El seminari al que vam acudir acabà el dia 6 de maig a les 13’30.
Ha estat molt positiu perqué hem aprés molt i això sempre és bó, encara que també s’hem adonat d’una manera crua i cruel de la situació en que està el patrimoni del nostre poble.
Carmen Aranegui, com sempre tan amable i tan savia, ens ha animat a “seguir en la trinxera”, com diu ella afectuosament. Ella ha notat que estem molestos per culpa del debat d’ahir a la Casa de cultura Capellà Pallarés, on n’hi hagué un debat prou fort i dur envers de la situació del patrimoni i del plan director del patrimoni de Sagunt amb intervencios meues i de Manolo Civera. Manolo demanava culpables de la situació i responsabilitats. Jo, demanava inversions que acompanyaren al plan director. La resposta va ser que el plan director del Castell (de l’any 2000) anava acompanyat d’inversions i no se feren. És a dir que segons ells (Emilia Hernandez i Jose Ignacio Casar) això no te importancia. Això no vol dir rés. Serà possible?
Vaig a reservar-me la opinió que me produix aquest plan, però no n’estic contenta. Crec que en aquest poble cal algú o alguns que ens estimen, com s'estimen al seu poble persones com Ximo Puig en Morella o Rus en Xàtiva. Ací no ens estima ningú i a més n’hi molta por a molestar al que governa no siga que….
I mientras tanto Sagunto se cae……
El 6 de maig n’hi hagué una ponència de Pepa Balaguer, Arquitecta, on ens presentà el seu projecte de rehabilitació de la torre del Grau Vell.
M’agradà l’entusiasme que li posà Pepa a la seua intervenció, la força, l’energía, les ganes.. si tot el món anarem per la vida d’eixa manera tot sería més fácil i seríem més feliços. Llàstima que Pepa no estiga en el nostre poble perque calen persones aixina per portar els proyectes endavant. Només ens queda que donar les gràcies a aquestes persones que han descobert el nostre poble i d’alguna manera l’estimen, no com altres que només tenen por de molestar als que estàn dalt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada