26/04/15: Crònica de la Trobada del Castell

El diumenge, 26 d'abril vam commemorar la XI Trobada del Castell. Com tots sabeu es tracta d'una jornada reivindicativa alhora que lúdica, on es congreguem a partit de les 10 del matí a la porta de l'Ajuntament i en la plaça Major per a pujar de seguida al Castell. 

Arribarem i ja n'hi havia molta gent esperant: pares , mares, xiquets xiquetes, persones de totes les edats... Els germans Caballer començaven a tocar la dolçaina i el tabal. Ambient de festa. 

Tots esperavem amb impaciència pujar, miravem a vore si alguna cosa ens s'havia oblidat, jo portava el paperet amb el text de presentació de l'Amadeu, portavem la pancarta, Celia i Mari Carmen portaven el talonari de rebuts per si algu se decidia a pagar.. l'humil quota de 10 euros que els socis paguen a l'any. Sols varen pagar 10.

No sabiem si eixiria el tren, que verem a la glorieta, pero quan començarem a pujar ja estava el trenet en la plaça. No puc afirmar si finalment el trenet va pujar al Castell, la qüestió és que allí estava, a la plaça major.

 

Començarem a pujar i un fum de fotógrafs com Fede Aznar i molts altres del quals no se el nom, no paraven de disparar.. pareixien paparazzis i nosaltres personatges famosos . 

 

 
Estavem contents i portaven un bona marxeta. Quan pujavem pel carrer del Castell, l'Amadeu preguntà que posava en la pancarta,el tranquilitzarem dient-li que sols posava “per un patrimoni digne” “Col·leciu pel patrimoni Saguntí”. Ah! Vale. Sempre tan suspicaç.

 Quan estavem passant pel Teatre Romà, de nou, l'Amadeu, dubta si ha agafat el paper on ha escrit el Manifest. Mira i remira i finalment veu que si, que el porta. Menys mal...

 
Arribem a les portes del Castell i allí està la furgona de l'Eliseu i Mari Carmen, Eliseu i Isidre ens reparteixen l'aigua. Entrem al Castell i jo els dic els programa al personal i marque l'horari . Només tenim que 20 minuts per a esmorçar perque a continuació han de vindre els romans.

Esmorcem, venen el romans i a continuació, anuncie i presente a l'Amadeu i comença el parlament. Silenci sepulcral. 

 
Aquest  Manifest   ha estat molt original. Primerament ha començat fent un recordatori   de la figura del Facundo Roca, soci fundador del Centre arqueologic que ha mort ahir.Un glosa molt respectuosa,  tendra i plena d'agraïment.

  A continuació ha començat a llegir el manifest. Hi tenia forma de carta, dirigida al doctor Enrique palos i Navarro, que fou alcalde de Sagunt( aleshores vila de Morvedre), mort fa ja 200 anys, en la qual va assabentat-lo de les novetats que hi han al poble, parlant-li de les noves tecnologies i del sistema politic que impera, actualment fent un recorregut històric, fins l'actualitat.

 El document-carta estava farcit de ironía i sarcasme, alhora que  anava desgranant de manera subtil totes les desidies   que se donen al monument. 

El personal atenía molt seriosament. Seríem unes 400 persones atenent i asentint les veritats que deia l'Amadeu. 

Crec que  ha estat un Manifest contundent, cert, valent, i dit amb elegancia , ben llegit, com quan li escrius a un amic i la fas relació de les contalles i avatars del poble, però ple de contingut semántic. Fins i tot el van felicitar les dues regidores del PP que hi estaven.

Després ha sonat la Moixeranga, que interpretada pels Germans Caballer ens posa a tots els pèls de punta. Silenci. 

A continuació hem anat al fòrum acompanyats  pels romans, les vestals, els xiquets, el pretor, la esposa del pretor, tots amb ramets de flors i una cistella de flors més gran de la dona del pretor. 

 

Allí el pretor va fer una ofrena als deus, tot i demanant-los pel Castell, per que estiga ciudat i protegit, recuperat i estimat.

Una vegada acabada l'ofrena, hem avisat de les visites. Ramón Castelló, Paco Herranz, Manolo Civera i Quico Fernández, s'havien oferit voluntaria i generosament a fer de guíes per diferents llocs del monument.

Des d'el Col·lectiu donem les gràcies a tots. Als que han vingut, als voluntaris que feren la performance, als guíes que feren les delicies de la gent que te ganes de conéixer el Castell, en definitva a tots i a totes, e  a la societat civil de la qual ens parlava l'Amadeu que hi és la protagonista de tot i sino fora per ella res es faría. GRÀCIES.