El diumenge 21 d’abril, hem fet la IX Trobada del Castell.
Com tots saben el Col.lectiu puja al Castell un diumenge de la Primavera per
reivindicar el nostre monument més emblemàtic i també per denunciar l’estat en
que es troba.
Iniciarem la marxa des de la Plaça Major. Esperarem un poc per cortesía. Estavem un poc nerviosos per si fallava alguna cosa.
Ximo Revert, el mantenidor de l’acte cridà que estava aparcant, la qual cosa
ens tranquilitzà.
Tot eren cares conegudes ,persones que s’estimen el monument com a propi . Jo m’en recordava de Pepe Francés, al que tant li agradava la Trobada, segur que ens haguera dit; “anem que es fa tard”. Qué injusta és la vida! La seua dona i la seua filla si que estaven, i imagine el que sentirien en un acte com aquest. Però no parlem de coses tristes, ja no te remei. Allí anaven acudint tots , teniem il.lussió i ganes. Els Germans Caballer ens amenitzaren el pas. Tans de pressa anavem els de la pancarta que Raimundo ens avisà que no anàrem tan ràpid que molta gent no podia seguir-nos. Feia un día esplèndid i entre els sons del tabal i la dolçaina no ens costà gens pujar al nostre castell.
Tot eren cares conegudes ,persones que s’estimen el monument com a propi . Jo m’en recordava de Pepe Francés, al que tant li agradava la Trobada, segur que ens haguera dit; “anem que es fa tard”. Qué injusta és la vida! La seua dona i la seua filla si que estaven, i imagine el que sentirien en un acte com aquest. Però no parlem de coses tristes, ja no te remei. Allí anaven acudint tots , teniem il.lussió i ganes. Els Germans Caballer ens amenitzaren el pas. Tans de pressa anavem els de la pancarta que Raimundo ens avisà que no anàrem tan ràpid que molta gent no podia seguir-nos. Feia un día esplèndid i entre els sons del tabal i la dolçaina no ens costà gens pujar al nostre castell.
Una vegada a la porta allí estaven els
encarregats de donar l’aigua que tots agafaven..
Ens varem anar a l’ombra prop de la
porta del Castell a l’antic museu . La gent es posava baix d’un pí o procurava
esmorzar a l’ombreta.
Després de l’esmozar, els Germans Caballer ens
deleitaren amb una marxa , ens avisaven de que el parlament anava a començar.
Primerament vaig presentar a Ximo Revert, no sense queixar-me abans de l’estat lamentable del Castell, de les mancances que hi sofreix com els Centre d’acollida que està tancat perque no hi ha llum etc, etc, etc, per qu`anem a repetir-ho.?
A continuación Ximo ens va parlar de
Sagunt com una ciutat única on s’ajunta tot tipus de patrimoni. que caldría
cuidar, restaurar, i posar en valor. On
caldría una fulla de ruta clara i seguir-la i no anar a bots… També ens parlà de les sensacions que
li causava el monument…
Després del parlament els Germans
Caballer ens oferiren una Moixeranga com en la vida i a continucació, avisarem
de que començaven les rutes guiades. Vull fer notar que no varem vore a ningú
de l’Ajuntament, sols a Laura Casans i Tere Garcia.