dijous, 14 de maig del 2015

EL CASTELL SENYALITZAT !!!!


El diumenge 10 de maig de 2015, els membres del Col·lectiu  mamprenguerem una tasca , que, des de fa molt de temps, voliem fer. M'explicaré: com que no ens fan cas quan reclamem la senyalització del Castell, hem decidit posar-la nosaltres.

Havíem quedat a les 10  al cementeri jueu i des d'allí, farcits amb alicates, abrazaderes,motxilles, pals, cartells més la nostra bona voluntat pujarem i s'endinsarem per a realitzar la feina,  artesanal i humil, però plena d'estima i passió per un monument que és BIC des de fa molts anys.


 Nosaltres no hem pretés substituir a ningú, però entenem que la categoria del monument no mereix tanta negligència i menyspreu per part dels gestors públics. Hem volgut fer un acte reivindicatiu, posar de manifest la vergonyosa situació d'abandó  en que s'hi troba.

Recorreguerem tot el castell, de dalt a baix, encoratjats per donar una mica d'informació als visitants que hi arriben. Ja no podíem donar més temps d'espera a la concejala de Patrimoni que ens havia dit  que a hores d'ara això ja estaria fet. 

Sempre tenim el mateix problema: el Castell pertany  al Ministeri de Cultura,però, com que tenim les transferències en cultura i patrimoni, el ministeria envia els diners que li pertoquen  a la Conselleria de Cultura. És a dir, el día a día de la gestió, la te la Generalitat Valenciana. No sabem quines coses passen amb els diners. El cas és que el Castell es troba en unes condicions més que lamentables i a més, hi te zones molt insegures i perilloses. Per altra banda, a l'Ajuntament “es curen en salut” amb una frase que ja sabem de memòria:” es que esto no es nuestro”, per tant no actuen. És de veres que no és nostre, ho sabem. És de tots, però això no justifica que no se li faça ningún cas. El Castell està ací i se l'estimem. Creguem seriosament que l'Ajuntament hauría de fer l'esforç de coordinar les adminstracions  proposant plan i projectes a qui calga, exigint i controlant els diners que hi arriben, demanant... res d'això se fa.

 Si algú de vostés s'hi apropa, vorà uns cartells molt artesanals, fets per nosaltres, sense llegenda, però indicadors del lloc on es troba el visitant. Hom dirà que això és un nyap. Nosaltres pensem que millor uns cartells humils que res.

 Finalment, no tenim la intenció de fastidiar-li la festa a ningú. Hem esperat massa temps. Sabem que quan  se sàpia algú pujarà i els llevarà. Pitjor per a ells. El Castell és el símbol de Sagunt i no mereix tanta desidia.

Manifest d'En Amadeu Ribelles per a la Trobada del Castell 2015



Sagunt a 26 abril 2015
 
Excm Sr. Enrique Pals i Navarro
Alcalde que va ser de la Vila de Morvedre
 
Admirat i estimat Sr:
 
Espere que al rebut d'aquesta, es trobe gaudint de la pau i les delícies celestials, nosaltres aquí bé gràcies a Déu, queixant-nos de minúcies i estretors que de ben segur a Vuecencia li semblaran fetilleries, com diria la nostra estimada Úrsula.


M'atrevisc escriure, sense haver estat presentats com seria de raó, en primer lloc per felicitar al dos-cents aniversari del seu pas per aquesta Vall que per a uns és de llàgrimes i per altres de rialles i burles.

Volem que sàpia, que els actuals saguntins no hem oblidat la seva feina pionera, la seva primera tasca obrint camins i lluitant contra el tancament mental, la mandra i la indiferència culpable de tants conciutadans.

En primer lloc, he de comunicar-li que hem recuperat fa ja més d'un segle el beneït nom de Sagunt, que tanta glòria ens va donar a les passades edats, sé que la notícia li alegrarà.

En aquests dos-cents anys hem tingut de tot, no vam aprendre prou amb la Guerra del Francés i hem tingut diverses, doloroses i incivils guerres entre germans, pronunciaments militars, cops d'Estat, i intents colpistes diverses, de tots els colors i diverses tendències.

Encara que li coste de creure, hem canviat diverses vegades de dinastia i fins i tot de règim, diverses han estat les repúbliques i monarquies, alguna estrangera, fins i tot hem tingut durant llargues dècades un règim que encara no ens hem posat d'acord en nominar i molt menys a qualificar a gust de tothom. Però aquests són temes de profund calat que no ve al cas avui i potser siguen motiu, si vuecencia té curiositat, de tractar en altre moment. 

Quant als avenços tècnics res vull dir-li doncs no em creuria. Com a mostra només li dic, que podem parlar i escoltar en directe coses que succeïxen a distàncies increïbles, i fins i tot veure els protagonistes de fets succeïts a milers de llegües, en el mateix moment en què es produeixen i això li juro que és solament un botó de mostra del progrés de les ciències, que sens dubte avancen que és una barbaritat.

En un altre ordre de coses, continuem els saguntins sense estar d'acord amb els altres, preval la cobdícia, l'enveja i la vanitat, tot i que no és només cosa nostra, és un mal general que arriba a totes les capes del país. En això no hem millorat i salvant els aspectes tècnics, reconeixeria vuecencia al país i al poble en què va néixer, com si tot just hagués sortit un parell de setmanes del terme general. Hem augmentat de població però no hem millorat en els nostres petits vicis i defectes que d'altra banda no són tants com ens agrada dir i permanentment queixar-nos de nosaltres mateixos.

Vull dir-li, que els actuals saguntins li estem molt agraïts per la seva incansable tasca.

He de comentar-li que li han sortit múltiples fills culturals, defensors del Patrimoni diversos, cadascú amb diferent carisma i mètode de treball, però tots amb una sola obsessió, la defensa i promoció del nostre. Hi ha qui opina que som petites forces disperses i que hauríem de constituir una sola entitat, amb més pes i poder, jo ho dubte, estar allunyat de la realitat en una estructura única no és bo, i recents exemples dels que no vull parlar, ja que són molt dolorosos, així ho demostren. Crec que és millor així, que cadascú actuï segons les seves aptituds i ens coordinem en llibertat i col·laboració.

No cregua que li hem oblidat, tot i que gairebé se'ns passa el dos-cents aniversari de la seva mort, volíem fer alguna cosa en conjunt però no hem coincidit en els temps encara que sí en les intencions, potser és millor recordar la seva figura en un permanent degoteig, la qual cosa no exclou que en algun moment d'un proper futur, es pugua vertebrar un homenatge conjunt.

Com a President del Centre Arqueològic tinc a casa la placa en què recordem la seva trajectòria pionera, placa pagada pel consistori municipal i que no ha pogut ser col·locada sobre les pedres de la nostra ciutat per motius de proximitat electoral.
 
En aquests temps Excm. Sr. Pals, alcaldes, regidors i autoritats d'associacions, són elegits pels ciutadans mitjançant votacions secretes. Votacions en què poden votar i ser votats tots els majors d'edat, fins i tot les dones; a les que per fi se'ls ha reconegut, el que des de sempre ha estat una realitat: Que són més capaços i resolutives que els homes.
 
Sense anar més lluny, qui m'ha encarregat aquest Manifest que estic llegint, el Col.lectiu pel Patrimoni, ha estat la seva presidenta, Conxa Cardo que al costat d'una Junta en què abunden les dones, intenten remoure els fonaments de la nostra societat i accelerar els seus moviments lents i vacil·lants.
No vull allargar molt aquesta missiva cap l'etern, ja que estic convençut que té puntual informació de les nostres ventures i covardies a través de variats missatgers divins.

D'altra banda dir-li que Sagunt és tan meravellós com ho era en el seu temps o potser més, que gaudim d'una meravellosa naturalesa, i que produïm el major nombre d'activitats culturals per metre quadrat d'Europa. Que les nostres inquietuds artístiques i culturals i les seves accions són molt variades, generalment privades, neixen del poble i s'estructuren espontàniament, i a ningú li estranya.

Aquesta ha estat des de fa molts anys la nostra glòria. La nostra cultura sempre ha nascut com a resultat d'una necessitat vital de la gent, que mai han esperat que ningú resolga les seves inquietuds, ni els pose nom i per aconseguir-ho han utilitzat el seu temps i els seus diners. I aquestes iniciatives són des de fa molts anys de variat color, olor i sabor i d'això estem orgullosos.

Però siguem justos, hem d'agrair a les nostres autoritats, passades i presents, que si bé no han portat la iniciativa en moltes ocasions, no han posat massa dificultats a la realització de les nostres iniciatives, la qual cosa no és poc i és d'agrair, sempre estan obertes a recolzar moralment i si cal a presidir-les.
Està en els nostres gens, estem acostumats a que sigua la societat civil la que es moga, vaja creant coses, conservant coses i movent consciències. Ens falta diners i ens sobra imaginació i projectes, però això no és dolent, evita que ens oxidem com a persones i com a poble, ens fa més sagaços i fins i tot més alegres i emprenedors.

No vull dir-li les iniciatives que tenim guardades cada Associació en el nostre Almario col·lectiu, els somnis que sabem no veurem realitzar, però somiar i treballar és viure i estem feliços de viure aquí i de saber quin és el nostre lloc al món i estem satisfets d'això I així van passant els dies, admirat senyor, i com diu la pel·lícula un dia més de dia que no és poc.

Abans d'acomiadar-me, volgués pregar a vuecencia, que si té influència en les altes esferes divines laiques, que segur la té, tinga a bé influir perquè es puguin fer realitat uns pocs somnis que aquest que li escriu, en ocasió del dos-cents aniversari de la seva arribada a les Altes Esferes vol sol·licitar:

Primera: És el meu desig exercisca les influències oportunes perquè les nostres autoritats municipals, intenten en matèria de Patrimoni anar al fonamental, que elaborin un Pla General de Defensa i Promoció del Patrimoni Cultural, un catàleg senzill però el més complet possible dels nostres béns i la seva situació actual i un calendari flexible a diverses legislatures vistes.
Un projecte ciutadà vertebrador i interpartidista, signat per totes les forces polítiques i ciutadanes, per evitar actuar corrents.
Sé que és un desig utòpic, però per això sol·licite l'ajut celestial.
He de dir admirat Doctor Palos, que en aquesta mateixa data he remès còpia d'aquests desitjos als Sants de la Pedra, Abdó i Senén sagrats, per tenir coberts tots els flancs i per si poden fer alguna cosa per part seva.

Segon: Sol·licite encaridament a qui corresponga, que siga enviat un raig de llum al cervell de tots els saguntins actuals i futurs, especialment als que tenen responsabilitats culturals, perquè abandonen, abandonem total i absolutament el pessimisme que ens és propi i el negativisme que ens caracteritza.
Mai més les expressions apesadumbrades Això només passa a Sagunt, en qualsevol altre lloc ja s'hauria resolt. Som els més meninfotistas del món, no tenim solució, tenim tota la culpa, no es pot fer res, no val la pena intentar-ho.
 
Es que són expressions que neixen del desig de millorar de fer més coses, però ens enfonsen en la misèria.

Tenim una societat civil meravellosa activa, positiva, intel·lectualment peparada i amb un cor ple d'energia i que estima a la seva terra, a les seves pedres a les seves tradicions, al seu sol ia la lluna, al seu mar i les seves muntanyes, com pocs pobles són capaços d'estimar.

Finalment volgués elevar a través seu al cel elevats i estèticament perfectes, una petita i íntima petició, es que és difícil el que vaig a sol·licitar, no sé si haurà de gestionar Hermes el missatger dels Déus o algun sant cristià amb especialitat tecnològica que segur que n'hi ha.
 
Sol· que els nostres regidors, les nostres autoritats municipals, que a tots ens representen, quan actuïn en nom de Sagunt, ja siguin al poder o a l'oposició, quan estiguen en actes públics i especialment en el Saló de Plens, s'oblidin dels telèfons mòbils.

Deixin el mòbil, només per a emergències, no xategin somrient i mostrant que estan molt lluny, fa la impressió que no els interessa en absolut el que alli passa i sembla una burla a les persones i als temes dels que s'està tractant.

Acabo doncs aquesta carta a vuecencia, agraint el canal especial que m'ha brindat el Colectiu pel Patrimoni, de poder parlar sobre les piedas santes del castell.

Són aquestes unes peticions, que prego traslladi a qui procedeixi, i m'acomiado, esperat obtenir la gràcia del sol·licitat, del recte procedir de Vuecencia a qui guardi el cel molts anys pel bé de Sagunt, de les seves institucions i de la seva gent.


diumenge, 3 de maig del 2015

26/04/15: Crònica de la Trobada del Castell





El diumenge, 26 d'abril vam commemorar la XI Trobada del Castell. Com tots sabeu es tracta d'una jornada reivindicativa alhora que lúdica, on es congreguem a partit de les 10 del matí a la porta de l'Ajuntament i en la plaça Major per a pujar de seguida al Castell. 

Arribarem i ja n'hi havia molta gent esperant: pares , mares, xiquets xiquetes, persones de totes les edats... Els germans Caballer començaven a tocar la dolçaina i el tabal. Ambient de festa. 
Tots esperavem amb impaciència pujar, miravem a vore si alguna cosa ens s'havia oblidat, jo portava el paperet amb el text de presentació de l'Amadeu, portavem la pancarta, Celia i Mari Carmen portaven el talonari de rebuts per si algu se decidia a pagar.. l'humil quota de 10 euros que els socis paguen a l'any. Sols varen pagar 10.

No sabiem si eixiria el tren, que verem a la glorieta, pero quan començarem a pujar ja estava el trenet en la plaça. No puc afirmar si finalment el trenet va pujar al Castell, la qüestió és que allí estava, a la plaça major.
 

Començarem a pujar i un fum de fotógrafs com Fede Aznar i molts altres del quals no se el nom, no paraven de disparar.. pareixien paparazzis i nosaltres personatges famosos . 

 
 
Estavem contents i portaven un bona marxeta. Quan pujavem pel carrer del Castell, l'Amadeu preguntà que posava en la pancarta,el tranquilitzarem dient-li que sols posava “per un patrimoni digne” “Col·leciu pel patrimoni Saguntí”. Ah! Vale. Sempre tan suspicaç.

 Quan estavem passant pel Teatre Romà, de nou, l'Amadeu, dubta si ha agafat el paper on ha escrit el Manifest. Mira i remira i finalment veu que si, que el porta. Menys mal...

 
Arribem a les portes del Castell i allí està la furgona de l'Eliseu i Mari Carmen, Eliseu i Isidre ens reparteixen l'aigua. Entrem al Castell i jo els dic els programa al personal i marque l'horari . Només tenim que 20 minuts per a esmorçar perque a continuació han de vindre els romans.

Esmorcem, venen el romans i a continuació, anuncie i presente a l'Amadeu i comença el parlament. Silenci sepulcral. 

 
Aquest  Manifest   ha estat molt original. Primerament ha començat fent un recordatori   de la figura del Facundo Roca, soci fundador del Centre arqueologic que ha mort ahir.Un glosa molt respectuosa,  tendra i plena d'agraïment.

  A continuació ha començat a llegir el manifest. Hi tenia forma de carta, dirigida al doctor Enrique palos i Navarro, que fou alcalde de Sagunt( aleshores vila de Morvedre), mort fa ja 200 anys, en la qual va assabentat-lo de les novetats que hi han al poble, parlant-li de les noves tecnologies i del sistema politic que impera, actualment fent un recorregut històric, fins l'actualitat.
 El document-carta estava farcit de ironía i sarcasme, alhora que  anava desgranant de manera subtil totes les desidies   que se donen al monument. 

El personal atenía molt seriosament. Seríem unes 400 persones atenent i asentint les veritats que deia l'Amadeu. 
Crec que  ha estat un Manifest contundent, cert, valent, i dit amb elegancia , ben llegit, com quan li escrius a un amic i la fas relació de les contalles i avatars del poble, però ple de contingut semántic. Fins i tot el van felicitar les dues regidores del PP que hi estaven.

Després ha sonat la Moixeranga, que interpretada pels Germans Caballer ens posa a tots els pèls de punta. Silenci. 

A continuació hem anat al fòrum acompanyats  pels romans, les vestals, els xiquets, el pretor, la esposa del pretor, tots amb ramets de flors i una cistella de flors més gran de la dona del pretor. 
 
Allí el pretor va fer una ofrena als deus, tot i demanant-los pel Castell, per que estiga ciudat i protegit, recuperat i estimat.



Una vegada acabada l'ofrena, hem avisat de les visites. Ramón Castelló, Paco Herranz, Manolo Civera i Quico Fernández, s'havien oferit voluntaria i generosament a fer de guíes per diferents llocs del monument.


Des d'el Col·lectiu donem les gràcies a tots. Als que han vingut, als voluntaris que feren la performance, als guíes que feren les delicies de la gent que te ganes de conéixer el Castell, en definitva a tots i a totes, e  a la societat civil de la qual ens parlava l'Amadeu que hi és la protagonista de tot i sino fora per ella res es faría. GRÀCIES.