El diumenge 9 de
març, hem encetat una ruta nova de la mà savia i amiga de Manuel Civera, erudit
saguntí i apassionat per Sagunt.
Començarem a les
10 a la
porta de l’Auntament, lloc de la cita, i d’ahí hem anat a la Casa dels Berenguer, que és
centre de recepció de visitants i està dins de Ciutat Vella, darrere de
l’Església de Santa Maria.
Al pati barroc
de la Casa, ha
començat Manolo a fer la introducció del tema i poc després ens hem dirigit per
conéixer el recorregut de l’aqüeducte que abastía d’aigua al Sagunt
no sols medieval, sinò també al Sagunt que
Annibal va cremar.
La resistència dels saguntins al setge d’Annibal s’explica
perque aquells saguntins
estaven abastits
d’aigua, gràcies als aqüeductes que circulaven per dins de la ciutat.
Hem caminat fins
a l’antiga panificadora i ahí hem anat seguint el curs de l’aqüeducte per una
camí ple de malesa i bruticia. Crec que ahí no s’ha netejat mai, és molt fácil
que això se creme de la manera més ràpida perque tot està molt sec i n’hi ha molta malesa.
Hem seguit fins
al Clot del Moro, a les restes de l’aqüeducte i
hem pogut gaudir de l’obra romana que va ser aprofitada després pels
musulmans.
El traçat de l’actual cèquia de Gausa, que hem vist al final,
seguéix el traçat romà que consistia en
replegar l’aigua del riu
i salvant els
denivells, portar l’aigua al poble.
El día era
esplèndid i la gent estava contenta, perque quasi ningú coneixia aquest traçat i ha estat un plaer fer aquest
recorregut. Nosaltres seguirem insistint en que
no es pot estimar allò que no es coneix. Gràcies Manolo.
