Diumenge 10 d’abril hem
celebrat la XII Trobada, ja són anys. Aquesta vegada ha estat triomfal, n’erem
pràcticament cinc cents, el dia va ser gloriós, feia un sol i un oratge
immillorable, la gent acudia a la plaça Major i esperava, impacient, xarràvem i
reiem mentre els Germans Caballer entonàven la dolçaina i el tabal.
Nosaltres
miràvem per si ens faltava alguna cosa i
feiem memòria, tot i procurant que res s’escapara del nostre control. Alfons
tardava i estàvem nerviosos… la gent
estava contenta.. Al final erem una gentada inmensa que des de dalt
semblava un reguer que s’escorría pel camí del Castell. La pujada era una
glòria: xiquets, pares mares, avis, gent major
somrients, conversant, fent l’esforç d’arribar a la meta sempre al
compàs de la música que ens alegrava el
camí. L’aigua ja estava dalt, i Eliseu i Celia ja hauríen obert les caixes i tret
les ampolles d’aigua per donar-les al personal.
Tot estava en ordre. Portàvem
la pancarta molt orgullosos i crec sincerament que la gent esta contenta.
Començàrem a donar l’aigua i no acabàvem
mai, cada vegada més gent. Açò era mel, el camí estava de gom a gom… Alegria,
satisfacció!!!. Jo recordava Pepe Francés. Crec, sincerament, que si haguera
estat el diumenge hauria plorat, però d’alegría, de satisfacció. Nosaltres,
d’alguna forma, estem seguint el camí que ell ens va marcar i ahir va ser un dia molt gran. Quina llàstima no estar al
seu costat.
Crec que el 10 d’abril de
2016, marcarà una abans i un després. El camí, la concienciació, el sentiment
de la cura del patrimoni, ja està encetat, la gent comença a creure i a sentir
que el patrimoni, el Castell en aquest cas,
hi és cosa de tots.
Hem entrat al
Castell i cadascú s’ha assegut on ha pogut. L’Associació Saguntum Civitas ens ha oferit
una recreació romana a preu céro. Hi és la seua contribució generosa, de franc,
en pro del patrimoni de Sagunt. Si tots férem igual, Sagunt ja estaría en el
mapa. Hem fet lloc per als romans que veníen darrere, uns 15 minuts després.
Mentrestant, la gent havia començat l’esmorzar… Finalment, hem escoltat un so
que procedía d’un instrument musical, com una espècie de trompa. S’anunciava
doncs, l’arribada dels romans. Hi anàven entrant, majestuosos, soberbis,
arrogants. Hi estàven en sa casa, dones, xiquets, milites,centurions, senator.
El personal guardava un silenci respectuós, encuriosit, perque açò, no havía
passat mai!. Els romans, en formació, ens escoltàven!!!
A continuació, pregàrem silenci, i jo comencí
a parlar, per presentar a l’Alfons Muñoz, l’encarregat de fer el discurs de la XII
Trobada. Hi va fer un pregó molt sentit, tot i recordant la visió de xiquet que
venia d’excursió des de València i es quedava bocabadat imaginant coses
fantàstiques i somiava en batalles i guerres…Fins que arribà un moment en que
la vida el va portar a Sagunt i començà a estimar el Castell, aquell monument
que va vore en l’infantesa i tant el va colpir. Avui, després de tants avatars
vitals, estava fent una glosa del Castell i del patrimoni de Sagunt. Qué coses
te la vida!.
La gent escoltava
respectuosament,i en acabar l’Alfons , el Gremans Caballer han tocat la
Moixeranga i s’ha fet el silenci. Ha hagut un aplaudiment fort i sentit.
Després hem avisat dels actes que se faríen a continuació.
Era el torn dels romans. Començava la
recreació. Hi consistía en fer una precatio,
a Marte, Isis i Diana, en la
Curia, és a dir, una ofrena als deus per haver concedit a Sagunt la
titularitat de capital valenciana de la romanització. La gent seguía l’acte
molt encuriosida, tampoc això, s’havía vist mai al Castell. Les mil.lenàries
pedres del Castell rebíen, després de molts anys, rogatives, ofrenes, milites i senator. Crec que les pedres
tremolàven. De debò.
Després de tota aquesta parafernàlia, els
romans i tot el seguici, han tornat a les casernes i ha estat el moment de fer
les rutes guiades pel Castell. Prèviament havíem avisat de la recentment
constituïda Associació de Guíes del Camp de Morvedre. Ells s’han oferit dessinteressadament per fer les rutes. Quan dic
dessinteressadament, és veritat. Tant els guíes com Saguntum Civitas han treballat de franc, amb generositat. Han
vingut a reunions, han fet suggerències,
hem pactat els actes…Tot en armonía,
sense demanar res a canvi. Ells saben que nosaltres, gaudim de molt bona voluntat,
però no esl podem oferir res més.
Jo pensava en la societat civil. La
generositat i l’entrega de la societat civil, és allò que impulsa els avanços
de la societat, allò que genera els canvis i empenta als governants i els posa en
evidència…
Gràcies a tots!!!
