Diumenge 24 de novembre de 2013: Crònica d’una visita o la passió de Manolo Civera

Aquest diumenge 24 de novembre hem fet una nova ruta anomenada:

“Morvedre, escenari imaginari de la Celestina”. visita que ha  dirigit Manolo Civera expert en el tema.

  En realitat es tractava d’explicar les coïncidències  entre la Celestina i el procés d’Ursola Villarroya, muller morvedrina del segle XV casada   amb Jaume Erau, home ric i terratinent, també de Morvedre, però que segons les cròniques , era xicotet i lleig.és per això que Na Ursula el rebutjava i prefería al seu amant i mestre Joan Argent. 

  Doncs bé, sembla ser, segons el procés judicial que hi hagué, que Ursula i Joan Argent tingueren un affaire  amorós, molt ardent, amb la conseqüent gelosía del marit per acabar més tard en un procés judicial on Na  Úrsula  isqué ben lliurada, però no Na Caterina  l’alcavota.

 Manolo ha tractat d’evidenciar les coïncidències entre els fets ocorreguts  a Morvedre i els personatges comparant a Na Caterina, que era l’alcavota i ama i concubina del pavorde Camarelles  que era el propietari de l’escola on treballava el Joan Argent, amb la Celestina, a Joan Argent amb Calixto, per una sèrie de raons , el tal Joan era falconer amant de les aus, i una vegada li s’escapà el falcó i anà a parar al corral d’Ursula. Eixe va ser el primer encontre. Ell diu que paregut a la Celestina.Per suposat ha comparat Na Úrsula amb Melibea. Hi han altres coïncidències com el carrer de L’Ardiaca ( Arcediano en castellà i popularment conegut com el carrer de la Moneta) i en la Celestina hi ha un carrer de l’Arcediano,   i altres personatges com els amics de Joan Argent que serien pareguts als servents del Calixto de la Celestina.

 Tot açò són les teories de Manolo. Ell vol posar de manifest que la Celestina podría haver estat l’escenari de la Celestina. Jo, tot siga dit,  no sé si la teoría o tesi de Manolo  és correcta o no, pero he de dir, que ha estat una visita molt agradable.

 L’explicació i el recorregut ha partit de les escales de l’església de Santa Maria, davant de la plaça Major que segons  Manolo ha estat el testimoni de tot, allí se feien els bous, era el mercat i  s’ajusticiava als condemnats. 

 

Després hem anat pel Carrer Major a l’ermita de Sant Miquel i des d’allí hem baixat al carrer dels Horts per aturar-nos al que era el convent de la Trinitat. 

 

 

D’allí hem anat carrer dels Horts amunt a la glorieta ( on estava l’antic convent de Sant Francesc  per anar pels carrers de la Cort  i d’Abril on se suposava que estava l’Hostal i la pressó. Molt prop d’allí esta també l’Almodí. Hem enfilat pel carrer de la Moneta(Ardiaca Andreu) per anar després a la part posterior de Santa Maria, i ens explicat les caracteristiques de l’església i de la proximitat amb el carrer de l’Ardiaca.

 

Després a la plaça de Sant Tomeu on està la finestra gòtica, per on s’asomava na Ursula i mirava al Joan, per entrar més tard a casa de Manolo, que segons ell hi és la  d’Ursula. 

Hem accedit al pati de la casa i allí he llegit les cançons de cec que Manolo va escriure fa un temps on s’expliquen  de manera irònica  els amors dels personatges. Al final, li hem demanat a Na Úrsula que es manifestara i hem escoltat un sorollet de plats, que no sabem si era ella o algú que ens volía asustar.Ahi  queda això. 

He de  subratllar la passió en que Manolo ens parlava de la protagonista, semblava que la conexia de tota la vida, per això hem titulat al principi Crònica d’una visita o la passió de Manolo.