Avui, com tots els diumenges primers de mes, hem fet una altra passejada per Sagunt. En aquesta ocassió ens guiava Paco Novella Minguez, jove erudit saguntí. Paco debutava al col.lectiu i estava molt nerviós encara que nosaltres hem intentat tranquil.litzar-lo, però l’objectiu fonamental que era fer-mos de guia i explicar-mos tot allò que hi pertocava, ho ha fet molt bé. Hem d’agrair-li la seua bona voluntat i el seu saber que és molt. Gràcies a persones com ell,tan saguntins, el Col.lectiu pot anar complint la seua tasca. Moltes gràcies Paco!
Primerament hem anat al convent de les serviles, de clausura. Paco, a la porta del convent ens ha explicat els elements arquitectònics caracteristics, a més de la data de fondació, etc.
Després, com que el convent estava tancat, ha trucat per a que ens obriren.
Al cap d’una estona una mongeta ens ha obert, però hem hagut de esperar, perque no la podiem veure, a que s’amagara.
Després, com que el convent estava tancat, ha trucat per a que ens obriren.
Al cap d’una estona una mongeta ens ha obert, però hem hagut de esperar, perque no la podiem veure, a que s’amagara.
Dins de l’església, Paco ens ha explicat les caracteristiques. Però he de dir que jo sabia que la prioresa, sor Carme Eres, estava darrere de les reixes que donen a l’altar major i he anat a saludar-la i a tractar de convencer-la perque ens deixara vore encara que fora l’hort del convent. No m’ha valgut ni la caritat, no m’ha valgut que el meu padrí era el jardiner d’eixe convent, que ma tía Paquita era amiga de la seua germana Mercedes, que la meua àvia materna les conexia a totes i jo hi anava amb ella quan era xicoteta. No.La resposta ha estat: el bisbe no ens deixa. Ummmm. En fi ha estat una llàstima, perque eixe convent està dins l’anima saguntina i la gent volía veure’l perque considera que és cosa de tots, que forma part de la vida i la història del poble. Però no.
Mossen Josep Martínez Rondàn, havia escrit un poema dedicat al convent i ens havia pregat que el llegirem a la porta i això hem fet.
Després hem anat a l’ermita del Bon Succés i encara que no teniem la clau, hem apreciat l’explicació de Paco i carrer Santa Anna avall hem anat a l’ermita de Sant Miquel. El carrer Major està en obres i l’ermita està en procés de restauració, per tant tampoc hem pogut entra-hi. Hem apreciat les caracteristiques arquitectòniques, la fundació i la influència de Jeroni Barta en la construcció de l’ermita…
Finalment Paco ha obtés un sonor i agraït aplaudiment i la nostra felicitació. El pobre ha necessitat molta aigua perque dels nervis la boca se li secava, però torne a dir que estem molt agraïts per la seua intervenció i explicacions. Esperem que vinga més vegades.
Volem agrair a totes les persones que hi venen la seua assistència i bona voluntat, també el silenci respectuós que mantenen mentre el guia va explicant.
Moltes gràcies a tots i a totes i fins la propera visita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada