UN DIUMENGE MODERNISTA
22-10- 17
El darrer diumenge 22 d’octubre, el Col·lectiu pel Patrimoni ha visitat
els ”Edificis singulars de Sagunt de finals del XIX i principis del XX” de la
mà de Carme Rosario, Llicenciada en Història de l’Art i experta en el tema.
Carme és amiga del Col·lectiu, guia
turística, està acostumada a parlar en públic i a fer explicacions pedagògiques
i clares, de manera que ha estat un plaer escoltar-la .
El Modernisme és un moviment artístic que es gesta a finals del XIX i es dona al segle XX. Es caracteritza per la revaloració del treball artesanal front a la deshumanització de la producció industrial. En Espanya hi va tenir una magnífica expansió, sobretot a Catalunya, on el màxim exponent és Gaudí.
Els elements estructurals i ornamentals estan inspirats en motius vegetals de tipus orgànic,
originaris de l’art Nouveau francés:
formes redones, branques vegetals entrellaçades, predomini de la línia corba...
però també de motius més rectilinis i geomètrics de la Sezession vienesa. Els materials constructius són el ferro (se
recupera el treball de forja artística) i altres que ja no s’utilitzaven pràcticament
(almenys en un sentit artístic), com la rajola i el taulell. Hi predomina la
llibertat imaginativa, traure l’art de les normes convencionals fins a eixe
moment.
En definitiva, anàvem buscant edificis de caire Modernista a Sagunt, perquè
eixe és l’estil vigent a principis del XX. Després hem anat a la Casa Melià,
avui inexistent, més tard, per Capità Pallarés, per vore dos cases més de caire
historicista amb elements modernistes , amb els taulellets de rigor, i la casa
de la família Blat de 1908, molt gran però menys rica en motius modernistes.
Hem tornat a la glorieta on ens ha explicat l’edifici de la Societat de
Caçadors, (casa on nasqué el compositor saguntí Joaquín Rodrigo), amb motius
més historicistes, sobretot neoclàssics.
Carme ens deia que la Casa era un signe de poder, per tant qualsevol família
adinerada-burgesa representava, en lloc
d’un escut, més propi dels nobles, les inicials de la família. Quants més
motius, modernistes en este cas, n’hi han, més poder, més prestància.
Després ja mamprenguérem, el Camí
Reial cap avall. Ens hem aturat ens dues
cases dels anys trenta, amb uns pocs motius però remarcables, per anar a la
casa que ocupa la família Ripollés, veritablement modernista, amb els taulellets
i garlandes típiques d’aquest estil. Hem seguit per vore la casa de la família
Ferrer, al cantó de l’Olleria, molt deteriorada, però amb uns balcons
veritablement modernistes.
Hem continuat per vore finalment un
edifici, antigament propietat de la família Bono, que va ser un antic Café a la
part de Baix. Hi és una casa de dos pisos amb taulells verds, balcons corbats, mènsules, medallons etc…
Ací ha acabat la visita. Hem aprés molt. Sobretot a mirar coses i cases que
ens havien passat desapercebudes.
Moltes gràcies Carme.
Moltes gràcies a tots i
totes per haver vingut.
La propera activitat serà
la conferencia de Ana Noguer: “EL PATRIMONIO: RAICES PARA EL FUTURO” al Consell Agrari 7 vesprada ,
el 29 de novembre.
NO FALTEU!!!
