Aquest
diumenge 10 de març, hem iniciat, de la mà experta de Nacho Corresa i amic del
Col.lectiu, la ruta de les ermites de Sagunt.
Nacho
Corresa és llicenciat en Història de l’Art i Màster en Conservació del
Patrimoni, de manera que no podiem estar en millors mans.
Hem començat la visita des de la porta de
l’Ajuntament i des d’allí ens hem dirigit
a l’ermita de Sant Roc i de la
Mare de Déu dels Desemparats.
Allí estavem tots i totes i
també els membres de la junta de la
Mare de Déu que ens han obert la porta i han estat
acompanyant-nos. Nacho ens ha explicat les característiques de l’ermita,
remontat-se a l’época de les pestes,
d’ahí la presència de Sant Roc, el sant al qui s’encomanen tots els que tenen
llagues o nafres.Ha comparat les característiques de les ermites valencianes
amb les d’altres zones.L’ermita està molt cuidada. Hi és barroca.
Després
hem anat a l’ermita de Sant Miquel, prop d’allí. Aquesta és una ermita que esta
justament enfront de l’antiga porta de la Vila.
Més enllà de la porta estava la muralla que circundava tot el
Carrer Major.Més avall a l’actual Cami Reial , no n’hi havia res. és per això
que Sagunt tenía set portes en les muralles per poder-hi entrar. De manera que
si algú volía anar del convent de la Trinitat a l’ermita de Sant Miquel, havía de
creuar per l’arrabal de la Trinitat i entrar per la porta de la Vila per accedir-hi.Aquesta
ermita com quasi totes les altres es va fer per voluntat popular i de de Jeroni
Barta, comte de Soto Ameno, noble que ocupava la casa pairal que estava prop de
l’ermita, al carrer Major.S’anomena de Sant Miquel perque està dedicada a
aquest Sant,representat xafant a un dimoni molt lleig, donant a entendre que la
maldat és lletja mentre que la santedat és representada per Sant Miquel, és la bellesa.
A
l’ermita hi ha una inscripció al dintell exterior:
”desta puerta no puede pasar Luzbel, porque
dentro esta Miguel”.. 1749.
Aquesta ermita és ovalada i ha estat pintada i
arreglada des de fa poc. Pertany a
l’época del Barroc, com quasi totes. Algú ha preguntat si “Peregrinatio art a
les ermites” ha fet alguna cosa per la restauració de les ermites i Nacho ha contestat que si és promoció si que les promociona però les
arregla poc, en tot cas els “llava la cara” pero no te cura dels seus problemes
estructurals.
Hem
continuat cap a l’ermita dels Dolors, i com tot,el patrimoni d’aquestes ermites
és viu, perque són els veins els que cuiden, netegen, arreglen i posen a punt,
fins i tot en aquesta especialment, són els veins qui posen un “monument” el
dia de Dijous Sant.
Si no fora per ells les ermites ja estarien a terra. Ells
tenen les claus i les conserven i
les van passant de generació en
generació.Aquesta és una ermita molt menuda, barroca i amb poques “floritures”,
però molt estimada pel veïnat. Enfront està l’antic “forn de de les penyetes” que al segle XVIII fou de
Miquel de Muzquiz i al dintell exterior
podem veure encara el seu escut.
D’allí hem anat a l’ermita de la Sang, la Sang és l’ermita més estimada
pels saguntins. És la que conté totes les andes de la nostra Setmana Santa. És
també la més gran. Segons Nacho en la mesura queho va necessitar s’anaren
comprant alguns corrals i s’afegiren a l’ermita. Hi està molt arreglada, molt
restaurada, gràcies a les majoralies que van fent la festa anys rere any i la deixen
d’allò més polida. El seu estil és el Barroc.
Com
que hi havía gent esperant-se a una altra visita guiada ens hem anat .
A
continuació hem anat a l’ermita de Sant Blai i la Magdalena que també és
molt estimada pel poble de Sagunt per allò de les coquetes de Sant Blai, patró
de les malalties de la gola.
A més de Nacho, han prés la paraula, Dionis i
Maruja, dos veins.
La familia de Dionis,
ja fa dos cents anys, va cedir un troç
de sa casa perque es fera una ermita de la Magdalena que en orige estava al Castell. Més
tard arribà Sant Blai procedent del convent de la Trinitat arran de la Desamortització de
Mendizàbal, de manera que sembla que el pobre Sant Blai està d’okupa. També
n’hi ha una image molt menuda de Santa Llúcia, que és la que hi te més valor per la seua antiguetat.
Maruja ens ha
referit algunes contalles de quan va baixar la Magdalena a l’ermita i
ens ha convidat amablement a que tornem quan vullgam.Ella te la clau i guarda i
cuida l’ermita com ningú.També és barroca aquesta ermita.
M’emociona
l’estima d’aquestos veins al seu
patrimoni i que ningú els el toque!.
Em contava Dionis,
emocionat, com organitzen el Sant Blai tots els anys, demanen les cadires a la Sang busquen el capellà per
fer la benedicció de les coquetes i de l’oli i per la Missa de Sant Blai, s’ocupen
i es preocupen per tot.. fins i tot l’any 2012 tingueren cinq centes persones
en la Missa…i
això que diu que feia molt de fred…
En
acabar la visita,m’he quedat mirant la corda de tocar la campana i Dionis m’ha
dit: “Vols tocar la campana? No ho he dubtat, m’he posat a tocar-la i a estirar
les cordes rabiosament.
Sonava la campana de manera que li he dit a Dionis,
“ara mateix venen els veins pensant que ha passat alguna cosa!.. i m’he
aturat…Però el goig de tocar-la ha estat impressionant.
Finalment
hem anat a l’ermita del Bon Succés. No hem pogut vore-la perque la dona que
tenia la clau s’ha mort i no hem pogut averigüar qui la té ara.
No obstant
això. Hem esta a la porta i allí, Nacho ens ha contat les caracteristiques arquitectòniques i el meu cosí Paco Caballer
ens ha explicat la tradició que conta com vingué al Grau Vell la mara de Déu
del Bon Succés.
Ja
era quasi la una del migdia i des d’el carrer sentiem l’olor de les paelles que
s’estaven cuinant en alguns dels corrals del voltant.. tots teniem fam…
Havia
Sigut un matí complet, un especialiste ens havia il.lustrat en l’art de les
ermites i alguns altres com Dionis,
Maruja i Paco Caballer, havien afegit la resta…
Donem
les gràcies més efussives a Nacho Corresa per la seua amabilitat, per donar-nos
la visió d’un expert en art tot i explicant-nos les caracteristiques tècniques
d’aquestes ermites que tant s’estimem, perque
com tots sabeu no es pot estimar allò que no es coneix. Eixa és
la tasca del Col.lectiu pel Patrimoni.
Algun dia haurem de fer un reconeixement
públic a totes estes persones que sense demanar res a Canvi, ens ensenyen i ens
il.lustren sobre el patrimoni del nostre poble. Gràcies per tot.
Sabeu
que el dia 24 de març anem a vore la Domus
Baebia, però avisem
que només hi caben 50.
La
propera eixida oficial és el 21 d’abril que farem la Trobada del
Castell. Ja sabeu que cal que hi anem tots i totes.Algú ha d’assabentar-se
del valor del nostre Castell. És precis que li donem ressò a allò que és tan
nostre i està tan descuidat. Anem al Castell el 21 d’abril!
Fins
aviat!
