dimarts, 9 d’octubre de 2018

MEDALLES DE PLATA “Ciutat DE SAGUNT” 6 OCTUBRE 2018


Avui, al Port de Sagunt, al teatre Begoña, s’han concedit les Medalles de Plata, concedides per l’Ajuntament de Sagunt. S’hi tracta de la màxima distinció que atorga el Consistori de la nostra ciutat.



En esta ocasió, les medalles han estat concedides a Arturo González, Carmen Aranegui i Carmen Leal.



Ha estat un acte molt solemne, elegant, emocionant.

El Col·lectiu pel Patrimoni, havia reivindicat la dita Medalla per a Carmen Aranegui, pels seus esforços en la nostra ciutat respecte de la Arqueologia i cura de les restes i per la quantitat d’hores que ha passat estudiant i investigant la nostra ciutat.



Hi estaven els regidors, els portaveus, la diputada Teresa García, la ciutadania, els familiars etc… era un acte molt emocionant per a tots.



M’ha tocat presentar a Carmen, fer-li la laudatio , que per a mi era una gran responsabilitat.



Hem eixit del pas el millor que hem sabut, però molt contenta, perquè sempre he apreciat molt a Carmen i sé dels seus esforços per a la nostra ciutat. Gràcies Carmen.  

Moltes gràcies a la ciutadania i sobretot a l’Ajuntament de Sagunt per haver reconegut a uns ciutadans que tant s’ho mereixen.



Ací teniu el laudatio de Carmen Aranegui:

Sagunt, 6 d'octubre de 2018

Senyor alcalde de Sagunt, regidors i regidores, senyora diputada, senyor Arturo González, senyora Carmen Leal, i senyora Carmen Aranegui, ciutadans i ciutadanes, molt bon dia.

He de confessar-los la meua emoció, per tenir l’oportunitat de presentar Carmen Aranegui a tots vostès, tot i que m’inunda una gran responsabilitat, tractant-se d’una persona tan coneguda i reconeguda en el món de l’arqueologia, tant a nivell nacional com internacional.

Carmen Aranegui ha estat professora de la Universitat de València des del anys 70. Va defensar la seua tesi doctoral “La ceràmica ibèrica valenciana” en 1972. És catedràtica d'Arqueologia des de 1986 a la Universitat de València. Actualment és catedràtica emèrita.
La conec molts anys, era la meua professora d'Arqueologia allà pels anys setanta. Crec que totes les estudiants d'aleshores admiràvem aquella jove professora, tot i pensant que havia traspassat el sostre de vidre. Hi era una pionera. Va ser professora a la Universitat amb menys de trenta anys!!! Recorde aquella jove Carmen caminant al costat del Sr. Miquel Tarradell, el seu mestre, pels passadissos de la Facultat d’Història... Records congelats a la memòria...

Però Carmen no sols ha impartit classes, ha creat escola a la Universitat. Ha investigat, ha dirigit excavacions importantíssimes a
Lixus, a Ifach, a la Serreta, a Cabezo Lucero, a Llíria, al Grau Vell de Sagunt, etc. Ha estat una gran treballadora...

Així mateix, és una de les màximes especialistes a nivell mundial sobre el ibers. Ha estat representant d’Espanya en l’exposició sobre els ibers a París, Barcelona i Bonn. També ha estat la directora arqueològica del projecte de restauració i rehabilitació del Teatre Romà.

Els diré que va dirigir excavacions arqueològiques des de l’any 70 al Grau Vell de Sagunt, on va encetar un camí molt important, on veritablement s’hi ha abocat, descobrint una via d’estudi d’un indret que abans dels 70 romania inexplorat i semi abandonat, demostrant la relació entre Sagunt i la mar, les relacions econòmiques des del segle VI a. de C. Tot molt ben documentat a la seua obra “Sagunto, oppidum, emporio y municipio romano”. La tesi del llibre descobreix l’aparició d’un oppidum i un autèntic empori comercial, gràcies al Grau Vell. Per tant es van produir influències i relacions econòmiques entre Eivissa, Empúries i Roma, i demostra com la navegació de cabotatge era importantíssima allà pel segle VI a. de C.

Té una extensa bibliografia dedicada bàsicament a les seues excavacions, on és molt palès el mètode i el rigor científic. Podem citar: “Saguntum i el mar”, ”Excavaciones al Grau Vell de Sagunt”, “La dama de Elche. Dónde, cuándo y por qué”, “Lixus. Del mito a la Historia, “Els romans a les terres valencianes”, ”El sucronensis sinus a les terres valencianes”, “Els ibers valencians, del mite al Kitsch”. Va coordinar la “Guía de los monumentos romanos y el Castillo de Sagunto”. Com veuran, és una bibliografia intensa, que comprèn temes ibèrics i romans, i desmitifica conceptes i obri camins.

Però la seua trajectòria professional s’ha abocat a Sagunt, comprèn tota classe d’estudis, i la seua gran tasca s’ha centrat al nostre Grau Vell. Crec que Carmen coneix millor que ningú aquest indret.

Tot i això, no podem oblidar el perfil humà, l'amabilitat, la senzillesa en el tracte, la disponibilitat i sobretot l'estima pel nostre poble, disposada a assessorar, ajudar, escoltar. Per això, sempre he pensat que la gran passió de Carmen és Sagunt.

Els camins encetats per Carmen, sobretot al Grau Vell, han despertat la curiositat de tècnics en altres matèries com l’arquitectura i obrin possibilitats de restauració, rehabilitació i recreació d'aquest paratge ubicat a la partida de Gausa. És gràcies a ella, als seus estudis i excavacions, que s’ha pogut preservar una zona de protecció arqueològica submarina.

Aquest cabdal científic ha provocat que l'Ajuntament de Sagunt l’haja nomenat presidenta de la Comissió Científica del Consell de Patrimoni de la Humanitat, pels seus mèrits i esforços en la nostra ciutat.

Ha estat tan evident que la professora Aranegui és la investigadora que més hores i més esforços ha dedicat a Sagunt, que el Col·lectiu pel Patrimoni Saguntí i la Universitat de València ho han volgut reconèixer demanant a l'Ajuntament la medalla de plata de la ciutat per a Carmen Aranegui, petició que ha estat atesa.

És per això que en aquest solemne acte el Consistori li concedeix la medalla de plata de la ciutat, tot i agraint-li la tasca realitzada.

Gràcies, Carmen, en nom de la ciutat de Sagunt.