Amics i amigues,
Vos informem que el dimecres 18 d’octubre a les 7 de la vesprada celebrarem la nostra assemblea amb els socis.
L’acte tindrà lloc a la Casa de Cultura.
El Col.lectiu
Benvinguts al Blog del Col·lectiu pel Patrimoni Saguntí
dimarts, 3 d’octubre del 2017
dimarts, 26 de setembre del 2017
Crònica de la visita a la ciutat industrial del 24/IX/17
Amics i amigues,
El passat diumenge 24 de setembre vam gaudir
d’una visita pel nostre patrimoni industrial gràcies a Antonio Ortiz,
historiador i professor de geografia e història a l’institut María Moliner. El
punt de trobada ha sigut l’aparcament dels cinemes Alucine i el bon temps ens
ha acompanyat, inclús massa, al llarg de la jornada.
De la siderúrgia, els elements que es
conserven són: el taller general, el forn alt número 2, el magatzem (futur
museu industrial), diferents edificis assistencials al centre cívic, l’església
de Begoña, la Ciutat jardí i el barri obrer.
La seua explicació ha començat amb el taller
general, un gran edifici conformat per dos grans naus central i dos més menudes
laterals. Ramón de la Sota volia un edifici emblemàtic i ho va aconseguir. Es
pensa que el dissenyador va ser l’ingenier Luís Cendoya i, a pesar de la
singularitat de l’edifici i de les passades inversions, actualment trobem un
edifici inutilitzat.
L’estructura està rodejada de vies de tren d’aquell període on
es pot veure l’any de fabricació de cadascuna d’elles. A l’interior trobem dos
vagonetes, una d’elles plena d’escòria. A l’exterior també trobem un motor
hidràulic en desús.
Les vies de tran al voltant de l'estructura tenen l’objectiu de
crear un recorregut des de l’alt forn fins el magatzem. Aquest projecte, desgraciadament,
no es va finalitzar mai i tampoc es possible visitar l’alt forn actualment.
Seguint el recorregut que deuria fer aquest
tren, passem per davant del magatzem i arribem fins a l’Alameda, lloc de
trobada dels joves de l’època precedida per l’església de la Nostra Senyora de
Begoña. L’estil d’aquest temple, construït per l’arquitecte Ricardo de Bastida,
mescla el neobarroc a l’exterior i l’estil renaixentista a l’interior. Aquesta
fusió d’estil és el que es coneix com estil historicista. No ens ha sigut
possible visitar l’interior per la celebració d’un ritu ortodox, doctrina amb
la qual es cedeix parcialment el centre.
La següent parada ha sigut a la ciutat jardí,
precedida per una filera d’eucaliptus que protegia de les fumagueres produïdes
per la via de tren adjacent als càrrecs directius que allí vivien. L’estat
actual no correspon a la majestuositat que recorden els nostres pares i iaios.
S’ha perdut gran part de la vegetació i les reformes d’algunes vivendes només
ha sigut exterior.
Es vam endinsar en el que van ser aquells
jardins, cosa impensable quan es trobava habitat i vam arribar fins a la
gerència , on els treballadors feien totes les gestions administratives. Una de
les qüestions que més preocupava als que ateniem les explicacions és la localització
i l’estat de tota la documentació que allí es trobava, autèntiques joies del
període industrial. Actualment, part de l’edifici es utilitzat per la “Unión
musical porteña”.
Finalment hem visitat el barri obrer, cases cedides,
amb un lloguer, per obligació als treballadors, ja que per llei devien tenir
accés a una vivenda, educació i sanitat. Són cases dels anys 20 creades per la
companyia siderúrgica del Mediterrani. Totes tenen una estructura similar amb
el seu jardí, uns 120 metros de vivenda i un pati al fons. Seria interessant,
ha compartit Antonio amb nosaltres, conservar alguna com a casa museu per
explicar la vida a l’època.
Com a bonus de la visita alguns acompanyarem
Antonio fins al centre cívic, el vestigi millor conservat del període
industrial. Gràcies a que aquest edifici que començà com a hospital per als
obrers ha tingut un ús continuat, el seu estat de conservació i el dels jardins
és un clar exemple de conservació del patrimoni. Ens ha comentat el que deurien
sentir els obrers al obtindré una bona assistència sanitària i poder gaudir de
la recuperació a estos jardins d’estil anglés.
No hem d’oblidar que la història de les fàbriques
és recent i molts dels habitants de la nostra ciutat, o els seus pares i iaios,
han sigut treballadors d’aquesta industria siderúrgica. Durant el trajecte al
centre cívic, un dels membres de patrimoni ens ha explicat el procés de
refredament del metall aprofitant el monument industrial d’una de les rodones
de l’Avinguda 9 d’octubre.
Allí hem donat per finalitzada la visita. Li
volem donar les gràcies a tots els assistents per el seu interès i sobre tot a
Antonio perquè ens ha apropat d’una manera molt amena a la nostra història més
recent. És d’agrair que un estudiós de la matèria com ell ens haja regalat part
del seu temps amb les seues explicacions.
dimarts, 19 de setembre del 2017
24/IX/2017: Visita guiada a la ciutat industrial
Amics i amigues,
Després
de les vacances estivals tornem a la rutina i reprenem les visites guiades. En
aquesta ocasió vos esperem el proper diumenge 24 de setembre per a fer una
visita pel nostre patrimoni industrial de la mà del professor Antonio Ortiz.
El
punt de trobada serà el cinema Alucine a les 10 del matí.
No
falteu, vos esperem amb moltes ganes de tornar a compartir una temporada de
cultura amb vosaltres.
dissabte, 9 de setembre del 2017
20-21/IX/2017: UNIVERSITAT D'ESTIU SAGUNT. PATRIMONI DE LA HUMANITAT
Amics i amigues,
Vos passem l'informació d'aquest curs que es celebrarà a Sagunt els dies 20 i 21 de setembre. Es tracta d'una iniciativa de la Univesitat de València i el vicerector de participació i projecció territorial Jorge Hermosilla, la Diputació de València i l'Ajuntament de Sagunt per la candidatura de Sagunt a l'UNESCO.
Podeu trobar tota la informació a l'enllaç http://projeccio.uv.es
Vos passem l'informació d'aquest curs que es celebrarà a Sagunt els dies 20 i 21 de setembre. Es tracta d'una iniciativa de la Univesitat de València i el vicerector de participació i projecció territorial Jorge Hermosilla, la Diputació de València i l'Ajuntament de Sagunt per la candidatura de Sagunt a l'UNESCO.
Podeu trobar tota la informació a l'enllaç http://projeccio.uv.es
dissabte, 5 d’agost del 2017
04/VIII/17: ISIDRE PERIS
Amics
i amigues:
Ha faltat el nostre Company Isidre Peris Torres. Hi era el vice-president del Col·lectiu pel Patrimoni, un home bo, lluitador pel seu poble, vital, compromès amb el Patrimoni, i totes les tasques que tingueren que vore amb la nostra ciutat, a la que concebia de la mar a la muntanya i s’havia acabat. Isidre era, dins del Col·lectiu, el pont entre la nostra associació i les institucions municipals com l’Ajuntament, o altres. Eixa feina la complia perfectament, sempre de bona gana, de seguida. Sempre te recordaré amb Mari Carmen, la teua muller, sempre junts a tots els llocs.
Un dia te vaig parlar de l’UJI i te vas apuntar, vas disfrutar els divendres de classe, semblava que allí en primera fila junt amb Mari Carmen, volies empapar-te de tota la ciència que el professorat ens impartia.
Vares viure la vida plenament, com a tu t’agradava, això em semblava envejable i no m’amagava de dir-t’ho. Tu et reies i em deies: “ja te tocarà”. Tenies il·lusió per la vida i per tots els esdeveniments que hi havien al poble.
Recorde l’emoció que sentires en rebre el premi d’Onda Cero per al Col·lectiu, del dia que anàrem a parlar en Santiago Grisolía i Jesús Huguet, al Consell Valencià de Cultura, les ganes que treies no sé d’on per lluitar, per millorar la ciutat i fer-la visible. Han estat moltes les vivències compartides i són molts els records.
No puc treure’m del cap aquella vesprada, que en acabar la reunió del Col·lectiu, quan se n’anàvem a casa, jo parlava del meu respecte per la mort. Isidre, amb la serenitat que donen els anys, em digué que no tenia gens de por. Considerava que estaria dormint, “i quan dorm, no m’entere de res. Donçs igual”. Eixa era la seua manera d’afrontar-la.
La seua il·lusió era que férem les visites guiades, igual que Pepe Francés. Ara mateix els imagine passejant i conversant de Sagunt, l’esport que més els agradava practicar als dos.
Espere, de debò, que no ens mormoles Isidre, que estigues orgullós del Col·lectiu i ens guies des d’allà on estigues. Continuarem en la tasca mampresa que tanta il·lusió et feia, estigues tranquil.
En nom del Col·lectiu pel Patrimoni, descansa en pau, company.
Ha faltat el nostre Company Isidre Peris Torres. Hi era el vice-president del Col·lectiu pel Patrimoni, un home bo, lluitador pel seu poble, vital, compromès amb el Patrimoni, i totes les tasques que tingueren que vore amb la nostra ciutat, a la que concebia de la mar a la muntanya i s’havia acabat. Isidre era, dins del Col·lectiu, el pont entre la nostra associació i les institucions municipals com l’Ajuntament, o altres. Eixa feina la complia perfectament, sempre de bona gana, de seguida. Sempre te recordaré amb Mari Carmen, la teua muller, sempre junts a tots els llocs.
Un dia te vaig parlar de l’UJI i te vas apuntar, vas disfrutar els divendres de classe, semblava que allí en primera fila junt amb Mari Carmen, volies empapar-te de tota la ciència que el professorat ens impartia.
Vares viure la vida plenament, com a tu t’agradava, això em semblava envejable i no m’amagava de dir-t’ho. Tu et reies i em deies: “ja te tocarà”. Tenies il·lusió per la vida i per tots els esdeveniments que hi havien al poble.
Recorde l’emoció que sentires en rebre el premi d’Onda Cero per al Col·lectiu, del dia que anàrem a parlar en Santiago Grisolía i Jesús Huguet, al Consell Valencià de Cultura, les ganes que treies no sé d’on per lluitar, per millorar la ciutat i fer-la visible. Han estat moltes les vivències compartides i són molts els records.
No puc treure’m del cap aquella vesprada, que en acabar la reunió del Col·lectiu, quan se n’anàvem a casa, jo parlava del meu respecte per la mort. Isidre, amb la serenitat que donen els anys, em digué que no tenia gens de por. Considerava que estaria dormint, “i quan dorm, no m’entere de res. Donçs igual”. Eixa era la seua manera d’afrontar-la.
La seua il·lusió era que férem les visites guiades, igual que Pepe Francés. Ara mateix els imagine passejant i conversant de Sagunt, l’esport que més els agradava practicar als dos.
Espere, de debò, que no ens mormoles Isidre, que estigues orgullós del Col·lectiu i ens guies des d’allà on estigues. Continuarem en la tasca mampresa que tanta il·lusió et feia, estigues tranquil.
En nom del Col·lectiu pel Patrimoni, descansa en pau, company.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)