divendres, 30 de novembre del 2018

Conferència de José Luis Navarro González


Durant aquest mes, hem tingut moltes activitats.

El dia 9, vam organitzar la conferència a càrrec de de José Luis Navarro, catedràtic de Grec i Professor honorari de la Universidad Autónoma de Madrid.



“Aspectos modernos de la Historia Antigua”, eixe era el títol de la conferencia. Hi va ser una delícia. El conferenciant analitzava, i comparava textos clàssics, entre el món clàssic i el món actual, per arribar a la conclusió que no hem inventat res.


La sensibilitat, la saviesa, el “savoir faire” del conferenciant , motivaren un silenci sepulcral en la sala. No se sentia una mosca, l’atenció era màxima. Hi va fer les delícies del públic.


Des del Col·lectiu agraïm a José Luis Navarro, la deferència que ha tingut amb nosaltres i amb Sagunt.


Moltes gràcies

CRÒNICA RUTA D’ÚRSULA


El darrer diumenge 11 de novembre, el Col·lectiu pel Patrimoni va realitzar la “Ruta d’Úrsula”.


En esta ocasió tinguérem l’ajuda d’Amadeo Ribelles per a explicar el context històric , per cert, molt ben descrit i explicat amb la ironia que el caracteritza.


Es tractava d’un encàrrec de l’Ajuntament de Sagunt, hi era l’aportació del Col·lectiu a la Capitalitat Cultural de Sagunt.

En primer lloc vam estar  a gom de gent que esperaven assabentar-se  de qui havia sigut eixa dona del segle XV que tan airosament va eixir d’una greu problemàtica.



Com que se tractava de la capitalitat cultural, hi hagueren dues cegues (Àngels Ribelles i Conxa Cardo) disfressades  com a tal eren al segle XV, que llegiren (quina ironia) les auques dibuixades per Josep Espinosa.


A més vam tenir el suport de Paco Caballer, que ens va delitar amb un redobli de tabal abans de començar la “lectura “de les auques.


Després, vam invocar a Úrsula i un tabal ens contestà. Imaginem que el seu esperit reviscolà en sentir el tabal.

Després férem el recorregut pels carrers on se suposa que vivia Na Úrsula Villarroya.


Moltes gràcies per l’ajuda d’Amadeo Ribelles i Paco Caballer i per tota la gent que ha vingut.

diumenge, 4 de novembre del 2018

11/XI/2018 RUTA D'ÚRSULA

Amics i amigues del Col.lectiu,

Vos informem que la propera visita serà la ruta d'Úrsula, el diumenge 11 de novembre a càrrec d'Amadeo Ribelles. 

Com sempre a les 10 del matí des de la casa dels Berenguer. 

Vos esperem!!

El Col.lectiu





CRÒNICA VISITA ALS SENYORIUS DE LA VALL DE SEGÓ 28/X/2018



Malgrat el fred posterior a la pluja, a La Vall de Segó ens dirigirem el diumenge passat un bon grapat de persones per escoltar a Carme R. Torrejón, la nostra guia eixe dia i col·laboradora en el Col·lectiu. Ens esperava al poble de Faura per començar el nostre recorregut per les diferents terres que posseïren els antics senyors de la zona.



Començà la visita explicant que, tot i que en l’actualitat en són sols 5 els pobles que conformen les Valls, antigament eren molt més, entre ells Almorig, que és la placeta on començà a explicar. Poc més que 5 o 11 cases de moros habitaven aquestes antigues alqueries islàmiques en el moment de la Conquesta de Jaume I. Així, alguns dels senyors que van participar en les campanyes militars van rebre aquestes terres per part del rei per explotar-les (sempre amb la mà de conreu dels moriscs) i per guanyar poder i privilegis. Car, el que representen aquests palaus rurals, com puga ser el cas del Palau dels Monsoriu a Faura, que després l’adquiriren els Vilarrasa i també els Vives de Canyamàs, són la presència virtual, si ens permet l’expressió, d’un senyor que, més que viure allí de continu tenia, aquestes residències per controlar la zona.




 
Després de veure el palau de Faura, que tot i que està restaurat conserva molts elements originals i ens pot donar la idea de com serien aquestes cases senyorials a l’època medieval, ens dirigirem a veure el palau que posseïren els Vives de Canyamàs a Benifairó. Els Vives de Canyamàs van ser una de les famílies més poderoses al Sagunt medieval, on tenien diverses cases. A més a més de Sagunt i Benifairó, també van ser senyors d’altres alqueries com Garrofera o Quémalo. El palau de Benifairó, tot i que es construiria a partir d’un altre edifici d’època medieval, és plenament del segle XVII. Malgrat ser més modern, es conserva en pitjor estat. Possiblement, una de les causes siga l’expulsió dels moriscs, que és quan anaren perdent possessions, i per tant mà d’obra per part d’aquests, o potser no es degué acabar. El cert és que, segons ens va mostrar Carme, es conserva encara un inventari de peces decoratives i de marbres procedents de Gènova que s’encarregaren a artistes d’allí, ja que quan Juan Vives de Canyamàs va servir a Felip II, Felip III i Felip IV va establir llassos econòmics per poder portar-se a Benifairó els escultors que decoraven els palaus genovesos amb marbres blancs i negres de Carrara i altres regions. Hauria de haver sigut un palau esplendorós.



D’allí ens n’anàrem a un lloc on la gent tenia moltes ganes d’entrar-hi: la torre de Benavites. Després de fer dos grups, ja que el nombre de persones era considerable, muntarem als més de 22 metres d’altura i quatre pisos per poder gaudir, no sols de la decoració i curiositats que amaga aquest edifici, sinó de les espectaculars vistes que des d’allí es tenen de tota la vall. Eixe dia el mar es veia espectacular.




I ja tan sols ens quedaven dos llocs a visitar: el palau de Quartell, que tot i estar dedicat als Orbe en la façana (família provinent del País Basc) també va pertànyer als Vives de Canyamàs. Actualment, tant aquesta casa com el palau de Benifairó i el de Faura són de l’actual Comte de Faura.





Una vegada en Quart, Carme ens explicà que el palau senyorial del baró de Quart, que després passaria ser també el Comte d’Almenara, estava situat entre l’actual plaça del Pòpul i la de Sant Miquel. Aquest és el centre de la vila i el seu urbanisme encara ens ho diu. A continuació ens dirigirem a l’actual església de Sant Miquel, i dic actual perquè en principi l’església amb aquesta advocació és la que ara és la Casa de la Cultura, ja que l’església actual primer va ser l’edifici de culte que estava associat al Convent dels Servites. Un orde mendicant, que arribà des d’Itàlia per edificar allí el que seria el convent i nou seminari.





I ací, i abans d’anar-nos-en a casa, ens esperava el museu que hi ha situat al cor de l’església, que va aparéixer fa pocs anys i que ningú contava encara que estigués. Allí estan encara els cadirats de fusta del cor, una maqueta de com era el convent i un museu de tot el que posseïen els religiosos a Quart. Entre les millors peces que hi ha cal destacar una escultura de sant Peregrí, patró dels Servites, que possiblement s’emmarca dins del taller de l’escultor Vergara, un dels millors artistes del barroc valencià.

La visita no defraudà, i, tot i que va ser extensa (a causa dels desplaçaments) creiem que la gent va gaudir, i va conéixer coses que desconeixien, segons ens van contar.

Moltes gràcies a tots i totes per vindre i recordeu: conèixer és estimar i valorar, la millor manera de conservar el que tenim ara i perquè perdure.