dijous, 26 d’octubre de 2017

22/X/17: UN DIUMENGE MODERNISTA

UN DIUMENGE MODERNISTA

22-10- 17

El darrer diumenge 22 d’octubre, el Col·lectiu pel Patrimoni ha visitat els ”Edificis  singulars de Sagunt  de finals del XIX i principis del XX” de la mà de Carme Rosario, Llicenciada en Història de l’Art i experta en el tema.




Carme és amiga del Col·lectiu, guia turística, està acostumada a parlar en públic i a fer explicacions pedagògiques i clares, de manera que ha estat un plaer escoltar-la .



Començàrem per l’edifici de l’Ajuntament, on Carme se va  estendre un poc, perquè ha tingut algunes variants i costà bastant temps finalitzar-lo. Hi és un edifici de Vicent Gascó en origen.  



El Modernisme és un moviment artístic que es gesta a finals del XIX i es dona al segle XX. Es caracteritza per la revaloració del treball artesanal front a la deshumanització de la producció industrial. En Espanya hi va tenir una magnífica expansió, sobretot a Catalunya, on el màxim exponent  és Gaudí. 









Els elements estructurals i ornamentals estan inspirats  en motius vegetals de tipus orgànic, originaris de l’art Nouveau francés: formes redones, branques vegetals entrellaçades, predomini de la línia corba... però també de motius més rectilinis i geomètrics de la Sezession vienesa. Els materials constructius són el ferro (se recupera el treball de forja artística) i altres que ja no s’utilitzaven pràcticament (almenys en un sentit artístic), com la rajola i el taulell. Hi predomina la llibertat imaginativa, traure l’art de les normes convencionals fins a eixe moment.   







En definitiva, anàvem buscant edificis de caire Modernista a Sagunt, perquè eixe és l’estil vigent a principis del XX. Després hem anat a la Casa Melià, avui inexistent, més tard, per Capità Pallarés, per vore dos cases més de caire historicista amb elements modernistes , amb els taulellets de rigor, i la casa de la família Blat de 1908, molt gran però menys rica en motius modernistes. Hem tornat a la glorieta on ens ha explicat l’edifici de la Societat de Caçadors, (casa on nasqué el compositor saguntí Joaquín Rodrigo), amb motius més historicistes, sobretot neoclàssics. 






Carme ens deia que la Casa era un signe de poder, per tant qualsevol família  adinerada-burgesa representava, en lloc d’un escut, més propi dels nobles, les inicials de la família. Quants més motius, modernistes en este cas, n’hi han, més poder, més prestància.




Després ja mamprenguérem, el Camí Reial  cap avall. Ens hem aturat ens dues cases dels anys trenta, amb uns pocs motius però remarcables, per anar a la casa que ocupa la família Ripollés, veritablement modernista, amb els taulellets i garlandes típiques d’aquest estil. Hem seguit per vore la casa de la família Ferrer, al cantó de l’Olleria, molt deteriorada, però amb uns balcons veritablement modernistes. 




Hem continuat per vore finalment  un edifici, antigament propietat de la família Bono, que va ser un antic Café a la part de Baix. Hi és una casa de dos pisos amb taulells verds, balcons  corbats,  mènsules, medallons etc…




Ací ha acabat la visita. Hem aprés molt. Sobretot a mirar coses i cases que ens havien passat desapercebudes.

Moltes gràcies Carme.




Moltes gràcies a tots i totes per haver vingut.

La propera activitat serà la conferencia de Ana Noguer: “EL PATRIMONIO: RAICES  PARA EL FUTURO” al Consell Agrari 7 vesprada , el 29 de novembre.

NO FALTEU!!!



3 comentaris:

María Forner ha dit...

Molt bones les fotografies d'aquesta entrada. Gràcies per compartir un matí tan agradable i educatiu. ¡Hasta la próxima!

Carmeta ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Carmeta ha dit...

Gràcies per vindre.