Aquest diumenge, el Col.lectiu, de la mà de Paco Herraiz (més conegut per Paco Tino), hem fet la ruta de la Guerra de l’Independència. Paco és un apassionat d’aquest esdeveniment i se sap tots els llocs, els noms i cognoms de la gent i els militars que intervingueren, on estaven les bateries i els canons, quànta gent hi havia, quants soldats varen morir, etc… Aquest tema no te ningún secret per a ell i s’apassiona en parlar-nos dels fets ocurreguts, ho viu.
Primerament, una vegada dalt, que per cert hem pujat a la velocitat d’un
raig (si ,Paco,) ens hem encaminat al Fòrum.
Allí ha començat l’explicació, tot i fent una generosa introducció al
tema, per anar des d’allí a la part oriental del Castell , entrant per la Porta d’Almenara.
Les vistes
eren meravelloses i seguiem l’explicació divisant la Mediterrània, el Grau
Vell, el Port de Sagunt, és més, com que era un dia molt clar veiem fins el
Montgó.
D’allí hem anat a la Plaça de Sant Ferràn perque
ens dirigiem a la part occidental, encara que abans hem pujat al que era
l’hospital de l’exèrcit francés.
Més tard ja hem anat al dos de Maig
i a la Ciutadella,
passant abans pel cementeri dels francesos. Per a tot açò hem baixar i pujat i baixat moltes vegades per camins de cabres,
plens de punges i figues paleres. Però l’afició i la passió tot ho pot. No s’ha lesionat ningú.
Al final hem anat a l’última plaça
del Castell (quants anys feia que no passava per allí¡) i Paco incansable,
seguia explicant el tema. A la fi ens ha contat la rencició d’Andriani front a
Suchet. Una rendició amb honors, cosa extranya en aquell general francés.M’ha
agradat molt l’explicació sobre la rendició. Era com si estiguera mirant-ho.
Aquest fet de la rendició D’Andriani
és el que Paco vol que es represente al mes d’octubre de 2013 si l’Ajuntament dona el vist-i-plau . sols
falta això perque la gent del museu militar de València i l’OTAN hi estan
d’acord.
Sería una llàstima que no es poguera
fer.
En resum, ha estat una visita molt profitosa i
bellísima pels paisatges que hem pogut contemplar, encara que l’aire era
molest. Hem recorregut el castell de banda a banda. Jo m’he cansat molt, han
estat 3 hores i mitja sense aturar-nos,
només per sentir l’explicació un moment i a seguir. Hi han trams que estan molt
perillosos i caldría arreglar-los. S’ha notat la feina dels voluntaris que van
en Paco a netejar el Castell “gratis et amore”. A totes aquestes persones hi
hauria que fer-los un homenatge per la seua generositat.
Aquest passatge de la guerra de
l’Independència, més conegut com la “Guerra del Francés”, és un fet que molta
gent desconeixía.Ens ha explicat el motius de ser Sagunt un escenario més de la
guerra. Justament els exèrcits s’enfronten en Sagunt per ser una cruïlla de
camins: domina la carretera que va a Catalunya i comença a Sagunt el camí de Terol. Aleshores era el lloc
ideal.
Des d’ací felicitem a Paco per la seua explicació i per l’ajuda que ens
presta tan generosament i li donem les gràcies.
Gràcies també a tota la gent que ha
vingut. Com sempre repetirme allò de que “NO
ES POT ESTIMAR ALLÒ QUE NO ES CONEIX.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada