UNA VISITA MERAVELLOSA
El Col.lectiu pel patrimoni, fidel a un dels seus objectius que és mostrar el patrimoni de la ciutat als ciutadans, va organitzar el diumenge dia 6 de novembre una visita guiada per Manolo Civera a l’església de Santa Maria.
Feia un dia típic de la tardor, estava núvol i plovía alguna estona i a més, feia tant de vent que esn voltejava els cabells a dreta i esquerra i ens girava els paraigües. Tot i això, la gent, aquesta gent de Sagunt tan bona i respectuosa i amant del seu patrimoni, va acudir il.lussionada i va gaudir de la visita.
Pensàvem mentre anàvem a l’església que no n’hi hauria ningú a causa l’oratge: primera equivocació. José Luis Alfaro s’havia quedat de guàrdia a la porta de l’Ajuntament i ens deia : ja estan todos dentro! Era de veres, ja estaven tots dins….. Un montó de gent, unes 90-100 persones, escoltaven en silenci respectuosament l’explicació de Manolo.
Començàrem per l’interior de l’església. És un monument d’estil gòtic del segle XIV, construïda sobre l’antiga mesquita de Morvedre. Recorreguerem els altars i Manolo ens explicà fins on arribava la mesquita. Vérem les restes del retaule de l’altar major que estan restaurats. Al cap de mitja hora isquérem perque anàven a celebrar la Missa i pujàrem a les terrasses.
Mai havia estat allí. La majoría tampoc i les cares de tots eren de completa satisfacció. Des d’allí vérem les gàrgoles per on cau l’aigua de pluja al carrer que tenen forma d’animals fantàstics, i a les que l’erosió no els ha fet molt de mal. Contemplarem Sagunt des d’una altra perspectiva.
Tots i totes estàvem emocionats, hi vérem els arbotants, element característic de l’art gòtic i els vitralls i allí entre el vent i la pluja aguantàvem estoicament les inclemències de l’oratge, perque era més forta la voluntat de romandre allí.
Fins i tot, encara pujàrem més per l’escaleta de cargol per vore de prop el campanar. Allí ens esperava Jose Caballer, de la colla de campaners de Morvedre, que ens explicà el funcionament manual, el nom de les campanes, i el pes. Hi estava també la matraca.
Vicen Dolz, una veïna del poble a la que algun día li s’hauria de fer un reconeixement, deia fent broma, que si es tornara a casar, allí faría el “lunch”. Estava molt contenta, com tots. Civera “va tirar el resto” en les seues explicacions. Va ser un matí redó. Baixàrem per l’escaleta de cargol amb molta cura per no caure’s i vérem l’església per fòra.
Una vegada al carrer, Manolo ens explicà la porta principal que dona a la plaça major. Ens comentava que és una llàstima que les figures que estàven al timpan de la porta, destruides al 36, no hagen estat reposades, quan això es pot fer perque n’hi ha documentació.Vérem la moneta, en el cantonet enfront del carrer que popularment adopta el mateix nom, encara que oficialment és Arcediano Andreu. Giràrem i ens explicà la porta barroca i després la porta gòtica que mira al carrer que puja al calvari.
És una llàstima que aquesta església estiga tan descuidada. Caldría una altra restauració i per qué no una “llum de les imatges” que li donaría la prestancia i categoría que es mereix, però com tot, ningú s’en recorda d’aquest poble. Sagunt és la gran oblidada.
En fi, una vegada més hem tingut l’oportunitat de vore de la mà d’un erudit, Manolo Civera, un altre monument del nostre poble…
Volem donar les gràcies a D. Vicent, capellà de Santa María, que ens donà carta blanca per pujar a les terrasses i patejar l’església. Gràcies a Manolo Civera perque sense persones com ell no podríem gaudir d’allò que és tan nostre i que ens ajuda a estimar i valorar el nostre poble. Gràcies Manolo! i gràcies també a totes les persones que amb la seua presència estimulen al Col.lectiu pel Patrimoni a seguir en la tasca de recuperació patrimonial.
Recordem al personal que tenim un blog al que poden accedir i posar els seus comentaris: pelpatrimonisaguntí @blogspot.com.
Estem elaborant la programació de l’any vinent i n’hi hauran sorpreses.
Finalment, ja sabeu que som una organització molt pobra i que es nodrim d’alguna humil subvenció i de les quotes dels associats. És per això que necessitem cobrar els 10 euros de l’any. Per a tal fi, estem el segon i quart dimecres de cada mes en la casa de cultura Capellà Pallarés on es reunim a partir de les set. Us esperem.
