Sagunt es vam trovar amb una marató, la qual cosa, suposà que la
policía municipal i la guardia civil no ens deixava passar, ens va aturar. A
continuació hi havía una cursa de bicicletes…Tot eren problemes, semblava una
conjura en contra de la visita i nosaltres preocupats, pensavem que ningú
vindria en tant de problema. No sempre és fácil arribar al Grau, perque tots
els camins han estat tallats, excepte un que està al costat del port marítim,
eixa és la única vía d’accés al Grau, però la guardia civil no ho sabía i
derivava a la gent a Puçol i allí es trobaven en que no podien accedir-hi.
Finalment poguerem pasar i mamprenguerem el camí cap al Grau, travessant per un
poligon industrial solitari i oblidat.
Ja
no quedaven alqueríes, enderrocades en pro del progrés, ni tarongers, res, tot
s’ho havia engolit el polígon solitari…
En
arribar al Grau, hem vist una allau de cotxes , que malgrat les dificultats, hi
aparcaven, la gent baixava somrient tot i esperant una visita agradable i
sobretot enriquidora.
La
mar, la solitaria mar il.luminada pel sol, lluía esplendorosa. La soletat del
Grau Vell és aclaparadora i el silenci
també.
En el moment havien arribat, per fí, tots el
guíes, organitzarem la visita, de manera que Carla ens parlà de l’existència
d’un port d’Arse-Saguntum des d’el segle VI a.C, situat entre Trencatimons i la
Gola de Colomer. Hi estàvem al costat de les restes arqueològiques, vallades i
cobertes per la malesa.Ignorades per la desidia.
Sabem
que Sagunt exportava vins, i els vaixells atracaven en aquest port on
probablement hi havia un far per tal d’il.luminar els vaixells de cabotatge.
L’existència del port suposà que hi havien les infraestructures pròpies per tal
de’emmagatzemar les mercaderies, tant les que s’exportaven com les que
s’importaven. En les últimes excavacions hom va descubrir una necrópolis.
El Grau Vell és també un poblat on romanen
uns pocs veins, que tenen cura d’aquest medi, que el defensen, que l’estimen.
Marc Ferri ens ha parlat del Grau Vell a l’Edat
Mitjana. Es tractava d’un port d’eixida i entrada de moltes mercaderies
procedents no sols del Morvedre medieval i de la comarca sino també de L’Horta
i València. Podem pensar, per tant que es tractava d’un port de prou
envergadura. És aleshores quan es construeix el torreó per tal d’avistar els
perills de la piratería.
Hi va decaure al XIX, sobretot per la preponderància
del ferrocarril. No obstant això, hi hagueren una colla de personatges prou
importants a nivell econòmic i politic com
Platet, un veritable cacic que estenía els seus tentàculs per tot arreu,
per tal d’eixir guanyador sempre.
Continua Marc explicant que cada época sitúa
el port en un lloc. Arse-Saguntum situa el port entre la Gola de Colomer i
Trencatimons, el medieval entre el torreó i l’Estany de Puçol i l’actual se
situa més al nord, prop de la regasificadora. No obstant això hi ha una zona de
cautela arqueològica subaquàtica, pràcticament
ente el port ibero-romà i l’actual.
Finalment
és a principis del XX quan Sota i Aznar
van optar per esta zona, un poc més al nord, per ubicar el port actual.
Resulta
paradoxal que tots els pobles i cultures que han arribat a Sagunt, han
coincidit en l’ubicació. L’explicació és senzilla: estem en una cruïlla de
camins. A la Partida de Gausa, zona de marjaleria i la mar a l’est, més enllà la Via Augusta i el començament de la
via d’Aragó i el camí cap a l’Edetania. El lloc no podía ser més adequat.
Pepa Balaguer, arquitecta apassionada per la
zona, presentà el projecte de restauració i rehabilitació del Torreó i Bastió
ja fa uns anys, del qual va obtenir el primer premi, pero com tot en aquest
poble, va romandre tancat en una calaix. Ella ha explicat les reformes que
s’haurien de fer: reforçar el torreó, resaurar-lo, arreglar el Bastió i
recuperar el fossat, fer-lo visitable amb panells explicatius etc…
Alguns dels veins, vingueren i ens contaren
les seues experiències i ens agraïren l’interés pel poblat i les restes.
Més tard, l’alcalde, Quico Fernàndez,ens
parlà dels projectes de futur. Tot sembla molt positiu.
Finalment
s’exposaren uns panells realitzats pels arquitectes Miguel Martinez i Pau
Batalla, de l’estudi d’arquitectura EMAC (Estudio Mediterràneo Arquitectura
Contemporánea), que presentàven un projecte de rehabilitació integral de tota
la zona del Grau Vell. Hi és un projecte meravellós , vullga Deu que es faça.
Hi significaría la transformació integral d’una zona ruinosa que s’ha deixat de
banda, aturat en el temps i en la història i se passaría a un zona arqueológica
rehabilitada d’ús ciutadà, amb sendes
per a bicicletes i zones per a caminar, tot i fent una recreació del que va ser
una zona portuària del segle VI a. C.
La mar seguía en pau, el sol brillava i
nosaltres estavem contents i al.lucinats. El temps i la historia revivíen, però
les cent persones que hi estavem tenim l’esperança de que algú posarà en marxa eixos
projectes i els tirarà endavant. Deu ens
escolte.
Agraïm
la col.laboració de Carla Flors, Marc Ferri, Pepa Balaguer, l’alcalde Francesc
Fernandez, dels arquitectes Miguel Martinez i Pau Batalla, que ens han
il.lustrat tant bé i de franc, sense demanar res a canvi. En un temps com
l’actual això és una rara avis
Moltes
gràcies a tots en nom delCol.lctiu pel Patrimoni.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)