divendres, 14 de març del 2014

Diumenge 9-3-14: Crònica de l'Itinerari pel l'antic aqüeducte

El diumenge 9 de març, hem encetat una ruta nova de la mà savia i amiga de Manuel Civera, erudit saguntí i apassionat per Sagunt.
Començarem a les 10 a la porta de l’Auntament, lloc de la cita, i d’ahí hem anat a la Casa dels Berenguer, que és centre de recepció de visitants i està dins de Ciutat Vella, darrere de l’Església de Santa Maria.

Al pati barroc de la Casa, ha començat Manolo a fer la introducció del tema i poc després ens hem dirigit per conéixer el recorregut de l’aqüeducte que abastía d’aigua al Sagunt  no sols medieval, sinò també al Sagunt que Annibal va cremar.


La resistència dels saguntins al setge d’Annibal s’explica perque aquells saguntins  estaven abastits d’aigua, gràcies als aqüeductes que circulaven per dins de la ciutat.

Des d’ahí hem anat bordejant el Calvari cap a Sant Ramón per anar al carrer Mur de Santa Anna, on hem pogut contemplar les restes de la muralla islàmica en algunes de les cases, per anar més tard pel carrer de Gilet, passant molt prop el convent de Santa Anna.


Una vegada allí Manolo ens ha explicat allò del pou de Santa Anna que rebia l’aigua de l’aqüeducte. Hem arribat a Pedres Blaves. Ens hem aturat una mica perque Manolo volia explicar més profundament  l’assut del riu i el desviament per a portar l’aigua a la cèquia major.




Encara que la nostra visita era per seguir la ruta de l’aqüeducte, resulta, que no hem pogut evitar vore la bruticia d’enfront que hauría d’avergonyir a l’Ajuntament. Allí estaven les restes de l’aqüeducte, pràcticment derruides.


Sembla que a ningú l’interessa l’aqüeducte, o no ho saben i al final se caurà tot i passarà alguna desgràcia perque això és una zona per on passa molta gent per anar al l’Institut Clot del Moro.
Hem caminat fins a l’antiga panificadora i ahí hem anat seguint el curs de l’aqüeducte per una camí ple de malesa i bruticia. Crec que ahí no s’ha netejat mai, és molt fácil que això se creme de la manera més ràpida perque tot està molt sec i  n’hi ha molta malesa.
Hem seguit fins al Clot del Moro, a les restes de l’aqüeducte i  hem pogut gaudir de l’obra romana que va ser aprofitada després pels musulmans.




El traçat de l’actual cèquia de Gausa, que hem vist al final,  seguéix el traçat romà que consistia en replegar l’aigua del riu  i salvant els denivells, portar l’aigua al poble.


El día era esplèndid i la gent estava contenta, perque quasi ningú coneixia  aquest traçat i ha estat un plaer fer aquest recorregut. Nosaltres seguirem insistint en que  no es pot estimar allò que no es coneix. Gràcies Manolo.