Crònica de la visita a la ciutat industrial del 24/IX/17

Amics i amigues,

El passat diumenge 24 de setembre vam gaudir d’una visita pel nostre patrimoni industrial gràcies a Antonio Ortiz, historiador i professor de geografia e història a l’institut María Moliner. El punt de trobada ha sigut l’aparcament dels cinemes Alucine i el bon temps ens ha acompanyat, inclús massa, al llarg de la jornada. La seua explicació s’ha basat en 4 punts, l’origen de la població i la siderúrgia; la ciutat jardí; l’església de Nostra Senyora de Begoña i el barri obrer.

En quant a l’origen es situa entre els anys 1902 i 1907 amb la creació del moll i la “via de ojos negros” que transportava de forma directa el ferro des de les mines de Terol. Aquesta via de ferrocarril va ser creada per Ramón de la Sota per a tindre una via directa fins la mar. Antonio ens ha recordat la importància d’aquest empresari durant tots els negocis importants que es van produir al període de la Restauració, no només a Espanya, sinó inclús a Europa.

De la siderúrgia, els elements que es conserven són: el taller general, el forn alt número 2, el magatzem (futur museu industrial), diferents edificis assistencials al centre cívic, l’església de Begoña, la Ciutat jardí i el barri obrer.

La seua explicació ha començat amb el taller general, un gran edifici conformat per dos grans naus central i dos més menudes laterals. Ramón de la Sota volia un edifici emblemàtic i ho va aconseguir. Es pensa que el dissenyador va ser l’ingenier Luís Cendoya i, a pesar de la singularitat de l’edifici i de les passades inversions, actualment trobem un edifici inutilitzat.

En quant a l'alt forn número 2, és el més alt dels existent a l’època i l’únic que es conserva. Va ser clau a la lluita produïda al 83 pel tancament de la fàbrica. La seua restauració va aconseguir el premi “Europa nostra” com a referent industrial. Es va crear una sala d’exposicions i d’audiovisuals i es podia visitar fins el seu punt més alt, de quasi 30 metres.

L’estructura està rodejada de vies de tren d’aquell període on es pot veure l’any de fabricació de cadascuna d’elles. A l’interior trobem dos vagonetes, una d’elles plena d’escòria. A l’exterior també trobem un motor hidràulic en desús. 

Les vies de tran al voltant de l'estructura tenen l’objectiu de crear un recorregut des de l’alt forn fins el magatzem. Aquest projecte, desgraciadament, no es va finalitzar mai i tampoc es possible visitar l’alt forn actualment.

Seguint el recorregut que deuria fer aquest tren, passem per davant del magatzem i arribem fins a l’Alameda, lloc de trobada dels joves de l’època precedida per l’església de la Nostra Senyora de Begoña. L’estil d’aquest temple, construït per l’arquitecte Ricardo de Bastida, mescla el neobarroc a l’exterior i l’estil renaixentista a l’interior. Aquesta fusió d’estil és el que es coneix com estil historicista. No ens ha sigut possible visitar l’interior per la celebració d’un ritu ortodox, doctrina amb la qual es cedeix parcialment el centre.

La següent parada ha sigut a la ciutat jardí, precedida per una filera d’eucaliptus que protegia de les fumagueres produïdes per la via de tren adjacent als càrrecs directius que allí vivien. L’estat actual no correspon a la majestuositat que recorden els nostres pares i iaios. S’ha perdut gran part de la vegetació i les reformes d’algunes vivendes només ha sigut exterior.

Es vam endinsar en el que van ser aquells jardins, cosa impensable quan es trobava habitat i vam arribar fins a la gerència , on els treballadors feien totes les gestions administratives. Una de les qüestions que més preocupava als que ateniem les explicacions és la localització i l’estat de tota la documentació que allí es trobava, autèntiques joies del període industrial. Actualment, part de l’edifici es utilitzat per la “Unión musical porteña”.

Finalment hem visitat el barri obrer, cases cedides, amb un lloguer, per obligació als treballadors, ja que per llei devien tenir accés a una vivenda, educació i sanitat. Són cases dels anys 20 creades per la companyia siderúrgica del Mediterrani. Totes tenen una estructura similar amb el seu jardí, uns 120 metros de vivenda i un pati al fons. Seria interessant, ha compartit Antonio amb nosaltres, conservar alguna com a casa museu per explicar la vida a l’època.

Com a bonus de la visita alguns acompanyarem Antonio fins al centre cívic, el vestigi millor conservat del període industrial. Gràcies a que aquest edifici que començà com a hospital per als obrers ha tingut un ús continuat, el seu estat de conservació i el dels jardins és un clar exemple de conservació del patrimoni. Ens ha comentat el que deurien sentir els obrers al obtindré una bona assistència sanitària i poder gaudir de la recuperació a estos jardins d’estil anglés.

No hem d’oblidar que la història de les fàbriques és recent i molts dels habitants de la nostra ciutat, o els seus pares i iaios, han sigut treballadors d’aquesta industria siderúrgica. Durant el trajecte al centre cívic, un dels membres de patrimoni ens ha explicat el procés de refredament del metall aprofitant el monument industrial d’una de les rodones de l’Avinguda 9 d’octubre.

Allí hem donat per finalitzada la visita. Li volem donar les gràcies a tots els assistents per el seu interès i sobre tot a Antonio perquè ens ha apropat d’una manera molt amena a la nostra història més recent. És d’agrair que un estudiós de la matèria com ell ens haja regalat part del seu temps amb les seues explicacions.