dimarts, 6 de desembre de 2016

Crònica de la conferencia del 02/XII/16: El valor del patrimoni

El divendres 2 de desembre de 2016, vam tenir la conferencia del professor Joan Feliu, de la Universitat de Castelló, al Consell Agrari de Sagunt.

Joan Feliu, és professor d’Art a la Jaume I de Castelló i a la Universitat Internacional Valenciana.
És gestor del Museu d’Art Contemporani “Vicent Aguilera Cerni” de Vilafamés.
Director de MARTE, Fira Internacional d’Art Contemporani.
És un profu
nd coneixedor de la cerámica valenciana.
Escriptor, crític d’Art i comissari d’exposicions.
Investigador especialitzat en la gestió cultural i l’Art Contemporani.


Doncs bé, vam assistir a la conferencia del professor Feliu que va començar fent les següents parts:

SÍNTESI DE LA CONFERENCIA

 A la primera part ens parlà dels “Gabinets de les meravelles”, o col.leccions privades que tenien les persones nobles o de bona posició económica, era un signe de “estatus”, com per exemple la col.lecció que tenia Godoy, que més tard, va passar al Museu del Prado.


Després, parlà del patrimoni com a exemple de civilització, per exemple: la colonització anglesa, que en la seua expansió, creara en Europa museus d’antropología. La gent començà a acudir als Museus i la cultura se popularitza.


A la tercera part, ja ens parlà del patrimoni com a cultura,  tot i fent les subsegüents divisions: Patrimoni Natural, ( la Natura) i Patrimoni Cultural on intervé la mà de l’home, per a després fer una altra divisió: patrimoni moble i patrimoni immoble: conjunts i llocs.


Dins del patrimoni a protegir està l’immoble o bens immobles com el patrimoni arqueològic, zones arqueològiques, jardins històrics, patrimoni subaquàtic, patrimoni industrial, itineraris culturals, patrimoni documental, Reserves de la biosfera, Paisatges culturals, Patrimoni geològic, i patrimoni paleobiològic.

A la quarta part, ja ens va dir que el patrimoni se conserva gràcies a les inversions i és per això que hi ha que obrir-les als economistes per tal de fer un estudi de rendibilitat. Que hi ha que restaurar per a rehabilitar i que restaurar per restaurar no serveix per a res si després no te un manteniment i se li busca rendibilitat. Hi hauria que connectar diversos punts dins d’un jaciment o lloc arqueológic singular per a fer-lo més rendible i crear una imatge de marca que identificara eixe lloc.



Per a rendibilitzar un lloc arqueològic o ambiental o de qualsevol tipus de patrimoni hi ha que fer un estudi composat per economistes, advocats, arquitectes, sociòlegs, gestors culturals, professionals de l’art… que estudiaràn la viabilitat i el futur d’eixe lloc per tal de fer-lo rendible, és a dir, que tinga un retorn econòmic.

Aleshores, d’on han de venir els diners per a eixes inversions? El professor Feliu contestà  radicalment que de l’empresa privada, mitjançant incentius, desgravacions, etc…
Finalment ens contà que la gestió del patrimoni és responsabilitat de tots i que gestionar la cultura és un acte intel.lectual i social.



Que quan la gent valora el patrimoni és quan exigeix la seua conservació.

Que conservar el patrimoni ens fa feliços.

I amb eixa frase, tan significativa acabà el seu parlament.


Sols ens queda donar-li les gràcies per la seua amablilitat. Com tots els conferenciants, ens ha prestat la seua saviesa sense demanar es a canvi.



GRÀCIES