El
darrer diumenge, 25 de septembre, el Col.lectiu pel Patrimoni organitzà una
visita al Grau Vell de Sagunt. En eixa activitat, no sols ens hem trobat amb el
suport de Marc Ferri, investigador i professor d’Història que ens ha parlat de
l’època medieval, sino que a més a més , ha intervingut Carla Flors, arqueóloga
muncipal i experta en el món romà, a més de col.laboradora en les campanyes
d’excavacions dirigides per la catedrática de la Universitat de València,
Carmen Aranegui. Però a més, hem tingut la participació de Pepa Balaguer,
arquitecta, professora de l’Escola d’Arquitectura de València i autora del projecte de
rehabilitació i restauració de la Torre i Bastió del Grau Vell i finalment ha estat
amb nosaltres, l’alcalde de Sagunt, Francesc Fernàndez,persona apassionada per
les restes arqueològiques.
El diumenge començà accidentat. En el camí cap
al Port de Sagunt es vam trovar amb una marató, la qual cosa, suposà que la
policía municipal i la guardia civil no ens deixava passar, ens va aturar. A
continuació hi havía una cursa de bicicletes…Tot eren problemes, semblava una
conjura en contra de la visita i nosaltres preocupats, pensavem que ningú
vindria en tant de problema. No sempre és fácil arribar al Grau, perque tots
els camins han estat tallats, excepte un que està al costat del port marítim,
eixa és la única vía d’accés al Grau, però la guardia civil no ho sabía i
derivava a la gent a Puçol i allí es trobaven en que no podien accedir-hi.
Finalment poguerem pasar i mamprenguerem el camí cap al Grau, travessant per un
poligon industrial solitari i oblidat.
Ja
no quedaven alqueríes, enderrocades en pro del progrés, ni tarongers, res, tot
s’ho havia engolit el polígon solitari…
En
arribar al Grau, hem vist una allau de cotxes , que malgrat les dificultats, hi
aparcaven, la gent baixava somrient tot i esperant una visita agradable i
sobretot enriquidora.
La
mar, la solitaria mar il.luminada pel sol, lluía esplendorosa. La soletat del
Grau Vell és aclaparadora i el silenci
també.
En el moment havien arribat, per fí, tots el
guíes, organitzarem la visita, de manera que Carla ens parlà de l’existència
d’un port d’Arse-Saguntum des d’el segle VI a.C, situat entre Trencatimons i la
Gola de Colomer. Hi estàvem al costat de les restes arqueològiques, vallades i
cobertes per la malesa.Ignorades per la desidia.
Sabem
que Sagunt exportava vins, i els vaixells atracaven en aquest port on
probablement hi havia un far per tal d’il.luminar els vaixells de cabotatge.
L’existència del port suposà que hi havien les infraestructures pròpies per tal
de’emmagatzemar les mercaderies, tant les que s’exportaven com les que
s’importaven. En les últimes excavacions hom va descubrir una necrópolis.
El Grau Vell és també un poblat on romanen
uns pocs veins, que tenen cura d’aquest medi, que el defensen, que l’estimen.
Marc Ferri ens ha parlat del Grau Vell a l’Edat
Mitjana. Es tractava d’un port d’eixida i entrada de moltes mercaderies
procedents no sols del Morvedre medieval i de la comarca sino també de L’Horta
i València. Podem pensar, per tant que es tractava d’un port de prou
envergadura. És aleshores quan es construeix el torreó per tal d’avistar els
perills de la piratería.
Hi va decaure al XIX, sobretot per la preponderància
del ferrocarril. No obstant això, hi hagueren una colla de personatges prou
importants a nivell econòmic i politic com
Platet, un veritable cacic que estenía els seus tentàculs per tot arreu,
per tal d’eixir guanyador sempre.
Continua Marc explicant que cada época sitúa
el port en un lloc. Arse-Saguntum situa el port entre la Gola de Colomer i
Trencatimons, el medieval entre el torreó i l’Estany de Puçol i l’actual se
situa més al nord, prop de la regasificadora. No obstant això hi ha una zona de
cautela arqueològica subaquàtica, pràcticament
ente el port ibero-romà i l’actual.
Finalment
és a principis del XX quan Sota i Aznar
van optar per esta zona, un poc més al nord, per ubicar el port actual.
Resulta
paradoxal que tots els pobles i cultures que han arribat a Sagunt, han
coincidit en l’ubicació. L’explicació és senzilla: estem en una cruïlla de
camins. A la Partida de Gausa, zona de marjaleria i la mar a l’est, més enllà la Via Augusta i el començament de la
via d’Aragó i el camí cap a l’Edetania. El lloc no podía ser més adequat.
Pepa Balaguer, arquitecta apassionada per la
zona, presentà el projecte de restauració i rehabilitació del Torreó i Bastió
ja fa uns anys, del qual va obtenir el primer premi, pero com tot en aquest
poble, va romandre tancat en una calaix. Ella ha explicat les reformes que
s’haurien de fer: reforçar el torreó, resaurar-lo, arreglar el Bastió i
recuperar el fossat, fer-lo visitable amb panells explicatius etc…
Alguns dels veins, vingueren i ens contaren
les seues experiències i ens agraïren l’interés pel poblat i les restes.
Més tard, l’alcalde, Quico Fernàndez,ens
parlà dels projectes de futur. Tot sembla molt positiu.
Finalment
s’exposaren uns panells realitzats pels arquitectes Miguel Martinez i Pau
Batalla, de l’estudi d’arquitectura EMAC (Estudio Mediterràneo Arquitectura
Contemporánea), que presentàven un projecte de rehabilitació integral de tota
la zona del Grau Vell. Hi és un projecte meravellós , vullga Deu que es faça.
Hi significaría la transformació integral d’una zona ruinosa que s’ha deixat de
banda, aturat en el temps i en la història i se passaría a un zona arqueológica
rehabilitada d’ús ciutadà, amb sendes
per a bicicletes i zones per a caminar, tot i fent una recreació del que va ser
una zona portuària del segle VI a. C.
La mar seguía en pau, el sol brillava i
nosaltres estavem contents i al.lucinats. El temps i la historia revivíen, però
les cent persones que hi estavem tenim l’esperança de que algú posarà en marxa eixos
projectes i els tirarà endavant. Deu ens
escolte.
Agraïm
la col.laboració de Carla Flors, Marc Ferri, Pepa Balaguer, l’alcalde Francesc
Fernandez, dels arquitectes Miguel Martinez i Pau Batalla, que ens han
il.lustrat tant bé i de franc, sense demanar res a canvi. En un temps com
l’actual això és una rara avis
Moltes
gràcies a tots en nom delCol.lctiu pel Patrimoni.
