Excm Sr. Enrique Pals i Navarro
Alcalde que va ser de la Vila de Morvedre
Admirat i estimat Sr:
Espere que al rebut d'aquesta, es trobe gaudint de la pau i les delícies
celestials, nosaltres aquí bé gràcies a Déu, queixant-nos de minúcies i
estretors que de ben segur a Vuecencia li semblaran fetilleries, com diria la
nostra estimada Úrsula.
M'atrevisc escriure, sense haver estat presentats com
seria de raó, en primer lloc per felicitar al dos-cents aniversari del seu pas
per aquesta Vall que per a uns és de llàgrimes i per altres de rialles i
burles.
Volem que sàpia, que els actuals saguntins no hem oblidat la seva feina
pionera, la seva primera tasca obrint camins i lluitant contra el tancament
mental, la mandra i la indiferència culpable de tants conciutadans.
En primer lloc, he de comunicar-li que hem recuperat fa ja més d'un segle el
beneït nom de Sagunt, que tanta glòria ens va donar a les passades edats, sé
que la notícia li alegrarà.
En aquests dos-cents anys hem tingut de tot, no vam aprendre prou amb la Guerra
del Francés i hem tingut diverses, doloroses i incivils guerres entre germans,
pronunciaments militars, cops d'Estat, i intents colpistes diverses, de tots
els colors i diverses tendències.
Encara que li coste de creure, hem canviat diverses vegades de dinastia i fins
i tot de règim, diverses han estat les repúbliques i monarquies, alguna estrangera, fins i tot hem tingut durant llargues dècades un règim que encara no ens hem posat
d'acord en nominar i molt menys a qualificar a gust de tothom.
Però aquests són temes de profund calat que no ve al cas avui i potser siguen
motiu, si vuecencia té curiositat, de tractar en altre moment.
Quant als avenços tècnics res vull dir-li doncs no em creuria. Com a mostra només li dic, que podem parlar i escoltar en directe coses que
succeïxen a distàncies increïbles, i fins i tot veure els protagonistes de
fets succeïts a milers de llegües, en el mateix moment en què es produeixen i
això li juro que és solament un botó de mostra del progrés de les ciències, que
sens dubte avancen que és una barbaritat.
En un altre ordre de coses, continuem els saguntins sense estar d'acord amb els
altres, preval la cobdícia, l'enveja i la vanitat, tot i que no és només cosa
nostra, és un mal general que arriba a totes les capes del país. En això no hem millorat i salvant els aspectes tècnics, reconeixeria vuecencia
al país i al poble en què va néixer, com si tot just hagués sortit un parell de
setmanes del terme general. Hem augmentat de població però no hem millorat en els nostres petits vicis i
defectes que d'altra banda no són tants com ens agrada dir i permanentment
queixar-nos de nosaltres mateixos.
Vull dir-li, que els actuals saguntins li estem molt agraïts per la seva incansable
tasca.
He de comentar-li que li han sortit múltiples fills culturals, defensors del
Patrimoni diversos, cadascú amb diferent carisma i mètode de treball, però tots
amb una sola obsessió, la defensa i promoció del nostre. Hi ha qui opina que som petites forces disperses i que hauríem de constituir
una sola entitat, amb més pes i poder, jo ho dubte, estar allunyat de la
realitat en una estructura única no és bo, i recents exemples dels que no vull
parlar, ja que són molt dolorosos, així ho demostren. Crec que és millor així, que cadascú actuï segons les seves aptituds i ens
coordinem en llibertat i col·laboració.
No cregua que li hem oblidat, tot i que gairebé se'ns passa el dos-cents aniversari de la seva mort, volíem fer alguna cosa en conjunt però no hem coincidit
en els temps encara que sí en les intencions, potser és millor recordar la seva
figura en un permanent degoteig, la qual cosa no exclou que en algun moment
d'un proper futur, es pugua vertebrar un homenatge conjunt.
Com a President del Centre Arqueològic tinc a casa la placa en què recordem la
seva trajectòria pionera, placa pagada pel consistori municipal i que no ha
pogut ser col·locada sobre les pedres de la nostra ciutat per motius de
proximitat electoral.
En aquests temps Excm. Sr. Pals, alcaldes, regidors i autoritats
d'associacions, són elegits pels ciutadans mitjançant votacions secretes. Votacions en què poden votar i ser votats tots els majors d'edat, fins i tot
les dones; a les que per fi se'ls ha reconegut, el que des de sempre ha estat
una realitat: Que són més capaços i resolutives que els homes.
Sense anar més lluny, qui m'ha encarregat aquest Manifest que estic llegint, el
Col.lectiu pel Patrimoni, ha estat la seva presidenta, Conxa Cardo que al costat
d'una Junta en què abunden les dones, intenten remoure els fonaments de la
nostra societat i accelerar els seus moviments lents i vacil·lants.
No vull allargar molt aquesta missiva cap l'etern, ja que estic convençut que
té puntual informació de les nostres ventures i covardies a través de variats
missatgers divins.
D'altra banda dir-li que Sagunt és tan meravellós com ho era en el seu temps o
potser més, que gaudim d'una meravellosa naturalesa, i que produïm el major
nombre d'activitats culturals per metre quadrat d'Europa. Que les nostres inquietuds artístiques i culturals i les seves accions són molt
variades, generalment privades, neixen del poble i s'estructuren
espontàniament, i a ningú li estranya.
Aquesta ha estat des de fa molts anys la nostra glòria. La nostra cultura
sempre ha nascut com a resultat d'una necessitat vital de la gent, que mai han
esperat que ningú resolga les seves inquietuds, ni els pose nom i per
aconseguir-ho han utilitzat el seu temps i els seus diners. I aquestes iniciatives són des de fa molts anys de variat color, olor i sabor i
d'això estem orgullosos.
Però siguem justos, hem d'agrair a les nostres autoritats, passades i presents,
que si bé no han portat la iniciativa en moltes ocasions, no han posat massa
dificultats a la realització de les nostres iniciatives, la qual cosa no és poc
i és d'agrair, sempre estan obertes a recolzar moralment i si cal a
presidir-les.
Està en els nostres gens, estem acostumats a que sigua la societat civil la que
es moga, vaja creant coses, conservant coses i movent consciències. Ens falta diners i ens sobra imaginació i projectes, però això no és dolent,
evita que ens oxidem com a persones i com a poble, ens fa més sagaços i fins
i tot més alegres i emprenedors.
No vull dir-li les iniciatives que tenim guardades cada Associació en el nostre
Almario col·lectiu, els somnis que sabem no veurem realitzar, però somiar i
treballar és viure i estem feliços de viure aquí i de saber quin és el nostre
lloc al món i estem satisfets d'això I així van passant els dies, admirat
senyor, i com diu la pel·lícula un dia més de dia que no és poc.
Abans d'acomiadar-me, volgués pregar a vuecencia, que si té influència en les
altes esferes divines laiques, que segur la té, tinga a bé influir perquè es
puguin fer realitat uns pocs somnis que aquest que li escriu, en ocasió del
dos-cents aniversari de la seva arribada a les Altes Esferes vol sol·licitar:
Primera: És el meu desig exercisca les influències oportunes perquè les nostres
autoritats municipals, intenten en matèria de Patrimoni anar al fonamental, que
elaborin un Pla General de Defensa i Promoció del Patrimoni Cultural, un
catàleg senzill però el més complet possible dels nostres béns i la seva
situació actual i un calendari flexible a diverses legislatures vistes.
Un projecte ciutadà vertebrador i interpartidista, signat per totes les forces
polítiques i ciutadanes, per evitar actuar corrents.
Sé que és un desig utòpic, però per això sol·licite l'ajut celestial.
He de dir admirat Doctor Palos, que en aquesta mateixa data he remès còpia
d'aquests desitjos als Sants de la Pedra, Abdó i Senén sagrats, per tenir
coberts tots els flancs i per si poden fer alguna cosa per part seva.
Segon: Sol·licite encaridament a qui corresponga, que siga enviat un raig de
llum al cervell de tots els saguntins actuals i futurs, especialment als que
tenen responsabilitats culturals, perquè abandonen, abandonem total i
absolutament el pessimisme que ens és propi i el negativisme que ens
caracteritza.
Mai més les expressions apesadumbrades Això només passa a Sagunt, en qualsevol
altre lloc ja s'hauria resolt. Som els més meninfotistas del món, no tenim
solució, tenim tota la culpa, no es pot fer res, no val la pena intentar-ho.
Es que són expressions que neixen del desig de millorar de fer més coses, però
ens enfonsen en la misèria.
Tenim una societat civil meravellosa activa, positiva, intel·lectualment
peparada i amb un cor ple d'energia i que estima a la seva terra, a les seves
pedres a les seves tradicions, al seu sol ia la lluna, al seu mar i les seves
muntanyes, com pocs pobles són capaços d'estimar.
Finalment volgués elevar a través seu al cel elevats i estèticament perfectes,
una petita i íntima petició, es que és difícil el que vaig a sol·licitar, no sé
si haurà de gestionar Hermes el missatger dels Déus o algun sant cristià amb
especialitat tecnològica que segur que n'hi ha.
Sol· que els nostres regidors, les nostres autoritats
municipals, que a tots ens representen, quan actuïn en nom de Sagunt, ja siguin
al poder o a l'oposició, quan estiguen en actes públics i especialment en el
Saló de Plens, s'oblidin dels telèfons mòbils.
Deixin el mòbil, només per a emergències, no xategin somrient i mostrant que
estan molt lluny, fa la impressió que no els interessa en absolut el que alli
passa i sembla una burla a les persones i als temes dels que s'està tractant.
Acabo doncs aquesta carta a vuecencia, agraint el canal especial que m'ha
brindat el Colectiu pel Patrimoni, de poder parlar sobre les piedas santes del
castell.
Són aquestes unes peticions, que prego traslladi a qui procedeixi, i
m'acomiado, esperat obtenir la gràcia del sol·licitat, del recte procedir de
Vuecencia a qui guardi el cel molts anys pel bé de Sagunt, de les seves
institucions i de la seva gent.
