CRÒNICA DE LA VISITA A LA JUDERÍA I NECRÒPOLIS JUEVA 20-1-13

Avui, diumenge 20 de gener, hem encetat les nostres eixides o visites guiades de l’any 2013, per la ciutat de Sagunt.

La visita d’avui, un día típic d’hivern amb un aire que ens tombava, ha estat guiada per Manolo Civera, amic del Col.lectiu i persona erudita, fonalmentalment en el tema hebreu a més de persona apassionada per la Història de Sagunt.

Havíem programat la Juería   i la Necròpolis jueva, de manera que  ens hem reunit, com sempre a la plaça Major al voltant de les 10. L’hora de començament era les 10’30 i puntualment ha anat venint la gent i cada vegada  hi arribaven més, sobre tot en un dia com avui que n’hi havía festa- la de Sant Antoni-, la qual cosa ens omple de satisfacció. La gent estava prou animada malgrat  l’oratge que no convidava a pujar a la montanya, de manera que animadament i amb “més moral que l’Alcoyano”, hem començat  la nostra caminata carrer del Castell amunt per tombar a l’esquerra pel carrer dels Dolors i arribar a la placeta dels Dolors que és on hem començat formalment la visita.

Manolo ha  iniciat la seua explicació en la placeta dels Dolors, al lloc on se puposa, segons ell, estava enterrat Andreu Aguiló, de familia jueva conversa. Allí estava la segona estació del Calvari barroc que començava a les portes de l’ermita de la Sang.

Des d’allí hem pujat carrer de la Passió amunt, alguns mai hi havien passat i hem enfilat cap als hipogeus, que, segons Manolo, eren les sepultures dels jueus de Morvedre.

 
  
Dels hipogeus hem seguit cap al camí del Castell per pujar al Cementeri jueu (Necròpolis). 
 
No paravem de pujar i baixar a la recerca del passat jueu morvedrí. Arribats al cementeri jueu, Manolo s’ha posat a la porta del Centre de recepció de visitants(pobre centre de recepció, dos anys tancat!) i davant del cementerio jueu i des d’allí intentava fer-nos entendre la Pesta Negra de 1348, i les sepultures jueves d’aquest fossar.

Acabada aquesta explicació, hem pujat de nou pel camí del castell cap a la porta d’entrada al Castell.

 Malgrat el vent, els paisatge de Sagunt des de dalt era meravellós. Sagunt als nostres peus.

De la pota del Castell hem enfilat cap al Lapidari ( o Museu epigràfic que n’hi al mateix castell). 


Hem anat directes  a la làpida d’Isaac Atzar i Manolo ha gaudit explicant-nos amb profussió de detalls aquesta làpida, per ser el difunt un personatge molt important lligat a la Corona d’Aragó, a la de Castella i a la de Navarra, com indicaven els escuts de la làpida.

El vent nos ens deixava tranquils, però nosaltres no ens desanimàvem i en eixir del lapidari, hem baixat per un camí de cabres ple de paleres ( no sé encara com no s’ha matat ningú) per escoltar l’explicació de Manolo sobre el Mausoleu  del jueu Salomó Sen Tob un altre personatge important del Morvedre hebreu.

 Tots escoltavem silenciosament, mentre que el vent xiulava i menejava els arbres i els matolls. Hem hagut de pujar de nou, pel cami de cabres, i amb molta cura  hem aconseguit arribar miraculosament, sense que res ens haja passat. Amén.

Finalment ens dirigim a la casa de l’ermità, a l’est del castell. Una altra visió del paisatge increïble. Una altra vegada Sagunt als nostres peus: la mar, el Port, el Grau Vell,  Gausa…

 Com que Manolo és un apassionat del tema explica amb molt de detall, com si els jueus foren de la familia i estigueren rodant per ahí, de manera que ens fa viure aquell ambient, ens fa submergir-nos en aquell món i podem entendre i comprendre la història del nostre poble, la qual cosa, jo crec,    convida a estimar tot el nostre valuós patrimoni , que básicamente és l’objectiu fonamental d’aquest Col.lectiu

 Hem acabat al mateix lloc que començàvem: a la porta de l’ermita dels Dolors en eixa cruïlla on esta situada la placeta.

 Finalment, després d’un matí tan intens, jo crec que la gent ha gaudit escoltant les explicacions, jo mirava a les persones que seguien atentament, amb respecte  i hem preguntava perqué el nostre poble te un centre de recepció que està dos anys acabat i està tancat, on l’Ajuntament està fent ( o no fa) una pobra politica de marketing per mostrar el patrimoni, on la gent que va als creuers i baixa en València no ve a Sagunt i sí que van a les Coves de Sant Josep de Vall d’Uixó i en fi.. ens ho mereixem?

Per tot això que tu ens has ensenyat, Manolo, i per tota la gent que ha estat, moltes gràcies. Seguirem en la trinxera!