Crònica de la visita del 22/02/15 a Santa Maria

 L’amic Natxo Corresa, llicenciat en Historia de l’Art i especialista en aquesta església, hi era l’encarregat d’explicar  l’ edifici que es començà al segle XIV concretament, a 1334 i pràcticament s’acabà al XVIII. 

Primerament, Natxo  ha pujat al “Banc de les mentires” i  fent al·lusió a la història del dit banc, doncs s’hi tracta del lloc on s’asseien els  homens, abans d’entrar a la Missa. Allí es contaven totes les rondalleries que els venien al cap a més de totes les peces que havien  arreplegat en la cacera que sempre eren més  que totes les del terme. 

Aquest banc tenía una altra utilitat: allí es col·locaven els serenos del poble i deien l’hora abans de començar la ronda de la nit.

 Com sabeu, deixant de banda les anècdotes i tradicions, aquesta església és un edifici  gòtic, que  es construi  per sota de l’antiga mesquita i està assentada sobre la falda de la montanya. Des d’ací hem observat les marques dels picapedrers que traballaven  en la construcció del monument. Al girar el cantó cap al costat oest hem vist la moneta, que dona el nom popular al carrer de l’Ardiaca Andreu.

Est racta d’un monument molt poderós, grandiós .  Hi te tres naus, de 20 metres d’alçada, encara que la nau central és més alta, amb uns contraforts que formen les capelles laterals i creu llatina.Li falta  el retaule de l’altar major que es va cremar en la darrera guerra civil. 

Les peces survivents d’aquest retaule van ser restaurades al 2007. Afegir que aquesta església era tan important, que antigament tenía 28 capellans beneficiats.

Els vitralls que van ser restaurats en l’última intervenció són de pedra de Siena, donen menys llum que   l’alabastre.

 
La portada del costat sud es va afegir al segle  XV. Les intervencions dels segles  XVI i XVII van aportar elements  barrocs.

 
El 1702 es va edificar un  campanar de carreu que va ser desmantellat  entre 1808 i  1904  L'any  1799 es van afegir les escalinates amb balustrada que dóna accés a la portada nord-oest. 
  
Hi han dues làpides romanes  una dedicada a Voconio Placido i una altra a Popilia Rectina Es considera que el material per aquest element va poder procedir  del Teatre Romà.
 
Entre  1905 i 1913 es va construir el  campanar actual, fet de  maó sobre la base de carreus de l'anterior El campanar barroc va ser esmotxat a la guerra de la independència, restant en aquest estat  tot el segle XIX, de manera que el mercat que solia posar-se els dimecres a la plaça Major, va ser traslladat a  l’actual glorieta per qüestions de perill.
 
A començaments del XX, després d’enderrocar-ne part, es va procedir a la fàbrica actual i rematat en 1913 amb un forjat de ferro procedent de la fàbrica dels Alts Forns del Port de Sagunt. L’obra del campanar empra materials aliens a la fàbrica original de carreus, optant per la rajola vista, la pedra blanca i la forja. Hi és un monument BIC.
 
No ha estat possible pujar a les terrasses de l’església perque  és perillós i l’arquitecte municipal no ho aconsellava. Esperem que prompte se restaure l’accés a les terrasses i pogam gaudir d’elles.

 
Hem de dir que la gent ha acudit com sempre  i estavem a gom. Erem més de  100 persones que escoltaven atentamente les explicacions d’en Natxo.

 
Per una altra banda, dir que Natxo Corresa ha demostrat la seua saviesa i coneixement del monument sobradament, ha atés a les preguntes del personal i ens ha fet una explicació global prácticament enciclopèdica. Crec que la gent ha quedat molt contenta, perque hem gaudit d’una explicació de luxe.

Moltes gràcies Natxo¡¡¡ i gràcies a tots i totes per haver vingut.

LA PROPERA VISITA SERÀ EL TEATRE ROMÀ, GUIADA PER CARLA FLORS, ARQUEÒLOGA MUNCIPAL. DIA. 22 DE MARÇ.