dilluns, 13 de juny de 2016

Crònica de la visita al Calvari de Sagunt del 12/06/16


  
Aquest diumenge, 12 de juny, hem visitat el Calvari, quiats per manolo Civera. Com saben, hi és un estudiós de la Història de Sagunt  que viu intensament els esdevenivements del passat.

Com sempre, havien quedat a la porta de l’Ajuntament a les 10 i  una vegada estàvem tots, després de saludar al personal, hem enfilat carrer del Castell amunt.


  Primerament he manat a la placeta de la Sang, i en les escales de l’Ermita de la Sang, Manolo ha explicat que han hagut diversos calvaris en Sagunt fins arribar a l’actual, tot i dient que la Passió se celebra en Sagunt, potser des de 1300.
Per arribar al Calvari hem passat per la  Jueria, pels carrers de Sang Vella, Segovia, Rams i l’Escola. Tot aquest entramat de carrers, li ha servit per a explicar les característiques dels carrers jueus i ens hem aturat a la porta del que ell diu que era la casa de Salomó Coffe (o Cohen) personatge important dins de la jueria de Sagunt, mol ric ( ho sabem per l’inventari que va fer, arran d’un robatori en sa casa, a conseqüència d’un assalt per part dels cristians).


Arribats al Calvari, Manolo ha explicat les caracteristiques, tot i fent un paralelisme entre el Calvari de Sagunt i el Gòlgota de Jerusalem.
Es tracta d’un Calvari del segle XIX, edificat sobre l’antiga pedrera ibero-romana, en una de les vessants de la montanya del Castell. Des d’allí podem contemplar una paisatge preciós. Domina tota la ciutat, es veu la mar i podem vore fins i tot Les Valls i Almenara, a més de tota la vall del Palància. Hi va ser pintat al XIX pel pintor Santiago Rusinyol.
Hi és un indret quasi sagrat per als saguntins. Allí se fan “les Creus”, totes els diumenges de la Quaresma, pero fonamentalment, hi ha un día, el Divendres Sant, que puja el Nazaré i hom fa el Via Crucis. El Calvari, eixe día esta de gom a gom i es veu clarejar el día  en mig del silenci i del cant desgarrat del motets i el so del tambor dels Saions. Hi és preciós.
Manolo ha volgut pujar al tercer nivell de la pedrera, a l’andana verge, on encara es veuen els talls de les pedres de la montanya. Algunes persones no ens hem atrevit a pujar i alguna persona -Rosa Mari- s’ha lesionat el peu.
Després hem anat pel camí de ronda del Castell, lloc preciós, que aconselle a tothom, a vore uns hipogeus jueus i allí, sota l’ombra d’una Figuera, Manolo explicava i contava.
El día havía eixit preciós. Creiem que la gent ha quedat contenta, eixe és el nostre objectiu, que se conega el nostre patrimoni, perque no es pot estimar allò que no es coneix.

Ens hem acomiadat fins el 25 de septiembre que anirem al Grau Vell.

Gràcies a tots i totes. 

Bon estiu !!!