El Col.lectiu us desitja Bon Nadal

Un any més, des de el Col.lectiu us desitgem a tots i a totes que passeu unes bones festes nadalenques,  i sobretot que l’any 2015 ens depare a tots el millor.

Amb els nostres millors desitjos, Bon Nadal!

Visita guiada a la Via del Pòrtic el diumenge 30-XI-14

Amics i amigues,

Ens han demanat que vos informeu que el proper diumenge hi haurà una visita guiada a la via del pòrtic, per l'arqueòleg que va excavar el monument, José Melchor  Montserrat. 

La visita serà a partir de les 11 del matí i pot anar qui vullga.

LA CONFERÈNCIA DE CARMEN ARANEGUI. DIMECRES 19-11-14

El Col·lectiu pel Patrimoni organitzà una conferència  el darrer dimecres 19 de novembre. En esta ocasió la cita era al Saló d’actes del Consell Agrari. Hi estigué a càrrec de Carmen Aranegui, catedràtica d’Arqueologia de la Universitat de València. El tema va ser “La segona guerra púnica i les muralles de Sagunt”.
 

Prèviament, vam fer una visita guiada al Teatre Romà i al Museu Històric de Sagunto n les explicacions de Carmen Aranegui van ser molt valuases i tots les seguirem amb molt d’interés.

 Aranegui, gran coneixedora de la Història de Sagunt, va començar amb una introducció on va citar als  autors clàssics que havíen  historiat la segona guerra púnica com Tito Livio o Plinio.

Aranegui, trencà el mite de la consideració de Sagunto com colonia grega. Va justificar la guerra contra Cartago com un intent dels romans  per dominar el Mediterrani.

 És per això, que els romans consideraren  la guerra contra Cartago com una guerra justa, perque digueren que Arse-Saguntum era una colonia grega, d’ahí el mite de Zakyntos.

Quant a la guerra, l’arqeuóloga explicà els nou messos de setge que va sofrir Sagunt, afegint que els arsetans hagueren de tenir una bona organització: muralles, intendència, astúcia, força militar,  i armes com la falàrica, que era una arma incendiària. 

Altres punts destacats, fóren  considerar Arse-saguntum com pionera en la circulació de monedes com un valor de canvi i també de l’escriptura. A més a més hi va fer referència   a les bones comunicacions d’Arse i comprà els Barca i els Escipions.

 

 El saló d’actes del Consell Agrari estava de gom a gom, la qual cosa ens omple de satisfacció. El públic  va seguir la conferència amb molta atenció, a més de participar en nombroses intervencions, tot i tractant-se d’un tema tan específic.

 

Des d’el Col·lectiu agraïm la nombrosa assistència de personal, l’interés manifestat en les intervencions i l’acollida  a la catedràtica d’Arqueología Carmen Aranagui, gran coneixedora i investigadora de Sagunt. També volem fer especial menció a Gorka, que ens va deixar el seu portàtil per fer la presentació de forma totalment desinteresada. Gràcies

Invitem a tota la ciutadania a la conferència del 19-XI-14

Crònica de la visita del 9-XI-14 a la Ciutat Industrial del Port de Sagunt

 

En aquesta ocasió la visita ha estat guiada per Javier Garcia, professord'institut i amic i soci del Col·lectiu.
 

  Aquest diumenge, hem iniciat el recorregut previst partint de l'aparcament dels cines Alucine. Javier Garcia,  explica per qué va sorgir l'embarcadero de mineral en la costa de Sagunt i que en l'avinguda que està davant de nosaltres (Torres Casado) estaven les vies del tren miner i cap al nord la Cia Minera de Sierra Menera i la part situada al sud de les vies estava ocupada per la Cia Siderurgica del Mediterraneo.

 El desenvolupament de l'activitat econòmica de les dues companyies, provocà un assentament humà entre 1907-1930 i següents que és un desls exemples més paradigmàtics de la Comunitat Valenciana del que  seria una “Ciutat Factoria” (Factory Town), perque es produeix una  simbiosi entre la empresa i la població la qual cosa és important per a entendre els processos de Revolució Industrial en Europa.

 S'aturem a l'Hospital vell i de camí passem pel que era el parc de mineral. Avui està tot construit.

 El model constructiu és d'influència anglesa i basca.

Un aspecte important era la fàbrica de mòduls i briquetes que va necessitar molta mà d'obra i determinà els primers assentaments de població i per tant el traçat de carrers en les zones properes a l'empresa. Seguint el traçat dels camins com la Canyada  real ( avui Avinguda del Meditarrani) i el Camí de Mor (Carrer Luis Cendoya) és on s'nicia la ciutat que  posteriorment conformaria la base de la ciutat factoria.

 El carrer Luis Cendoya i adjacents són carrers estrets, amb vivendes de planta baixa o un màxim de dos altures.Tot açò constitueix el Barri de la Marina.

 Després hem anat a la Plaça del 1 de Mayo que hi va ser  centre neuràlgic de la població en determinades époques. Les zones adjacents hi tenen construccions com la Casa de Cultura, avui rehabilitada,  d'influència basca (carrer Trabajo, Sota i Aznar, Progreso, Libertad, Poeta Llombart). Tota esta cruïlla de carrers van ser els nuclis inicials de la ciutat.

 

Es dirigim més tard a l'Alameda . Alguns edificis han desaparegut com les oficines de la CMSM i l'Escola de Aprendices. Observem tres monuments emblemàtics que romanen en peu, de la Cia Siderúrgica del Mediterrani on la construcció va durar de 1916 a 1930.

Anem després a la Nau  de Tallers Generals. Edifici fabril rehabilitat. El personal assistent comenta la manca d'us d'aquest edifici que ha costat tants diners rehabilitar.

D'allí veiem una panoràmica del Alto Horno nº 2 i més avant anem al Almacén de Suministros  que esta rehabilitat  per a  un futur museu que esperem que molt prompte estiga a punt. Destaquem també  la positiva tasca de recuperació i divulgació que  realitza la Fundación del  Patrimonio Industrial.

Passem després per l'església de Begoña que recorda a la Basílica de Nta. Señora de Begoña de Bilbao. Passem per l'Economato, on Javier explica la seua importància pel que fa la fidelització dels treballadors a l'empresa (model paternalista de l'época).

Es dirigim a la Ciudad Jardin , espai elitista, club privat, separat de la resta de la població al qual sols tenien accés els dirigents de l'empresa. Hi és un element significatiu de la ciutat factoria. Quant a les Oficines Generals i els xalets adosats, pertanyen a un model constructiu fabril anglés. Javier comenta la deisidia per l'estat en que es troben alguns dels edificis d'aquest barri, les promesses incomplides dels politics, els interessos que a la fi determinaren l'estat actual, que veritablement és penós.

Acabem la visita al Barrio Obrero, Javier comenta la contraposició entre la tipología de la ciutat Jardí i el Barri obrer.

D'aquesta manera finalitza matí, on el personal assistent  valora molt posistivament les explicacions de Javier.

Finalment, Javier comenta que els interessats en el tema  tenen una amplissima bibliografía en la biblioteca Pública Municipal.

D'aquesta manera allò que s'inicia en 1907 se consolida als anys 30 com a “ciutat factoria” que existirà i se desenvoluparà en paral·lel als interessos de negoci.

Donem les gràcies a Javier Garcia, perque sempre que ens organitza la visita, quedem molt satisfets en les seues explicacions, sobretot perque ens il·luminen en un coneixement més ampli de la nostra ciutat.

Conferència: La Segona Guerra Púnica i les muralles de Sagunt

El col.lectiu organitza la conferència "La Segona Guerra Púnica i les muralles de Sagunt" a càrrec de Carmen Aranegui, Catedràtica de Arqueologia de la Universitat de València.


La conferència serà el proper dia 19 de novembre (dimecres) a les 19:00 hores en el Consell Agrari de Sagunt.

Vos esperem.

Diumenge 9-XI-14: visita Itinerari didàctic per El Port de Sagunt

Amics i amigues:

El proper diumenge 9 de novembre farem la visita guiada Itinerari didàctic per El Port de Sagunt. Ciutat factoria singular de la mà de Javier García.

Per a fer aquesta visita, ens trobarem a les 10 del matí al parking dels Alucine.

Vos esperem.

Crònica de la visita del 18-X-14 a la Casa Guarner

Aquest dissabte 18 d'octubre, de 2014 el Col·lectiu pel Patrimoni ha visitat la Casa Guarner de Benifairó de les Valls.

Com saben,encara que el costum és fer les  visites diumenge pel matí, en aquesta ocasió, per raons alienes a la nostra voluntat, hem hagut de ralitzar-la en dissabte.

 Ha estat Amadeu Ribelles gran coneixedor de la Casa i amic de D. Lluis, el que ens ha  conduit la visita.

Primerament , la gent ha entrat per la porta de les cavalleries i una vegada assseguts, l'hem presentat tot dient la nostra màxima: “ no es pot estimar allò que no es coneix” i a continuació ha estat Amadeu el que ha començat a  explicar  amb gran profussió de  dades les circumstàncies tant de la casa com del personatge, Lluis Guarner, no debades ell va ser l'impulsor de la rehabilitació de la Casa quan mort D. Lluis, s'intentà amb gran encert, conservar l'esperit i l'ànima de la Casa conforme haguera volgut  el seu antic propietari.

 Qué és aquesta Casa? Doncs, hi va pertànyer a la familia Mussoles des d'el segle XVI, perque des d'aquells temps  foren durant molts anys els  adiministradors dels comptes de Faura- els Vives de Canyamàs-. D'aquesta familia procedeix D. Lluis Guarner  Pérez-Mussoles, nascut a 1902 i mort a 1986.

 Els Mussoles eren una familia benestant, propietaris de terres, una familia típica de la burgesía rural valenciana. Guarner estudià Dret i Filosofia i Lletres.a Valencia  De ben jove va demostrar la seua inclinació cap a la literatura i la poesia i guanyà la flor natural  als  jocs florals de Valencia. 

De ben jove. Guarner és l'exemple d'intelectual valencià, home de lletres, escriptor, poeta, estudiós del Cantar de Mio Cid, amic de Wenceslao Querol i de Teodor Llorente, amant de la bellesa, catedràtic d'institut que acabà la seua vida professional a l'institut  Camp de Morvedre de Sagunt.

 En acabada l'explicació mentre estavem asseguts l'immensa majoria, s'han recitat poesies de l'autor i a continuació hem passat als jardins.

 El Jardí  és una amalgama estètica i eclèctica plena de figures i restes que D. lluis hi anava posant amb paciència , la qual cosa dona  a entendre com era el personatge. 


Hi veiem des d'un Sant Miquel en ceràmica, una fonteta que sembla reanixentista per  sota  de l'escala per a pujar a la casa des d'el jardí, un  racó envoltat de buganvílies que  feien l'ombra en les vesprades de l'estiu, que servien per a establir la bona conversa, font d'inspiració literaria en la majoria de les vegades ...una làpida romana, una estela funeraria,una creu de cementeri sobre una pedra de molí d'oli, una pila baptismal, una dama d'Elx, un bust de Querol...

Es succeeixen passadissos i amagatlls que semblen racons ideals per als amants, una bassa plaer de les granotes per la nit i una gran varitetat d'arbres: lledoners, magraners, caquis,maganolis, llimeres, taronges,  canyes indies, nesrprers... tot primorosament colocat.

A les 80 o 100 persones que caminavem pel jardí ens embolicava la bellesa i el trinat de les aus. La sensació de pau era total.

Mentrestant l'Amadeu continuava incansable glosant  i descrivint el jardí , les especies vegetals  i les restes que s'anavem trobant pel camí amb el megàfon a la mà.

Jo pensava que no era gens extrany que Guarner escrivira poesia en una casa com aquesta i en un jardí tan bonic.

Després hem entrat a la Casa. Com que erem molta gent hem hagut de fer dos grups per  tenir més cura i poder atendre millor les explicacions. L'escala que porta al primer pis te una balausrtrada procedent d'un convent de dominics que replegà D. Lluis. 
 
Al damunt d'una taula  hi ha un cap de franciscà que és un estudi de Benlliure, al sostre l'escut dels Mussoles que arribaren a ser barons de Campolivar.

Aquest recinte correspon pels mobles i el pis de terra a una casa senyorial dues habitacions típiques de  finals del XIX per a accedir mes tard al menjador i  sala d'estar de D. Lluis, amb uns vitralls que donen al jardí bellíssims...

Després hem passat a la bilblioteca i salonet per a conversar i filosofar, que era un priviliegi que sols podien tenir aquelles families benestatns on sols els seus membres s'ho podien permetre , una minoria elitista enmig d'un poble quasi analfabet..

A l'entrada de la Casa- casa a dos mans, hi han dues habitacions, una d'elles és el despatx de D. Lluis i l'altra hi conté part de la bilioteca de  Francisco Ibars,marmessor de D. Lluis. Al centre hi ha una llar amb els atifells propis de l'epoca i dues alacenes amb porcellanes valuoses.


Tots els mobles han estat restaurats i tenen molt de valor doncs són de bones fustes.També trobem cuadres i un retrat  a l'oli de D.Lluis amb la toga de Doctor.

 Les persones han atés amb molt de respecte i atenció totes les explicacions.

És molt d'agrair que un dissabte a la vesprada a les 5 te trobes de 80 a 100 persones ansioses per escoltar i vore aquesta casa i per conéixer  un personatge que ens fa encara més importants a tots els valencians. Esperem que la fundació Bancaixa i ara Bankia continue  cuidant-la i respectant-la. Ho desitgem de debò.

Finalment volem agrair a l'Amadeu Ribelles la seua aportació al Col·lectiu , per les explicacions tan valuoses, donat el seu coneixement del personatge, arribaren a ser amics i confidents i  això se notava. Tots pensem que ha estat un encert encarregar-li aquesta tasca, que generosament ens ha brindat sense demanar res a canvi. Volem posar de manifest que no ens hem enrecordat de donar-li ni aigua la qual cosa ha estat imperdonable per la nostra part. Mea culpa.

Gràcies Amadeu i gràcies a tots per haver vingut.

Recordem a tots i totes que el proper 19 de novembre el Col·lectiu ha organitzat una conferència que impartirà D. Carmen Aranegui, catedràtica d'Arqueologia de la Universitat de Valencia  amb el titol “La II guerra Púnica y las murallas de Sagunto”. L'acte tindrà lloc al Consell Agrari a les 7 de la vesprada.