divendres, 23 de desembre del 2011

PROGRAMACIÓ DE L’ANY 2012

Amics i amigues:

Ja esta feta la programació de 2012. Com voreu no hem posat la data de l’activitat, però l’anunciarem previàment quan la tingam que fer per radio, per mail i per cartells pel poble.

Voreu que n’hi alguna novetat però en sintesi, és molt semblant a les activitats de tots els anys. Nosaltres esperem que gaudiu de totes aquestes eixides i que tot açò  repercutisca en l’estima pel nostre poble i la presa de conciència de l’abandó en que es troba.

Com sabeu si algú defecte o virtut, segons se mire, tenim és l’estima pel nostre poble i des d’aci vos diguem que nosaltres continuarem lluitant pera conseguir  la revalorització de tot el nostre patrimoni, tan oblidat per alguns que són els que tenen el poder.

No sols va ser Aníbal qui va destruir Sagunt, darrere d’ell han hagut molts Anibals, que conviuen entre nosaltres i que moltes vegades tenen el poder de fer i desfer…Davant d’això no hem romandre impasibles. Cal que pregam postura i actuem lluitant i fent pressió perque no segueisca la desidia, la indolència. i el menyspreu.

Com veieu  el vostre suport és molt important, sense vosaltres el Col.lectiu no sería res. Moltes gràcies.

Bon any 2012 a tots i a totes.

Programació per al 2012

dissabte, 17 de desembre del 2011

NADAL S’APROPA


Ja tenim ací el Nadal i nosaltres volem desitjar a tos i a totes unes bones festes i una millor entrada d’any 2012.

Esperem que tots ho passeu  molt bé i que l’any vinent continueu donant-nos el vostre suport.


FELICITATS I BON ANY 2012!

SAGUNTÍ DE L’ANY


Amics i amigues:


El passat dissabte 3 desembre, el col.lectiu pel patrimoni va ser nomenat SAGUNTÍ DE L’ANY per l’Associació cultural  de la falla de Santa Anna. La nostra alegría pel guardó va ser gran i sentida. Gran, per la significació que hi contenía i sentida perque no poguerem oblidar al nostre amic i company de fatigues Pepe Francés.


Aquest guardó venía a valorar la tasca del Col.lectiu i es vàrem sentir molt contents i satisfets perque aquesta associació cultural s’havia enrecordat de nosaltres, que com sabeu, som una humil i modesta associació, però que volem al  nostre poble amb bogería.


 Després de la concessió del premi, que és una reproducció del bou ibèric que hi ha al museu de Sagunt, en la Casa de cultura municipal,anarem al sopar al resturant El Mirador de Sagunt.


  Per part de l’associació, tot van ser amabilitats i detalls. Gràcies.
 


Aquest fet ens ha ajudat  a veure la falla per dins, i la nostra perspectiva d’eixe món ha canviat, perque hem vist la fraternitat i solidaritat que s’hi  trama .

Reitere les gràcies a la Comissió que ens  ha atorgat el premi i dir de nou que estem molt contents i volem compartir la nostra alegría amb tots els nostres conciutadans i conciutadanes. Si no fora per ells i pel seu suport, tot açò no haguera estat posible. Gràcies.

dimecres, 9 de novembre del 2011

CRÒNICA DE LA VISITA A L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE SAGUNT. Diumenge 6-11-11

UNA VISITA MERAVELLOSA 
 
El Col.lectiu pel patrimoni, fidel a un dels seus objectius que és mostrar el patrimoni de la ciutat als ciutadans, va organitzar el diumenge dia 6 de novembre una visita guiada per Manolo Civera a l’església de Santa Maria.
    Feia un dia típic de la tardor, estava núvol i plovía alguna estona i a més, feia tant de vent que esn voltejava els cabells a dreta i esquerra i ens girava els paraigües. Tot i això, la gent, aquesta gent de Sagunt tan bona i respectuosa i amant del seu patrimoni, va acudir il.lussionada i va gaudir de la visita.
Pensàvem mentre anàvem a l’església que no n’hi hauria ningú a causa l’oratge: primera equivocació. José Luis Alfaro s’havia quedat de guàrdia a la porta de l’Ajuntament i ens deia : ja estan todos dentro! Era de veres, ja estaven tots dins….. Un montó de gent, unes 90-100 persones, escoltaven en silenci respectuosament l’explicació de Manolo.
 Començàrem per l’interior de l’església. És un monument d’estil gòtic del segle XIV, construïda sobre l’antiga mesquita de Morvedre. Recorreguerem els altars i Manolo ens explicà fins on arribava la mesquita. Vérem les restes del retaule de l’altar major que estan restaurats. Al cap de mitja hora isquérem perque  anàven a celebrar la Missa i pujàrem a les terrasses.
Mai havia estat allí. La majoría tampoc i les cares de tots  eren de completa satisfacció. Des d’allí vérem les gàrgoles per on cau l’aigua de pluja al carrer  que  tenen forma d’animals fantàstics,   i a les que l’erosió no els  ha fet molt de mal. Contemplarem Sagunt des d’una altra perspectiva.  

Tots i totes estàvem emocionats, hi vérem els arbotants, element característic  de l’art gòtic i els vitralls i allí entre el  vent i la pluja aguantàvem estoicament les inclemències de l’oratge, perque era més forta la voluntat de romandre allí. 
 

Fins i tot, encara pujàrem més per l’escaleta de cargol per vore de prop el campanar. Allí ens esperava Jose Caballer, de la colla de campaners de Morvedre, que ens explicà el funcionament manual, el nom de les campanes, i el pes. Hi estava també la matraca.

  Vicen Dolz, una  veïna  del poble a la que algun día li s’hauria de fer un reconeixement, deia fent broma, que si es tornara a casar, allí faría el “lunch”. Estava molt contenta, com tots. Civera “va tirar el resto” en les seues explicacions. Va ser un matí redó. Baixàrem per l’escaleta de cargol amb molta cura per no caure’s i vérem l’església per fòra.
 Una vegada al carrer,  Manolo ens explicà la porta principal que dona a la plaça major. Ens comentava que és una llàstima que les figures que estàven al timpan de la porta, destruides al 36, no hagen estat reposades, quan això es pot fer perque n’hi ha documentació.Vérem la moneta, en el cantonet enfront del carrer que popularment  adopta el mateix nom, encara que oficialment és Arcediano Andreu. Giràrem i ens explicà la porta barroca i després la porta gòtica que mira al carrer que puja al calvari.


És una llàstima que aquesta església  estiga tan descuidada. Caldría una altra restauració i per qué no una “llum de les imatges” que li donaría la prestancia i categoría que es mereix, però com tot, ningú s’en recorda d’aquest poble. Sagunt és la gran oblidada.

En fi, una vegada més  hem tingut l’oportunitat de vore de la mà d’un erudit, Manolo Civera, un altre monument del nostre poble…
Volem donar les gràcies a D. Vicent, capellà de Santa María, que ens donà carta blanca per pujar a les terrasses i patejar l’església. Gràcies a Manolo Civera perque sense persones com ell  no podríem gaudir d’allò que és tan nostre i que ens ajuda a estimar  i valorar el nostre poble. Gràcies Manolo! i gràcies també a totes les persones que amb la seua presència estimulen al Col.lectiu pel Patrimoni a seguir en la tasca de recuperació  patrimonial.  
  
Recordem al personal que tenim un blog al que poden accedir i posar els seus comentaris: pelpatrimonisaguntí @blogspot.com.

Estem elaborant la programació de l’any vinent i n’hi hauran sorpreses.

Finalment, ja sabeu que som una organització molt pobra i que es nodrim d’alguna humil subvenció i de les quotes dels associats. És per això que necessitem cobrar els 10 euros de l’any. Per a tal fi, estem el segon i quart dimecres de cada mes en la casa de cultura Capellà Pallarés on es reunim a partir de les set. Us esperem.

dilluns, 17 d’octubre del 2011

DIUMENGE 16 d’OCTUBRE DE 2011: CRÒNICA DE LA VISITA A LES ERMITES : BON SUCCÉS, SANT MIQUEL I EL CONVENT DE LES SERVITES DEL PEU DE LA CREU.

 

Avui, com tots els diumenges primers de mes, hem fet una altra passejada per Sagunt. En aquesta ocassió ens guiava Paco Novella Minguez, jove erudit saguntí. Paco debutava al col.lectiu i estava molt nerviós encara que nosaltres hem intentat tranquil.litzar-lo, però l’objectiu fonamental que era fer-mos de guia i explicar-mos tot allò que hi pertocava, ho ha fet molt bé. Hem d’agrair-li  la seua bona voluntat i el seu saber que és molt. Gràcies a persones com ell,tan saguntins, el Col.lectiu pot anar complint la seua tasca. Moltes gràcies Paco!


Primerament hem anat al convent de les serviles, de clausura. Paco, a la porta del convent ens ha explicat els elements arquitectònics caracteristics, a més de la data de fondació, etc. 


Després, com que el convent estava tancat, ha trucat per a que ens obriren. 



Al cap d’una estona una mongeta ens ha obert, però hem hagut de esperar, perque no la podiem veure, a que s’amagara.



Dins de l’església, Paco ens ha explicat les caracteristiques. Però he de dir que jo sabia que la prioresa, sor Carme Eres, estava darrere de les reixes que donen a l’altar major i he anat a saludar-la i a tractar de convencer-la perque ens deixara vore encara que fora l’hort del convent. No m’ha valgut ni la caritat, no m’ha valgut que el meu padrí era el jardiner d’eixe convent, que ma tía Paquita era amiga de la seua germana Mercedes, que la meua àvia materna les conexia a totes i jo hi anava amb ella quan era xicoteta. No.La resposta ha estat: el bisbe no ens deixa. Ummmm. En fi ha estat una llàstima, perque eixe convent està dins l’anima saguntina i la gent volía veure’l perque considera que és cosa de tots, que forma part de la vida i la història del poble. Però no.
Mossen Josep Martínez Rondàn, havia escrit un poema dedicat al convent i ens havia pregat que el llegirem a la porta i això hem fet.


Després hem anat a l’ermita del Bon Succés i encara que no teniem la clau, hem apreciat l’explicació de Paco i carrer Santa Anna avall hem anat a l’ermita de Sant Miquel. El carrer Major està en obres i l’ermita està en procés de restauració, per tant tampoc hem pogut entra-hi. Hem apreciat les caracteristiques arquitectòniques, la fundació  i la influència de Jeroni Barta en la construcció de l’ermita…


Finalment Paco ha obtés un sonor i agraït aplaudiment i la nostra felicitació. El pobre ha necessitat molta aigua perque dels nervis la boca se li secava, però torne a dir que estem molt agraïts per  la seua intervenció i explicacions. Esperem que vinga més vegades.


Volem agrair a totes les persones que hi venen la seua assistència i bona voluntat, també el silenci respectuós que mantenen mentre el guia va explicant. 


Moltes gràcies a tots i a totes i fins la propera visita.

dilluns, 10 d’octubre del 2011

8 D’OCTUBRE DE 2011. SEGÓN DIA DE LES JORNADES EUROPEES D’ARQUEOLOGÍA I PAISATGE.

Avui visitem primerament la “domus dels peixos”. Per qui no ho sàpiga es tracta d’una troballa al solar que ocupava l’antic cinema Marvi de Sagunt. S’anomena dels peixos, perque s’han trobat unes pintures de dos peixos en les parets del impluvium de la Domus. L’arqueòloga que dirigí l’excavació, Carme Antoni, ens explica tot el treball de recuperació que s’ha feta. També ens explica alguna cosa l’arquitecte Jose Ignacio Pinazo, autor del plà director del patrimoni de Sagunt. Encara no està acabà tota l‘obra , però el que hem vist ens ha paregut d’allò més bé. Les llums ben enfocades, una pasarel.la acristalada amb la corresponent barana i baix les restes arqueològiques. Pense que el dia que s’inaugure serà un bon dia per a Sagunt.

Després anem al “Portici via” o "Via del Pòrtic", més conegut per Morería. Es tracta dels baixos d’un altre solar on s’ha trobat una vía romana (la vía Augusta), voltejada per pilars que sembla ser que sostenien uns pòrtics. És impressionant la claveguera que n’hi al mig i un poc més enllà estan les restes d’alguns edificis i d’una domus. És un tram molt gran, se veu des d’el carrer gràcies  a que s’han posat uns cristals a l’est i a l’oest. Ací encara falta un poc de temps per acabar les obres de recuperació però ja s’hi veu la traça de com podrà quedar-hi.

Després anem a la Casa dels Berenguer al casc històric de Sagunt i estem una poca estoneta, la suficient per a vore la mikvé o lloc de purificació i escoltar l’explicació de les arqueólogues.

A continuació anem al barri jueu on Maite (una altra arqueóloga de la que no sé el cognom) ens explica les caracteristiques del traçat  urbà i de les cases.

En definitiva, aquestes jornades han estat molt profitoses per a tots i totes. Els arqueòlegs ens han mostrat la feina realitzada, ara només falta posar-ho en marxa i avançar, sobre tot perque durant més de 25 anys s’haviem quedat aturats. 

En el col.lectiu volem  i desitgem que s’avance i es pose en valor tot el patrimoni de Sagunt i que els ciutadans i ciutadanes pogam sentir-se orgullosos de la ciutat on vivim.

diumenge, 9 d’octubre del 2011

Jornades europees d’arqueología i paisatge a Sagunt.

Avui 7 d’octubre de 2011  han començat les jorandes europees d’arqueología i paisatge, promogudes pel ministeri de cultura a Sagunt. 

Ha estat un esdeveniment important. Han estat inaugurades per la directora general de patrimoni de la consellería de cultura i per l’alcalde de Sagunt.

La jornada d’avui ha començat al museu de Sagunt on la directora, Emilia Hernandez, ens ha explicat les col.leccions museistiques que hi conté. Després hem anat al teatre on Carla Flors ens ha fet una molt bona explicació. N’hi havia molta gent i a més molt interesada. Després hem continuat en el cementeri jueu on Maties Calvo ens ha explicat les caracteristiques dels enterraments i el seu significat. Hem continuat en el castell on Miquel Macías ens ha explicat el forum, la cisterna i després hem continuat al lapidari.

Feia molt bon día i l’interés de tots i totes era total. Hi estavem tots molts entregats en la tasca i això és un bon simptoma.

Com era d’esperar han vingut molts periodistes, molts fotografs i curiosos de l’acte. A la vesprada s’ha visitat la ciutat industrial al Port de Sagunt, seu del patrimoni industrial d’aquesta ciutat. Aquestes jornades continuaran demà pel matí on ja explicarem el contingut.

El col.lectiu pel patrimoni ha estat present a les jornades, a nosaltres ens agrada que  s’hi facen, però el problema és que no se passa d’ahí. Per exemple és vergononyós que encara no estiga feta la senyalítica de la ciutat  per tal de que el  visitant sàpiga en tot moment que és el que està mirant i ho puga contextualitzar i entendre. Ja fa anys que ho reclamem i esta contemplat al plà director de la ciutat però no s’hi fa. Sería molt important que per respecte al patrimoni de la ciutat s’hi fera i d’eixa forma s’acompliria degudament el pla director.

diumenge, 2 d’octubre del 2011

LA VISITA GUIADA A LES ERMITES DE DE SANT ROC, ELS DOLORS, SANT BLAI I LA SANG. 18-9-11


El diumenge 18 de setembre, reiniciarem les visites guiades del nostre col.lectiu. Encara feia calor i el personal, un diumenge de setembre en que fa molt bon dia, prefereix altres coses com la  platja o la muntanya. Doncs bé, en això pensavem mentre anavem al punt de trobada, però s’equivocàvem; sembla que a la ciutadanía li agraden les passejades pel poble, la qual cosa és molt d’agrair. De manera  que  es trobàrem unes cinquanta persones. No estava gens mal.
Primerament a la porta de l’Ajuntament on estaven congregats, li dedicarem al nostre benvolgut Pepe Francés, un minut de silenci . Después avisarem que aquest any anem a cobrar 10 euros a l’any perque  tenim molt poques donacions, ( la crisi) i moltes despeses.

Després, guiats per la mà amiga i savia d’en Josep Martinez Rondàn, capellà de Faura i Benifairó i fill de Sagunt, iniciarem la visita.


Verem primer l’ermita de Sant Roc, tots atenguerem de molt bon grau les explicacions de Josep i després anàrem a l’ermita dels Dolors, on una veïna ens la va obrir  i poguerem gaudir perque verem la part de dalt i l’escuadrinyarem tota. Josep, portava un montó de papers on ell s’havia documentat. La gent escoltava de molt bon grau.



A continuació pasarem a l’ermita de Sant Blai ( i de Maria Magadalena). Ens va donar la clau Maruja , la veïna que viu al costat, l’obrirem entre tots i allí a la porta, es posà Josep  i ens explicava les caracteristiques de l’edificació. Ens cridava l’atenció la gran quantitat de ex – vots que hi conté. Crec que tots i totes sentim molta estima per aquesta ermita per allò de les coquetes de Sant Blai. Alguns i algunes no poguerem resistir la tentació de tocar la campaneta i  allà que tocarem.


La darrera ermita va ser la de La Sang, potser la més coneguda de tots els saguntins i saguntines. Allí estàven de guardia els majorals de l’any . Verem parts de l’ermita que no coneixiem com la capella de la Vera Creu. Josep va fer referència als jueus i a la expulsió  i a la conversió d’alguns per tal de quedar-se. Contemplàrem  la cúpula i les pintures restaurades. Josep, explicava el significat de les pintures i d’alguns objectes. 

 

Finalment, contents per la visita i la saviesa d’en Josep, s’acomiadarem  fins el diumenge 16 d’octubre en que visitarem, guiats també per Martinez Rondàn, el convent de les Servites de la plaça del Pí, l’ermita del Bon  Succés i Sant Miquel.

Recordem a tots i a totes que poden pagar la quota de l’any (10 euros) eixe mateix diumenge o vindre a pagar a la casa de cultura Capellà Pallarés el segon o quart dimecres del mes , que és on es reunim.

Fins aviat i moltes gràcies per estimar tant el patrimoni del nostre poble!