Aquest diumenge, el Col.lectu pel
Patrimoni ha organitzat la visita a la Judería de Sagunt. És sabut per tots que la
Nostra ciutat ha estat un
lloc molt visitat per totes les cultures i civilitzacions, potser perque
s’hi troba en una cruïlla de camins,; és
per això que la cultura jueva, motiu de la nostra visita d’avui,ens ha deixat
la seu petjada, en aquest call ( la
Judería) tan meravellós.
Els jueus van ser expulsats pels reis catòlics en 1492. No obstant això,
molts es van convertir al Cristianisme per tal de romandre a la Península. Aquests
van ser els conversos. Hi hagueren
moltes families morvedrines que hi varen ser com els Cucaló,Vives, Gaeta, Berenguer que formaren part de la vida
institucional i social de Morvedre
ocupant llocs de responsabilitat.
La visita d’avui ha estat guiada per Manuel Civera, amic del Col.ectiu,
apassionat per Sagunt i savi en la qüestió jueva perque és un estudiós d’aquest
tema.
Eren les deu en punt i la plaça ha començat a omplir-se, cada vengada hi
havia més gent, per tant li hem donat el micro a Manolo i hem començat la
visita. Ell s’ha col.locat al cantó de l’Ajuntament que dona al carrer d’Abril,
ens ha fet notar la casa de la
Plaça de la
Pescatería on està la mà dins d’un cercle,( el cercle volía
dir que eren jueus els seus moradors),
la qual cosa vol dir que era la casa dels prestamistas( perque és la mà
esquerra) i des d’allí ens ha indicat el
lloc de les portes de la ciutat medieval, referint-se a la perspectiva: des de
la porta de la ciutat, se controlava en línia recta l’esglèsia de Santa Maria i la
Casa dels Berenguer, seu de l’antiga aljama de Morvedre.
Acabada aquesta primera explcació hem anat a la Casa dels Berenguer, l’antiga
aljama.
En un matí núvol d’hivern, era una glòria
estar al pati renaixentista dels Berenguer i escoltar a Manolo que desgranava
tota la seua saviesa , diria més, hi era un privilegi, encara que el personal
també era conscient i escoltava en un silencia quasi reverencial.
En aquesta
casa, estava l’escola jueva, el micvé
dels homes i el de les dones. Només se conserva el de les dones i alli dins ens
hem posat per escoltar l’explicació. El micvé
era el lloc de purificació. en el cas de les dones jueves, per purificar-se de
les menstruacions o després del part. En eixir del micvé ens hem anat fins al carrer Rams, que segons Manolo hi era el
de Ramó, però segurament s’ha degenerat la paraula fins arribar a la grafía
actual.
Més avant ens hem dirigit al carrer Sang Vella, fins al lloc de
l’antiga sinagoga, avui la casa de la familia Ariza, tot i fent notar que el
que se considerava per Chabret i altres historiadors com la sinagoga (l’actual
casa de Pilar Ariño) no era tal, sino que allí s’ubicaren els peraires ( que
varen ser el germen de la confraría de la Sang).
En eixir del carrer Sang Vella, hem
enfilat a la casa de la familia Rabí, (la
casa del costat encara te la marca de la mazuzà
o ranura on se col.locava un fragment del Pentateuc) i després a l’ermita de la Sang, situada al carrer Sang
Nova, tot i fent notar la importància de
la sang en la cultura jueva.
Hem baixat després a lloc de la carnissería
jueva, avui l’actual museu històric i més tard, pel carrer dels Dolors a
l’ermita dels Dolors, antiga ermita de Sant Andreu, que manà construir Andreu
Aguiló (convers) senyor de Petrés i que manà hi ser enterrat, anys més tard s’hi va anomenar dels
Dolors perque era pas de la tercera estació del Calvari vell.
La visita ha acabat quasi a la una
del migdia. Personalment crec que ha estat de les millors visites i de les
millors explicacions, no sols per la qualitat de les explicacions de Manolo,
oferint-nos de primera mà una información molt valuosa sino per que la gent
també tenia moltes ganes de saber i d’escoltar. S’hi palpava en l’ambient, no
se notava el vol d’un mosca.
Crec sinceramente que el personal ha
gaudit, ha disfrutat, ha aprés una part de la història de Morvedre per molts
desconeguda. Tots agraïm aquesta activitat, que a més, ha estat de bades.
Algun día hi haura que fer un reconeixement públic a totes aquestes
persones savies, com Manolo Civera, que ens oferixen el seu saber per amor a
l’art, per amor a la ciutat i als ciutadans, que ens il.lustren i nodreixen els
nostres coneixements. El paper del Col.lectiu és
demanar la seua actuació , barat a rés, perque
som conscients de que no s’estima allò que no es coneix. Nosaltres oferim un
pas cap al coneixement del patrimoni del nostre poble, volem ajudar a
estimar-lo, cuidar-lo, respectar-lo.
La propera visita serà ja al mes de gener.
Prèviament posarem al Blog la programació de l’any 2013. Felicitem les noves
incorporacions al Col.lectiu i esperem que continúen. Nosaltres seguirme
lluitant en la recerca del coneixement del nostre poble.
Finalment volem demanar-li perdó a Manolo
Civera perque hem oblidat donar-li una botelleta d’aigua, ens hem adonat que al final, Manolo, no
podies quasi ni parlar i és aleshores quan s’hem enrecordat de l’aigua però la
cosa ja no tenia remei. No obstant això ha estat un oblit imperdonable. Prometem
corregir l’oblit i que no ens passe mai més.
Reiterem les gràcies a Manolo Civera i a totes
les persones, ciutadans i ciutadanes que han vingut. Fins la propera visita.
