dijous, 22 de juny del 2017

Crònica de la visita a les ermites del 18/VI/17


El darrer diumenge, 18 de juny, vam visitar les ermites de Sagunt de la mà de Natxo Corresa. Natxo és llicenciat en Història de l’Art i persona molt entesa en tot allò que pertoca a la restauració i al patrimoni.


En primer lloc, després de la presentació de l’especialista que ens anava a il·lustrar sobre el tema, començarem per anar al Calvari. Feia un matí calorós però tots pujàrem amb l’ànim positiu i la veritat és que gaudirem , una vegada dalt, de la fresca i de les explicacions de Natxo. El Calvari actual, situat en un lloc de privilegi, és del segle XIX. La ubicació és preciosa, des d’allí podem veure la mar , el poble, l’horta… i allí fan “les creus”, els diumenges de la Quaresma, puja el Natzarè el Divendres Sant i se representa la Passió. 


Natxo ens explicà que abans hi havien dins de l’ermita algunes imatges i se celebrava la novena de Santa Rita i allí estava la imatge tot l’any. Ara esta a Santa Maria. Hi va ser pintat a finals del XIX pel pintor Santiago Rusinyol. Quant a la restauració li va semblar be i ens explicà algunes tècniques per a fer-la.


Acabada l’explicació del Calvari baixarem a Sant Blai o la Magdalena. En realitat és una ermita molt menuda on hi han ex-vots. Hi està Santa Maria Magdalena, que és una imatge molt antiga, Sant Blai, patró de la gola i les malalties del pit…

Ens contà que l’ermita és el resultat de la concessió per part del veïnat d’una mica de terreny, com la família Farinós, que quan arriba el 2 de febrer, Sant Blai, organitza la benedicció de les coquetes. És una de les tradicions més estimades per part de la ciutadania de Sagunt.


També tenim allí una imatge de Santa Llúcia(patrona de la vista) i un exvot consistent en unes ulleres al costat.

Després anàrem a l’ermita de la Sang. Natxo explicà un poc d’història medieval per poder contextualitzar la Setmana Santa i la relació amb els jueus i entendre allò de la Sang Vella i la Sang Nova i ens desmitificà algunes coses. L’ermita de la Sang, hi és una edificació barroca, ricament decorada i jo diría que mimada per la Setmana Santa i pels confrares, que la cuiden i l’obrin tots els diumenges pel matí. Vam vore el lloc on està la Vera Creu que ha quedat preciós i les imatges o “passos”.



Passarem després a l’ermita dels Dolors, possiblement la més menuda pero molt cuidada pel veïnat i Tere, la “meua”, veïna i cuidadora de l’ermita ens contà tot el que fan per conservar-la i mantenir-la. Després, passant per l’antic forn de les Penyetes,(antigament de Muzquiz), anàrem a Sant Miquel, també barroca. Segons Natxo, s’han emprat unes tècniques de restauració molt correctes, deixant vore els “grafitis” i ens explicà el motiu pel qual l’ermita te una forma ovalada, i és perquè per allí baixen les aigües. Vam contemplar la creu de la Trinitat a un cantó i és degut a la proximitat a l’antic convent de la Trinitat.



D’allí partirem a l’ermita de Sant Roc i de la Mare de Déu dels Desamparats. Ens hi va fer notar que el terra de l’ermita era de Nolla. I ací vam acabar ja l’excursió.
Natxo, es va estendre en copioses explicacions, no de bades és llicenciat en Art i expert en el tema.


Totes les ermites són barroques, terme que vol dir, engany, és a dir, hi és un estil molt ampul·lós, que empra materials no molt nobles però que donen la impressió de que ho són, d’ahí el seu nom.

Feia molta calor i era diumenge de Corpus, no vingué molta gent per això. Hi érem uns cinquanta, als que cal agrair la seua assistència.


Finalment, el Col·lectiu, vol agrair a Natxo Corresa la seua generositat perquè no ens cobra res, com tots els entesos que venen, i entrega en les explicacions. Tota aquesta gent mereix un reconeixement per part de l’Ajuntament i també de la ciutadania i com no de nosaltres que els utilitzem.

En nom del Col·lectiu moltes gràcies.

La propera visita serà el 24 de setembre a la Ciutat Industrial. Mireu el Blog per assegurar-se.

Que tingueu tots i totes un bon estiu!!!!